Tibar després de les pluges

Després de molt temps de no tibar a causa de la pluja, aquest matí ens hem fet un truc amb el Ramon i ens hem decidit: una sortida ràpida al revolt de l'Àliga que ha acabat un xic accidentada. No va bé tibar aquí després de les pluges!

Tot i que al principi hi havia força núvols hem estat la mar de bé. De fet, al cap de poca estona els núvols han anat desapareixent, quedant un solet molt agradable.

Avui ens hem trobat amb la grata sorpresa de que als peus de via hi figura el nom i la graduació, fet que és d'agrair. Fa un temps ja hi havia una franjeta gris, el que permetia imaginar que els cuidadors de la zona tenien intenció de retolar les vies. Moltes gràcies!

Hem començat per la via que queda més a la dreta de tot, és a dir, la primera que trobem arribant a la zona. Una via de IV amb una entrada bastant més difícil que la fa poc homogènia. De tota manera, després de la meva ascensió en Ramon s'hi ha posat de primer i l'ha feta la mar de bé.

Ramon engalomant la primera via

Hem continuat pels dos 6a's que queden a la seva esquerra saltant-ne una. Primer la que fa el flanqueig a la dreta i després la que segueix el díedre.

A la primera d'aquestes (6a) m'ha costat bastant l'entrada perquè m'he equivocat en gairebé tots els cantos que agafava. En Ramon s'hi ha posat de segon i l'ha fet tot i que s'ha hagut de penjar alguns cops. Però és un bon progrés respecte la visita anterior, on va haver de baixar des de molt al principi. Això sí: ha quedat baldat! Amb tot això, ha aparegut un escalador solitari (en Jordi, de Moià) que ens ha demanat si es podia afegir amb nosaltres. Cap problema! Així que ha fet aquest 6a saltant (sort que diu que fa temps que no escala).

Després d'aquí he fet el 6a del costat, que comparteix els primers passos amb l'anterior però continua recte pel díedre: sense dificultats especials, amb l'entrada controlada de la via anterior. En Jordi també s'hi ha passejat i en Ramon ha preferit no fer-la mentre li tornaven les forces.

Hem decidit anar a buscar alguna via més senzilla i hem anat a parar a la via #6 de la ressenya d'en Jortx i que crec recordar que es diu Pixapins (IV+). L'hem fet tots des de baix, en Ramon inclòs. En acabar aquesta via, en Jordi s'ha acomiadat i ens hem quedat novament sols a la zona.

Ramon iniciant la pixapins

Després hem fet la #8 (Stradivarius V+) on en Ramon ha triomfat, fent-la de primer amb un únic repòs!

Per acabar, hem anat al peu de l'Aliga on hi ha les vies #20, #21 i #22 que es diuen, respectivament, New Man (6a), Matador (6a+) i Amanita Muscaira (6b).

Com que tenia ganes d'un bon fi de festa, m'he posat a l'Amanita Muscaira i... me l'he fotut per barret: pràcticament sortint de terra m'he agafat a un bon cantell que he arrencat i m'he empotrat al cap. Queda clar que cal portar casc fent esportiva! (Quanta raó té el manual, Ramon!)

Amb les idees menys clares (m'ha sortit un bony curiós) he decidit canviar d'objectiu i intentar la New Man. Segon error! Aquí també he tibat d'un bon canto i me l'he endut. Sortosament no me l'he tirat al cap! Torno a intentar-ho i en toco un (magnesiat tot i la pluja caiguda) i veig que també balla perillosament. Aquest el trec voluntàriament perquè ningú no s'hi faci mal... Amb dos cantells menys torno a tirar amunt. Xapo la primera, la segona, un bon canto... xop tot i que des de baix no ho semblava: avall i cap a casa!

Conclusió: Sembla que la pluja ha desestabilitzat els primers trams d'algunes vies. Normalment ja feien un xic d'angúnia, però quan tot està sec deu aguantar un xic més. Per tant, molt de compte!