Via 'llarga'

Fer via llarga amb les noies era una de les tasques pendents que teníem en Pep i jo. Avui ha estat el dia per trencar aquesta barrera. Triar via no ha estat gens fàcil: havia de ser una via tècnicament senzilla, amb alguna reunió intermitja, no massa aèrea i que permetés un descens sense ràpel. Entre les vies que complien aquest requeriment, l'aresta brucs de la Miranda de les Boïgues que, a més, permet convertir-la en una matinal.

El dia ha acompanyat malgrat que a l'aresta hi feia un xic de vent i no s'ha passat gens de calor, però ha permès gaudir de l'escalada.

Ens hem plantat a peu de via i he comentat que l'existència de la via Daniel SA a la dreta de l'aresta brucs, però d'entrada ens ha semblat més interessant començar per l'aresta brucs pròpiament dita. Comencem la Rosa i jo i al darrera vindran en Pep i la M. Alba. El primer llarg supera un sòcol poc atractiu, però la reunió és en un replà còmode que permet comentar bé els aspectes tècnics.

A l'hora d'encetar el segon llarg passo una bona estona buscant per on segueix la via. Després d'una bona estona, arribo a la conclusió de que per allà passen 4 vies. D'esquerra a dreta:

• Via amb alguna xapa aïllada
• Via amb tres o quatre espits més o menys seguits
• L'Arestra Brucs autèntica
• La Daniel SA

De l'Aresta Brucs sols es veu una xapa rovellada a uns 15 metres de la reunió. Diria que els tres o quatre espits és el traçat que es segueix habitualment i de la via de més a l'esquerra no en sé res. Com que havia fet la Daniel no feia massa, optem per seguir-la, no fos cas que precisament avui haguem de fer reunió en un burí sense plaqueta :)

La Daniel és més difícil -al segon llarg hi ha un tram força fi- però l'equipament dóna més confiança. Val a dir que també té més pati perquè va amb tendència a la dreta, anant a buscar la paret est. Sortosament ningú no s'ha bloquejat i l'experiència ha estat un èxit. La segona reunió és raonablement còmode, amb menys pati a l'esquerra, que és on he posat la Rosa :) El tercer llarg és d'anar fent on cal destacar l'arribada a dalt, per un terreny on cal vigilar on ens agafem.

La Rosa, encarant el tram difícil del segon llarg...

... i arribant al cim, amb un somrirure d'orella a orella.

El descens requereix prestar un xic d'atenció però es pot posar la corda per ajudar, com així hem fet.

Atenent a l'èxit de la sortida, ara caldrà buscar-ne una altra!

PD. Des de la R2 he vist un burí que segurament és de l'aresta brucs original, més o menys a la mateixa alçada. Deduixo que al segon llarg es posa algun tascó o friend en una fissura, a dos metres de la R1, es navega un bon tros fins a la xapa amb maillon que es veu des de baix i després es busca aquest burí -sense perdre's. Ignoro com està la reunió. S'accepta informació!