Òpera Prima

De tant en tant, en Toni fa una visita per les seves terres natals i, si podem, anem a escalar plegats. Avui ha estat un d'aquest dies i li he proposat d'anar a fer una via a Gorros (l'Òpera Prima) o bé a fer esportiva a alguna banda. No ha dubtat gens a preferir fer via, malgrat el temps que fa que no toca el conglomerat montserratí.

La via es troba molt ben explicada aquí (com sempre: felicitats, Eduard). Nosaltres, però, hem preferit pujar fins a Sant Joan a peu, així l'activitat és més completa, jeje. A peu de via en Toni s'ha animat a fer el primer llarg i ens hem anat alternant fins fer cim dues hores més tard.

L'inici de la via està ben marcat amb un parabolt groc i a partir d'aquí sols cal anar seguint-los. En general, la via està molt equipada i segueix la tònica de superar panxetes o ressalts verticals units per trams més arrampats. Tot això sobre una roca excel·lent. Què més es pot demanar? Hi ha panxetes interessants als llargs 2, 3 i 5. Val la pena dir que hi ha una ziga zaga important a l'inici del segon llarg: Per evitar el fregament amb corda simple, he tret la primera cinta un cop xapada la segona i la segona un cop xapada la tercera. De fet, aquesta tercera podria estar molt més a l'esquerra i tot rutllaria millor.

El llarg més difícil és el 4rt. Un primer pas durillo per la dreta, un lloc on agafar aire i després cal encarar un bombo on cal decisió: potser hi ha millors cantos, però val la pena no perdre massa temps si no són massa dolents. Després, una passejadeta fins la R.

Avui l'única foto és la de cim, feta amb el mòbil: ahir la càmera es va quedar amagada en algun racó després de que la preparés per la sortida...

Els protagonistes, al cim

Total, que hem gaudit d'una de les vies més guapes de gorros, amb un dia tapat -sense fred ni calor- i amb una companyia immillorable. Una sortida '10'!