Tarda a Calders Sud

Aquesta tarda ens hem acostat a Calders Sud amb en Tati. Feia dies que no escalàvem plegats... La sortida d'avui ha servit per posar-nos al dia de moltes novetats...

Hem estat sols i s'ha pogut escalar força bé. Al principi, en màniga curta, i després ha calgut anar posant alguna que altra capa però sense patir massa fred.

Com que tinc la memòria molt fluixa, repetir vies gairebé sempre em suposa haver-les de descobrir de nou, a menys que m'hi hagi fixat especialment. Aquest ha estat el cas de l' Aprenent (6a+) i Gambit de Dama (6b), que havien de servir per escalfar. A aquesta darrera m'he hagut de penjar perquè no veia pas la continuació (i, de fet, és una bona tibada des d'un romo bastant ronyós).

A continuació ens hem acostat a una via nova xxx (6b). Podria ser que en Tati hi hagués fet la primera, perquè no es veia cap rastre de magnesi i a l'entrada ha calgut netejar i raspallar... El primer pas és prou burru com perquè no m'hagi sortit. La resta és prou maca.

En Tati, a la via xxx, un cop superades les dificultats inicials.

A continuació m'he posat a Finestra Temporal (el grau "oficial de Calders" és 6c, tot i que veig que a 8a.nu la gent se l'apunta entre 6c i 7a...). Jo anava amb la informació "oficial" i l'he muntada penjat com un pernil fins la 2a xapa. Després he provat l'entrada i he comprovat que falta menjar sopes. Des d'aquí val la pena no entestar-se a anar a buscar la següent xapa directament: una hàbil navegació permet reduir les dificultats. La resta ja té bon canto.

Amb aquesta ens hem donat per servits, perquè el sol ja ens ha abandonat. Queda encara un bon tros de tarda a lliure disposició!

Provant l'Esperó Bufó

Com que ahir el dia va ser bastant passat per aigua i calia que m'esbafés, la Rosa m'ha acompanyat al Cargolaire en una visita cronometrada abans d'un acte social dels que també cal anar fent. Total que ens plantem a Calders envoltats de boira que s'anirà desfent progressivament.

Com que va bé tenir algun projecte m'he entretingut a tastar l'Esperó Bufó (7a). Escalfo posant cintes tocant poca roca i bastant ferro i baixant començo a provar-ne passos. M'apunto com ho he fet per tenir feina feta un altre dia:

A l'entrada no he acabat de trobar la seqüència més còmode, però està clar que s'ha d'acabar tibant lateral amb la dreta per fer la remada al canto de sobre la segona xapa. Potser la seqüència millor és dreta a fissura, esquerra al bec i dreta lateral. Després cal anar amb dreta a la primera llastra i esquerra a la segona. Aquí hi ha un bon repòs i xapatge còmode de la 3a. Xapar la 4a ha de tenir un polvo, segurament mola deixar una cinta ben llarga perquè aquí és on hi ha el tomàquet. Mà esquerra a uns becs a l'esquerra de l'esperó, dreta lateral primer en una llastreta i després en un pla. La mà esquerra té un lloc aceptable al fil de l'esperó i una rugositat després que permet anar a buscar un pla merdós amb dreta. Aquí d'alguna manera s'ha de rebotar la dreta fins un lloc (vermellós) on el pla es igual de merdós però es pot posar un dit en un petit foradet. Tibar d'aquí i anar amb esquerra a un rom i pillar un (el) bon canto amb dreta. Aquí es pot xapar la 5a i sortir amunt amb menys dificultats fins la R.

Crec que l'entrada em sortirà si m'hi poso amb prou ganes. Però als volts de la 4a xapa no ho tinc pas tan clar... cal moure's amb molt de tacte per aprofitar bé les males preses laterals... Ja veurem!

Cargolaire

Avui es tractava de que em (ens) toqués l'aire una estona. Així que ens hem plantat al Cargolaire sense plans gaire definits. Feia temps que tenia ganes de provar la Canvi d'Aires (6c+), així que ens hem quedat al principi i hem començat escalfant a la Tarda de Sant Joan (V+). Després, a la Brams (6b) on m'he hagut de penjar a la darrera xapa per estudiar la sortida (ja ho diu el refrany: "qui no té memòria ha de penjar-se").

Jo mateix a Brams.

Ens hem donat per escalfats, així que m'he posat al projecte del dia, la Canvi d'Aires. Vaig treient els passos fins la penúltima xapa on m'ho miro i remiro un munt de vegades sense veure-hi la manera. Avall i ja ho miraré amb més calma d'aquí una estona. La calma que necessitava m'ha empès a muntar-la en top rope i estudiar els passos. Ho he tret sortint per la dreta a agafar unes orelles no massa bones, pujar de peus i anar passant cap a l'esquerra fins la darrera xapa. De la darrera a la R també hi ha un bon tomàquet. Suposo que s'ha de fer un xic per l'esquerra tot i que la roca fa un xic de por. Queda pendent!

Mentrestant en Jortx ha anta fent algun tast al primer dels seus projectes del dia i finalment se l'ha embutxacat!

En Jortx a Saltamarges.

Jo ja he quedat servit i he acabat assegurant al company a una altra de les seves vies pendents Aquesta jo ja l'havia feta i m'ha fet pujar la moral veure com els lolos també han de lluitar de valent. No cal dir que també se l'ha apuntada!

El mestre a Maleïda i grollera.

I amb això hem tancat la sessió.
 

Verdonitis

Estem passant uns dies complicats... i per això avui ha caigut una escapada molt curteta al Cargolaire amb la Rosa. Ens encaminem al sector solarium, on comencem per la Societat del malestar (V+).

La Rosa i la Societat del malestar.

A continuació, fem la Solarium (6a). Si no fos perquè a la primera visita al Cargolaire ja m'havia sortit, no sé pas si avui l'hagués tret! M'ha costat un munt trobar una manera de no patir-hi gaire, tant que ha servit per acabar ben escalfat :) La Rosa l'ha feta sense gairebé despentinar-se, és el que passa quan et creues... Avui portava de cap atacar la Verdonitis, però anant tan malament a la Solarium...

Jo mateix, lluitant la Solarium...

... i la Rosa, passejant-s'hi.

Baixant de la Solarium he posat cintes a la Verdonitis (6c) i li he fet un intent en top-rope. De l'altra vegada recordava una entrada inhumana i després un terreny prou complicat. Avui li hi vist color: superada l'entrada he anat veient com treure-ho força bé llevat del xapatge de la segona -ja ho veurem.

M'hi he posat des de sota i he fracassat al primer pas. Torno a baixar i aconsegueixo treure'l... bé! A més, faig un canvi de peus que em deixa xapar bé la segona... està clar que ha de sortir! Efectivament: sols ha calgut anar controlant la resta i a la butxaca!

Jo mateix engalomant la Verdonitis.

Amb els deures fets, encara hem tingut temps per prendre un xic el sol a peu de via abans de tornar cap a Manresa, a visitar la iaieta a l'hospital i fer-la caminar un xic.

Gèlida

Gèlida tarda la d'avui a Calders Sud... Però ja se sap, "la cabra tira pa'l monte" i en Jortx i un servidor no ens hem arrugat i ens hem plantat al mirador de Calders. Feia un bon fred i bufava un bon vent, però ens hem acostat a peu de paret a veure si es podia fer quelcom... i s'ha pogut!

Escalfar, el que es diu escalfar, no ho he aconseguit però amb aquest objectiu he tornat a fer la via xxx (6a+) que l'altre dia va servir per al mateix. Després, en Jortx em munta la Kale Borroka (6b+). Li he arribat a fer tres pegues sense aconseguir res de bo. Havent xapat la segona s'han de pujar peus i pillar un tridit bastant bo, però no hi ha manera. Provant el pas acaba sortint però fer-ho seguidet és una altra història. Més amunt també hi ha el seu tomàquet... En fi, queda pendent!

En Jortx ha tingut valor d'inmortalitzar un dels meus pegues a Kale Borroka...

Mentrestant en Jortx s'ha tret de sobre un parell de suposats 6b+'s bastant inhumans. Almenys algú que va tatxant!

A cada via que hem fet ens hem anat abrigant més i quan ha marxat el sol hem toca el dos ràpidament... i hem arribat a casa ben d'horeta!

Calders Sud

Aprofitant que avui feia un bon dia de sol i que la tarda comença a allargar un xic -de moral que no en falti- avui hem fet una sortida de tarda amb en Jortx i en Tati. Objectiu: Calders Sud.

He començat escalfant a xxxx (6a+), que té una entrada curiosa i la resta d'anar fent. Els lolos Tati i Jortx estaven provant la via de la dreta de la Perdulari (Ruleta Russa) i he decidit fer-los companyia provant-la (la Perdulari). L'entrada és bastant dura -l'altra vegada no m'hi vaig pas saber enfilar- però avui ha sortit ben bé. Un tram en díedre i després una sortida un xic cap a la dreta on l'esperó que barra el díedre fa un xic de nosa. M'estiro per agafar el fil d'una aresta i ha resultat rom. Fracàs, doncs. Després de reposar penjat ho he tornat a mirar i ja he vist la manera.

Mentre reposava, en Jortx i en Tati han engalomat la Ruleta Russa fent servir una seqüència que sembla ser bastant millor que la que havien fet servir altres lolos. Ara, que té alguns passos que déu n'hi do!

Després li he fet un segon intent a la Perdulari (6b+) i ha sortit sense especials problemes. En Tati ha tingut l'amabilitat de fer-me unes fotos des de la seva reunió, el que permet tenir una perspectiva diferent de la típica, amb tot culs i peus:

Havent fet l'entrada de Perdulari...

... i a punt de fer el darrer moviment difícil de la via.

En Jortx, fent la via nova, de nom per determinar.

Després, en Tati ha fet Nap Buf i m'ha muntat la Sang i Fetge (6c) deixant una cinta llarga a un xapatge bastant xungo que hi ha precisament al pas xungo de la via. L'entrada és atlètica fins a un bec. D'aquí jo he d'ajudar-me rebotant d'una merdeta d'esquerres per llançar esquerra a un pla raonable on es poden ajuntar mans. Amb una cinta llarga es pot xapar d'aquí. Des del pla, ajuda amb la dreta en un forat rom (per mi millor que la regleta-forat magnesiada), una bicicleta amb dreta i llançament a un calb de dretes i pujar peus al pla on teniem les mans. La resta, anar fent. Li he fet dos intents, però no ha pogut ser. El segon, gairebé a les fosques, pitjor que el primer.

Jo mateix al primer intent de Sang i Fetge.

Queda confirmat que les tardes ja comencen a donar joc: a les 18:30 encara es veia el camí de tornada!

La Seca!

Aquesta ha estat una setmana passada per aigua. Això vol dir que portava un grau de fanatisme bastant elevat... i he convençut la Rosa perquè m'acompanyés a fer una escapada matinal de les que fem de tant en tant. Si cal ser a casa d'hora, una de les millors opcions és el Cargolaire, on hi tinc feina a dojo.

La casualitat ha fet que fa gairebé exactament 2 anys que vaig fer un primer intent a La Seca i avui tenia la intenció de fer-li un altre tiento, amb la secreta esperança que seria el definitiu.

Hem començat escalfant a la ja clàssica Tarda de Sant Joan (V) per continuar amb El Vanguardista (6b), com a la darrera visita.

La Rosa a la curiosa entrada a la R de Tarda de Sant Joan.

Jo mateix a El Vanguardista...

... i la Rosa als primers metres de la mateixa via.

Després, hem fet cap al peu de La Seca (6c+) i m'he posat a muntar les primeres dues xapes. Quan hi he estat posat, he decidit acabar de muntar-la fins dalt i en el procés he fet una bona volada a punt de xapar la 4ª xapa... i és que m'he ben embolicat! Està clar que cal anar-hi des de la seva esquerra i no per sota com he intentat. I després, també se'n surt per l'esquerra...

El desplomet d'entrada de La Seca (ho sento, no hi ha evidències de l'ascensió, jeje).

Amb la via muntada penjant-me de tot i força, i havent provat el llançament de diverses formes, li he fet un pegue en top-rope que ja ha sortit. Curiosament, el que em va millor és llançar amb l'esquerra amb els peus més o menys a sota meu. Després, un canvi de mans i cap a l'esperonet i amunt. A la placa, cal controlar un parell de regletes d'esquerra i cuidar els peus per xapar la 4ª i a partir d'allà, sortida agònica amb molt de compte per l'esquerra fins agafar un esperonet per acabar flanquejant a dreta fins la R.

Després, ha arribat el moment de la veritat! El llançament ha sortit molt controlat així com la superació del sostret. Cal dir que pràcticament he ignorat la 2ª xapa: l'he xapat quan la tenia a sota els genolls i gairebé del mateix lloc he xapat la 3ª. Després ha estat qüestió d'aguantar els moviments de finura fins la cadena. Finalment!!

Després d'embutxacar-me La Seca, ja he tingut la feina feta. Per acabar la sessió, encara ens hem posat al Diedretnotanfacilet (V+), on hem gaudit d'alguns moviments tensos sobre poca presa!

La Rosa, al Diedretnotanfacilet.

I ben contents, cap a casa!
 

Tarda de Cargolaire

Aquesta tarda ens hem escapat al Cargolaire amb en Jortx i en Jan. Ens ha rebut un bon solet de tarda que més aviat feia buscar l'ombra... així que hem començat per la Tarda de Sant Joan (V). Per seguir escalfant en Jortx ha proposat El Vanguardista (6b). L'havia fet fa dos anys i des d'aleshores ni tocar-la. Veient en Jortx ha recordat la seqüència guanyadora i ha sortit sense especials dificultats! En Jan també l'ha encadenada per primer cop, amb la qual cosa ja ha estat ben content.

En Jan engalomant El Vanguardista

Després el nostre guia ens ha portat al Crostó de Roca (6b+) i l'ha feta sense despentinar-se. Entre que m'he fixat bastant en els moviments i que en Jortx m'ha anat cantant la via, ha sortit al flash. L'entrada té algun pas llarg però es va fent bé fins un bec característic. Aquí cal posar-se bé ajuntant mans i obrint cap a l'esquerra. Després, recte amunt i aguantar el viatget fins estar a l'alçada de la quarta assegurança per xapar amb la dreta, agafat des d'una fissureta vertical. Després la cosa es torna més roma i tecniquilla, però es va fent, anant amb compte.

Aquí, en Jortx m'ha fotografiat mentre em cantava els passos al Crostó de Roca

En Jan li ha fet un molt bon intent, però s'ha complicat a la darrera xapa... segur que a la propera cau.

Per acabar, hem anat a fer una ullada a Hipotecats(?) (7a+), just a l'esquerra de la Nous: era una via que el nostre guia encara ho havia provat mai i jo hi havia vist algú enfilat alguna vegada. No cal dir que és una talla massa gran per mi. En Jortx l'ha muntada, li ha fet un altre intent en top rope i li ha trobat passos molt durs... no cal dir més! L'entrada es va fent fins a l'alçada de la tercera xapa on cal moure's un xic per l'esquerra on hi ha una bona presa per les dues mans. Segurament cal tibar-ne amb la dreta, una frangeta per l'esquerra, pujar peus, caçar una bec-romo per la dreta i anar al bec bo amb l'esquerra. Després cal passar per la dreta, amb una bona mà esquerra a una fissura i un bolo per la dreta. A partir d'aquí, no sé gaire com anar a buscar unes pinces molt dolentes per la dreta a sota el sostre, tibar-li i caçar el canto bo de sobre el sostre. Despreś de pujar peus, una bona llastra d'esquerra i gotes d'aigua per la dreta permeten tibar fort per rebotar sobre un canto regular (mà esquerra) per caçar el canto bo superior on ja s'acaba la història... No hi he vist possibilitats a dues zones concretes., el que vol dir que ja la farem quan siguem més grans!

Jo mateix batallant a Hipotecats

I amb els braços ben infladets, cap a caseta ben d'horeta :). I ara m'he adonat que en Jortx no ha sortit a cap foto, malgrat haver-ne tirat un munt :(

Maleït i Groller Cargolaire

Aquest matí hem fet una sortida llampec al Cargolaire amb la Rosa. Objectiu: simplement que ens toqués el sol i l'aire una estona. Però ha resultat un matí més que profitós!

Hem començat fent la típica Tarda de St. Joan (V) per escalfar. Cap problema per cap dels dos.

La Roseta a la Tarda de St. Joan

Després ens n'hem anat a fer la Barraca (6a). Una vieta bastant més fina que l'anterior, on s'ha d'anar flanquejant i mirar bé els peus. El pas més dur és l'entrada a la reunió, però es va deixant fer. La Rosa ja hi ha patit un xic més i l'entrada a la R se li ha resistit, però ha anat la mar de lleugera!

Jo, a la Barraca...

... i la Rosa, a la mateixa.

I després, el projecte: la Maleïda i Grollera (6c). Li havia fet un tast fa uns dies i m'ha semblat que avui era el dia adequat... He fet un intent per posar les cintes i estudiar els passos i els he anat veient: Entrada tranquila fins a la segona xapa. Allà hi ha una bona llastreta per la dreta fins caçar un pla per l'esquerra. Un pas d'apretar per agafar una bona regleta per la dreta i un bec raonable per l'esquerra. Xapar la tercera i anar a buscar una cantonadeta per la dreta. Aquí he pujat bastant el peu dret i he obert brutalment l'esquerre ajudat per un rom d'esquerres. Després, una bustieta horitzontal per l'esquerra i amb la dreta s'agafa el cantell salvador. I ja està!

Mentre posava cintes m'he penjat a la tercera per estudiar els passos. Baixant, he convidat la Rosa a fer l'entrada i així jo descansava. Després, un pegue a sac, sense cap entrebanc! Un altre 6c a la butxaca!

L'entrada de la Maleïda i Grollera.

A la zona crítica.

I cap a casa, a recollir les nenes d'hora!

Calders

Aquesta tarda ens hem acostat a Calders, sector desploms, amb en Tati i en Manel. Com que en Tati havia quedat per escalar i fer política, en Manel i jo ens hem anat assegurant mútuament.

Hem començat per la Calavera (6a) i hem seguit per Entrerrocs (6b) que jo pensava que no havia fet encara. Sort del blog que em recorda que sí que m'hi havia posat!

Després, cap al projecte del dia, la Panxacontent (6c). En Tati ens hi ha posat cintes i jo he fet un primer intent que ha acabat bé però amb reposos. En Manel, l'ha fet la mar de bé i hem anat a reposar veient com tiben els bons. Després, un segon intent a la Panxacontent, pitjor que l'anterior.

Desmonto la via fent la Primera Línia (6a) i en Manel fa un parell de pegues a la Bèstia Parda, on controla bé tots els moviments. A la propera, cau. Espero que la Panxacontent, també, però la tibada dels plans és massa!

Sembrar i recollir

L'altre dia van quedar alguns projectes pendents a Calders Sud. Això és motiu més que suficient per tornar-hi... i hi hem tornat!

Avui hem començat amb l'Aprenent (6a+). Malgrat que té una entrada força explosiva, ha sortit i m'he donat per escalfat! Hem continuat amb la seva veïna, Gambit de Dama (6b). Avui sí que ha sortit, tot i que ha calgut tibar bastant!

Amb aquests èxits a la butxaca encara he anat a atacar la via de l'esperó (6b) que vaig tastar el darrer dia i també me l'he embutxacada :)

En Tati ha estat lluitant amb Can Bromo. Serveixin les fotos d'aquest post per mostrar el brutal recorregut...

En Tati als primers moviments de Can Bromo

Un xic més amunt, amb el sol amagant-se darrera el mirador.

Amb menys desplom però no menys dificultat

En acabar encara he tingut temps de tastar el que ha quedat de projecte per al proper dia, la Perdulari (6b+). Excepte l'entrada, he pogut controlar tots els moviments. Ja caurà algun dia!

Cargolaire 2009

Després de bastant temps de no sortir, avui la Rosa m'ha acompanyat al Cargolaire. Es tractava de veure com funcionava la seva espatlla, que ha estat espatllada des de fa bastants mesos.

Hem començat per la Tarda de Sant Joan (V), la típica on escalfem els mitjanenes. Ha servit per comprovar a) que l'espatlla funciona raonablement bé i que b) la musculatura s'oblida ràpidament dels moviments de l'escalada. Després he fet l'inevitable destí (V+) i la Rosa ha decidit que per avui ja n'hi havia hagut prou. Ja s'anirà fent poc a poc.

Em dono per escalfat i ataco el projecte del dia, l'Orgia de la Tarda (6b), on hi havia fet un intent el setembre passat. Faig un pegue que ha servit per estudiar els passos i posar cintes, perquè m'he hagut de penjar quan gairebé ja tenia el crux superat. Sabent els passos, ha sortit sense problemes al segon pegue d'avui.

Tibant a l'Orgia de la Tarda

Baixant he deixat la R muntada per poder fer-li un top-rope a la veïna, Maleïda i Grollera (6c). La dificultat està concentrada en un tram relativament curt. Comencen les dificultats en una llastreta lateral, que he acabat agafant amb dreta. Esquerra a un bec, dreta a una regleta, pujar peus i esquerra a una regleta. La continuació és molt fina però la roc perd verticalitat -aquí estava bastant pillat i crec que cal agafar una petita lateral per equilibrar-se. Li he vist color, però caldrà treballar-la.

Per acabar d'arrodonir el matí, he fet la Solarium (6a) i he muntat un top-rope a la Verdonitis (6c). La Solarium és una passada de finura i la Verdonitis és la finura elevada al cub!. Verdonitis: entrada molt dura, amb canto raonable per l'esquerra i pas molt llarg fins una regleta a la zona de la primera xapa. Després, no sé (jeje) i més amunt pas de finura rera pas de finura... Diria que el nom li escau força!

Tarda a Calders Sud

Aquesta tarda m'he escapat a Calders Sud amb en Tati. Aparquem al mirador, passem per sota de la franja del mirador, orientada a est i arribem al sector, amb orientació sud-oest, ideal per a una tarda d'hivern. Fa poc menys d'un any que vaig fer-hi una passejada resseguint tota la cinglera de Calders i vaig veure-hi algunes vies. Ara n'hi ha un munt més i encara hi ha alguns projectes en fase d'estudi. Se n'ha tret un bon suc! Cal felicitar els equipadors.

Comencem amb les vies més senzilletes, que estan a la banda dreta d'aquesta cara. Segurament, la via A (V) deu ser la més senzilla de la zona:

Via A

A la dreta de l'antiga canal de baixada en fem dues més, encara que no en aquest ordre. La B (V+) té la dificultat concentrada en un pas llarg a la zona més compacte. L'esperò de la via C (6b) ja és una altra cosa, i cal tibar-li de valent. He de fer un repòs per estudiar la cosa, però els passos ara ja estan clars. Cal anar a buscar l'esperó i evitar acostar-se al pinet que neix per allà al mig. Un pas llarg tibant d'una lateral i s'agafa millor presa...

Vies B i C (d'esquerra a dreta)

Abans d'atacar l'esperó C, però, hem fet la via D (V+) que queda a la cara de l'altra banda de l'esperó.

Vies D i E (d'esquerra a dreta)

No hem fet la E (6a), que comença en uns garrics, tot i que es veu bastant similar a la D.

Després d'això hem tirat cap a l'esquerra, a la zona més canyera, buscant quelcom assequible. M'he ficat a la via Gambit de Dama (6b), que recorre un mur guapíssim. Una entrada bastant estranya fins a un primer canto bo. Després té una zona bastant fina -on m'he hagut de penjar- seguint un díedre ínfim fins agafar bon canto que ens acompanya fins la R.

Vies L'aprenent, Gambit de Dama i Mataparents (d'esquerra a dreta)

Després d'aquí he fet un tast a l'entrada de L'Alquimista (un diedret, que comença desplomat per anar a buscar una bavaresa, d'on es xapa un parabolt que queda separat a la dreta) però he baixat de la segona xapa. Per acabar m'he posat a la via I (6a+/b), on he guarrejat un munt. Queden uns quants projectes pendents per al proper dia, que és del que es tracta!

Via I

En Tati ha tingut la paciència d'assegurar-me en aquestes vies i ha fet la seva primera ascensió a alguna d'elles! Després, ell s'ha barallat amb una via canyera (l'Esteve també li ha fet un intent) i entremig encara ha tingut tems d'ajudar en Juan que estava equipant una nova vieta... A veure si se m'encomana alguna cosa d'aquests lolos!

Gràcies a en Jortx per la info a posteriori sobre les vies!

Cargolant...

Aquest matí hem sortit amb en Ramon cap al Cargolaire. Ell feia temps que no sortia i la zona li era gairebé nova així que he fet de guia!

Hem començat per la sempre magnífica Tarda de Sant Joan (V), amb la seva entrada a la reunió característica. El Ramon li ha tirat de primer amb èxit, però les ganes de seguir així se li han esvait estranyament...

A continuació hem fet l'Inevitable destí (V+), fineta i de posar-s'hi bé. Baixant he aprofitat per fer-li una ullada a la Panxeta dels Collons (6b+), que havia tastat fa un temps (gairebé un any). Aquesta vegada li he vist possibilitats i m'hi he ficat. Primer intent i em penjo a la primera xapa. Segon intent i arrenco un de les poques preses de peu: avall, una rascadeta i ja està. Tercer intent i surt: una agonia total però ja la tinc al sac! Projecte del dia aconseguit.

Jo mateix a la primera xapa de la Panxeta dels ...

Després ens hem ficat a La Barraca (6a) amb el seu pati característic. Confirmo que l'entrada a la reunió és el pas més burro.

En Ramon a La Barraca

Baixant d'aquesta m'he decidit a tastar la seva veïna, L'orgia de la tarda (6b). Des de baix estudio la sortida de la segona xapa quan en Ramon em comenta que arribar a la segona es veu finet, finet. M'hi poso i aconsegueixo arribar bé a la segona, tot i que sóc incapaç de recordar com ho he fet. La sortida de la segona és xungilla de debò. Diria que cal tibar d'unes regletes bastant nyaperes, pujar peus i caçar un pla mig bo que queda a l'esquerra. Aquí pot ser un bon lloc per xapar o aguantar un xic més fins tenir una llastreta més boneta per la dreta. Després, una estirada i salvat! Cal dir que aquesta teoria l'he elaborada penjat còmodament de la segona i xapant la tercera en A0. Ara que els passos han acabat sortint! Queda pendent per la propera visita!

Com que en Ramon en volia més -i tampoc era qüestió d'arribar massa d'hora a casa- encara hem fet el Diedretnotanfacilet (V+). L'entrada continua essent el pas més dur, amb diferència. Després és qüestió d'anar fent.

En Ramon a l'entrada no gesns facileta del Diedretnotanfacilet

I per acabar, aprofitant que ens quedava de camí encara hem fet la Mercisu (V+). Aquesta vegada he tornat a sortir seguint la bavaresa invertida del sostret, en comptes de passar a la placa com feia al principi. Diria que és bastant més còmode així.

Jo mateix a la Mercisu

En acabar i fer recompte, hem quedat sorpresos de la quantitat de feina feta en aquest magnífic matí de tardor.
 

El retorn

Per a molts, les vacances són l'època de més fanatisme... Aquest any, per a mi han estat unes setmanes de desconnexió total amb les rutines de l'any. Això vol dir que també m'he desconnectat de la roca i m'he dedicat a altres plaers, entre els que la vagància hi ocupa un lloc destacat :)

Així que avui, ja amb un notable síndrome d'abstinència he quedat amb en Jortx (sí, sí, el que ja no pot sortir a la tarda) i en Tati per anar a fer una tibadeta. La proposta del Tati era a Calders, sector Vista Pirineu. Com que era un lloc que no havia visitat, m'ha semblat perfecte tot i la manca de vies assequibles: Un V+, un 6a i un 6b+. La resta, de 7b en amunt... En arribar al dipòsit ja em trobo a en Tati, acompanyat de l'Esther. Al cap d'un instants apareix en Jortx i ens posem en marxa.

Aquí trobareu més informació d'aquest sector, petit, però que bé es mereix una visita.

Vàrem començar per la Bicoca (6a). Després de tants dies de no fer res -ja feia broma dient que ni tan sols em sabria encordar- ha sortit però ja m'he inflat un xic buscant com solucionar el pas tonto que té als volts de la segona xapa. L'arribada a la reunió també té interès però no ha costat pas tant.

En Tati a la Bicoca

Com que no m'han donat oportunitat de tastar el V+, després d'aquesta hem atacat la Trifulga (6b+). Des de baix ja es veia que aquí caldria tibar de valent i per això li he deixat al Jortx l'honor de posar les cintes. Després de que el sibucot l'ha fet sense despentinar-se m'hi he posat jo... i m'he despentinat! Es fa raonablement bé fins a la darrera xapa. A partir d'aquí cal buscar una xorrera per la mà dreta i després s'obren diverses possibilitats, cap de les quals té el canto suficient pel meu gust. He fet diversos intents, quedant-me a un pas del canto final salvador però cada vegada he vist que no hi havia prous turrons... Baixo i més endavant faig un segon intent. Aquesta vegada he anat més decidit però novament he fracassat al darrer pas difícil (cal dir que hi ha un bon vol). Finalment, en Jortx l'ha tornat a fer i l'he desmuntat en top-rope, arrossegant-me vilment... està clar que tants dies de repòs no proven :)

En Jortx encarant els darrers metre de la Trifulga...

... i jo, intentant fer el mateix

Entre intent i intent en Tati ha anat provant un del seus projectes inhumans... Quan he marxat, encara s'hi estava barallant!
 

Cargolaire: Primer 6c i escalada tradicional

Aquest matí hem anat al Cargolaire amb la Rosa i la Clàudia. Avui ha estat un dia perfecte: ha caigut el meu primer 6c i he fet tres vies ignorant les xapes i posant-me jo mateix les assegurances. Anem a pams:

Escalada tradicional al Cargolaire

Hem començat visitant el sector nou equipat per en Sebastià on havíem anat fa uns dies amb en Tati. Avui, pensant en la Clàudia, he decidit fer les dues de més a la dreta: Nasredin i Babaiaga, dos IV's ideals per la canalla. Com que els he vist possibilitats clares per fer-les clean (llevat de la reunió), m'hi he ficat. A la Nasredin he posat tres tascons i a la Babaiaga dos.

Fent el diedret de la Nasredin, que sembla talment demanar tascons a crits

La Clàudia a la Nasredin

La Rosa, després de recuperar el material a la Babaiaga... una experiència nova per a ella!

La Clàudia a la Babaiaga

En acabar el matí, hem passat per sota de la Mercisu (V+) i també l'he fet amb la mateixa tècnica. Aquí he posat dos tascons a la part del díedre-bavaresa, un camalot del 0.5 en un forat a sota el sostret on comença el flanqueig i un friend mitjà al sostret. Ha estat una bona experiència que intentaré repetir de tant en tant.

Jo mateix al primer tram de la Mercisu

La Mercisu, autoequipada

El primer 6c!

Però el plat fort del dia ha estat el Vistassu (6c)! La vaig provar fa uns dies i em va semblar que li veia possibilitats així que avui m'hi he ficat. Han calgut alguns intents ràpids per trobar la manera bona d'anar de la primera a la segona xapa. Quan m'ha sortit aquest tros, he acabat caient anant des de la invertida bona a la llastra lateral d'esquerres, però l'he acabat de muntar bé. He baixat, i després d'una reposadeta, li he fet un pegue a mort... i ha sortit! No vull ni imaginar-me la sensació que em farà quan faci el primer 7a, si és que arriba!

A continuació vé un extracte del megareportatge que m'ha fet la Clàudia, la nostra fotògrafa de luxe d'avui:

Els primers passos del Vistassu. La Rosa, ben atenta, que ja sap el pa que hi donen!

Havent fet el llençament entre la 1a i la 2a xapa

Canto bò abans d'agafar l'invertida

Xapant la darrera... Ja està!