Tornant a l'activitat

Després d'una llarga pausa involuntària, avui he tornat a cercar l'agradable sensació de les mans acaronant la roca. Es tractava que el retrobament fos el més suau possible... així que hem enfilat cap a Collbató i d'aquí a la Placa del Pi, on jo encara no hi havia escalat mai (!)

Hem començat per tres vies, fàcils però guapes, del que és, pròpiament, la placa del pi. Primer la Toni (IV), després la de la seva dreta, l'Arítjol (IV+) i, per acabar, la GMA (IV).

 En Pep a la Toni...

  ... i a la GMA.

D'aquí hem passat al Totxo de l'Òscar, a fer l'Almogàver Tossut (V+). Aquí ja cal donar la talla, especialment als primers passos i a l'entrada a la reunió, que està en un lloc prou estrany com perquè un s'ho hagi de mirar si no es vol tibar massa.

   Acabant Almogàver Tossut.

Després, hem fet la Piccolina (V), més tranquila i hem baixat per fer la Cala Lluna (V), del mateix estil.
 

   A Cala Lluna

Després ens hem posat a l'Alguer (V+). Aquesta ja l'havia fet no fa gaire (vull dir, no fa gaire sortides, jeje) amb la Cristina. Un pas de decisió i feina feta...

  A l'Alguer

Com que no tenia ganes d'apretar massa, hem optat per no fer la Poema Menor, que seria la continuació lògica, ja té una intensitat major i ens n'hem anat a la dreta de tot del sectoret, a fer la Tete (6a). Un tram vertical a l'inici, uns metres molt suaus i un mur final vertical on s'ha d'apretar. Ha sortit sense complicacions, un senyal més que bo!

I, per acabar, la seva veïna de l'esquerra, l'home del sac (V+). Els primers metres són més durs que l'anterior, però el mur final és força més suau. Molt guapa, també!

I aquí hem donat per acabada la matinal. Al final, gairebé sense voler, hem acabat fent 9 vies, de les quals 8 han estat noves. Què més es pot demanar per una reentré com la d'avui? A més, el dia ha acompanyat: ha fet sol, però no ha apretat -la combinació ideal!