dissabte, 16 de gener del 2010

La Rambla


No és que ara estigui provant novens, sinó que avui hem estat a la Font de l'Ametlló amb en Pep i la M. Alba i moltes, moltes, moltes altres persones amb qui hem compartit la paret sense fer-nos cap nosa. Aquí tampoc no hi havia estat mai. Per arribar-hi, cal seguir les indicacions d'en Oskar, fins arribar aquí. L'arribada resulta sorprenent: vas caminant per terreny aparentment pla i de sobte s'obre un barranc. Unes cordes ajuden a baixar al peu de paret i començar la jornada.

De la zona cal dir que algunes vies tenen els seus anys però moltes han estat reequipades darrerament per en K. i altres. La roca és excepcionalment bona, amb varietat de configuracions: plaques, díedres, desploms... Això i el fàcil accés fan que sigui una zona bastant freqüentada.

Un dia variable: a primera hora tapat i solet després

En arribar hem anat fins pràcticament a l'extrem est de la paret i hem començat per la Canela-Massana (V) per entrar en contacte amb la roca. Després, ens hem posat a La Reina del Queroseno (V+). Són dues vietes guapes, però a la Reina ja s'ha de mirar i tibar un xic.

En Pep a la Reina del Queroseno.

A continuació, cap a l'esquerra a tibar dels dos costats de la llastra que fa la Tornassol (V+). Entrada atlètica per acabar trobant una zona més fineta. Recomanable, també.

Jo mateix a Tornassol.

Més cap a l'esquerra, hem continuat amb la Samba (V+), que recorre un diedret la mar de xulo per acabar sortint a l'esperó de la dreta. També m'ha agradat. Baixant hem aprofitat per posar les cintes a Carrasco, per fer-la després amb més comoditat :)

En Pep, a Samba.

Abans, però, hem fet Olèrdola (V), una vieta d'anar fent i gens desagradable.

M. Alba a Olèrdola.

I ara, el plat fort del dia, Carrasco (6b+). En Pep la té controlada i després de veure-li fer-la, no m'ha costat especialment. Els primers metres, desplomadets, es fan aprofitant el canto viu de la dreta. D'aquí, pujada de peus fins caçar un bustiaken enorme des d'on s'agafen dues preses no massa bones per anar a buscar una bona llastreta-escletxa i amunt.

Carrasco desploma que no és broma!

Aquí estic a Carrasco.

Hem anat seguint cap a l'esquerra i hem fet la petita joia Petit Príncep (V). Via molt maca, llàstima que es faci curta pel tram fàcil del principi. La resta, genial!

M. Alba a Petit Príncep.

Seguint més a l'esquerra, hem fet Crisi (V+) al mur característic. Aquí la roca és bona però no tan adherent com als altres trams de paret. La via, també recomanable!

M. Alba a Crisi.

Després d'aquesta, hem atacat la Bavaresa (V+) i, per acabar, m'he posat a Massana Canela (6a+) on he tardat un xic a trobar el canto salvador a la dreta. Quan l'he tingut, gas, amunt i avall que cal ser a dinar a casa -tard, però a dinar!

Acabant la jornada a Massana Canela.

Total, que en un matí han caigut 10 vies i totes elles m'han agradat! I en queden de pendents per algun altre dia!

4 comentaris:

Grimpacòdols ha dit...

Molt interessant donar a conèixer llocs nous per l'hivern. Moltes gràcies. On es poden trobar les ressenyes?

Petrus ha dit...

El lloc no és precisament nou encara que l'equipament s'ha actualitzat darrerament. Acabo d'afegir un link a les ressenyes al blog d'en Oskar on hi pots trobar un munt d'informació addicional.

K. ha dit...

Bon repàs dels cinquens de la zona i una mica més :)

S'agraeix que la gent vaig provant també les vies del final, no hi va casi ningú i n'hi han de bones (i estàs una mica més tranquil)

Petrus ha dit...

Oskar: Tens raó, la majoria de gent estava a la part central. Potser sí que és la més estètica, però com bé dius també hi ha vietes guapes cap al final!