Per diverses raons encara no m'havia tret el cuquet de sortir a tibar-li aquest 2017, així que he convençut la Rosa perquè em tragués a passejar. La condició: no anar massa d'hora i no tornar massa tard i, a més, sense passar fred. He pensat que la Desdentegada seria una bona opció i ens hi hem acostat. No recordava exactament l'aproximació i hem baixat fins al torrent fins trobar un corriolet que ens acosta a la base de la paret. He d'apuntar-me que el millor és sortir a la primera fita que es troba quan arribem a l'alçada de les parets...
Hem anat a la placa de les vies #26, #27 i #28 on jo tenia ganes de fer aquesta darrera que se m'ha atravessat en un parell d'ocasions. Així que he començat per la #26 (6a+), per "escalfar" i ha resultat que ho he fet més del compte. No recordo massa bé si ja l'havia fet i en quines condicions, però avui m'ha semblat molt exigent. Presa petitona, d'anar mirant aquí i allà, movent-me a dreta i esquerra i amb alguns passos que m'han costat un munt. A unes quantes xapes del terra m'he penjat per no fondre'm més del compte i a partir d'aquí ho he fet en una bona colla més... i n'hi ha per donar i remenar. Diria que portava 18 cintes i me n'han sobrat un parell! En total, un munt de minuts escalant sense que ho regalin enlloc.
Al primer terç de la#26.
Acostant-me a la R.
Acabant la via, a un promig de menys de 1 metre per minut!
La Rosa, per no fer exclusivament de noia grigri (o noia SUM, que ve a ser el mateix) també s'hi ha posat. És una de les vies del seu estil i ha anat fent prou bé fins que se n'ha cansat i ha preferit tornar a terra. Com que jo estic embotifarrat encara, m'agafo uns minuts de descans i demano un massatge als avantbraços fins que estan en condicions...
Tot i això, vist l'èxit, he decidit posar-me a la #28 (6c) en top-rope. Curiosament, he anat fent sense massa dificultats i sense inflar-me gens. Avui no he trobat cap punt més delicat que els altres, si bé es cert que he fet alguns canvis de peus interessants... Total, que no me n'he adonat i he arribat a la reunió i m'han aparegut alguns dubtes: El fracàs de la #26 és perquè era la primera del dia? L'èxit de la #28 és perquè anava en top-rope? Dubtes i més dubtes...
Després dels moviments d'entrada de la #28.
Acabant la via.
Per respondre a aquestes qüestions decideixo tornar a fer la #26 en top-rope i diria que m'ha costat si fa o no fa o potser encara un xic més: hi trobo algun pas menys evident. Es clar que ara queda el dubte si aquest darrer intent m'ha semblat difícil perquè l'he fet just baixar del 6c! El que tinc claríssim que m'ha ajudat és el fet que el 6c estava magnesiat. En canvi, el 6a+ no ho estava i, per contra, està un xic sobat en algun punt. Per tant, caldrà tornar algun dia i resoldre el misteri...
Això sí, han caigut 100 metres de viots excel·lents que per alguna cosa m'han de servir -espero!
2 comentaris:
Un tros de paret molt xulo, també hi vaig anar fa poc, i vam estar fent, entre d'altres, la #25 (6b), la #27 (6b) i la #28 (jo no). Quan hi torni miraré de fer la #26, a veure què tal, i hauré de provar la #28!
Per cert, jo crec que són certes totes dues coses: la #26 t'ha costat per ser la primera del dia (a més és una paret molt vertical, i per escalfar s'ha de tibar potser més del compte), i també tenint en compte que està una mica polida en algun punt; i en l'èxit de la #28 segurament ha influït el fer-la en top-rope. També en aquesta última suposo que ha influït el fet que ja l'haguessis fet anteriorment, i més o menys ja saps de què va la cosa. A vegades també tenim dies bons i dies no tan bons, i no és possible trobar una explicació totalment versemblant.
Salut i bon any 2017 de roca!
Publica un comentari a l'entrada