diumenge, 27 d’abril de 2014

Matinal is Good


Avui la Rosa m'ha acompanyat a escalar, com no, a Montserrat, avui que és el seu dia! Ens hem llevat tard i hem enfilat cap a Collbató, mirant d'acostar-nos a la roca sense violar cap normativa... Havia pensat que a The Papa's and the Mama's estaríem la mar de bé, però la combinació d'ombra i d'aire no ens ha acabat de fer el pes. 

Hem dubtat uns instants, i hem enfilat cap al clot de la Mònica i, en concret al sector, Clean is Good, on jo no havia estat mai. Hem començat per l'esquerra de tot, amb la Plors a Mitjanit (V). Té un pas bloquero (pel grau) concentrat, el que fa que la via no sigui especialment agradable de fer.

Al passet de Plors a Mitjanit.

Baixant, he posat cintes a la del costat, Pelegrí Roquer (6a), aprofitant que comparteixen reunió i que s'hi passa literalment per sobre. La via té una panxeta que cal controlar bé: un pensament per la dreta, pujar peus i anar a buscar la vora esquerra del llavi. La resta, anar fent. Aquesta via ja ha estat força intensa, però ha sortit i l'he gaudit.

Hem continuat per la seva veïna, la Vulcanus (V+). La via segueix una bona llastra que es deixa fer en bavaresa. Cal un passet de decisió per superar el sostret i passar a la placa de l'esquerra. Bona!

M'havia plantejat fer la Mag Ur el Xhaman (6a+) en top rope, però finalment m'hi he posat per baix. Aquesta és mantinguda, amb uns primers metres força exigents i passets d'anar buscant en terreny vertical després. Una vegada superat el tram vertical, un passet amb presa petita per anar a buscar la llastra invertida del sostre i flanquejant cap a l'esquerra empalmem amb els darrers metres de la Vulcanus. Ha sortit, i es converteix en la via més dura de l'any, jeje! Aquí he bufat un xic i ha calgut concentració, però m'ha deixat ben satisfet.

 A Mag Ur el Xhaman.

La Rosa també les ha anat fent, llevat del Pelegrí Roquer. I la Mag Ur li ha sortit -però amb la corda tensa, eh? (com li agrada puntualitzar a ella). Déu n'hi do, perquè ella sí que fa mooolt de temps que no toca roca...

Per acabar, abans d'anar a dinar d'hora a casa, m'he posat a la Bastaix (V+) força més a la dreta. Semblava que hauria de ser senzilla, però no ho és, ni de tros! Els primers metres són força exigents i la placa final és de les de finura de la bona. La placa final, especialment, és molt guapa!

Un altre dia caldrà investigar de què van les vies de la dreta... Sembla que estan parcialment equipades... a veure què es troba per la xarxa!

Hem escalat al sol però sense passar ni gota de calor. L'aire que bufava feia que s'estigués perfecte. Una matinal curteta, però la mar de guapa. A veure si anem acumulant metres per tornar a la normalitat!

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Pensava que a aquest sector era tot semiequipat, veig que no. Ens hi haurem d'acostar que sempre he anat cap el Serrat d'en Muntaner.

Petrus ha dit...

Doncs sí, n'hi ha algunes d'equipades. Però no gaires! Falta investigar les de la dreta. I n'hi ha d'equipades que piquen...