dissabte, 8 d’abril del 2017

Terra de Nòmades als Pollegons


Després d'alguns caps de setmana on el temps no convidava massa, avui hem tornat a fer via llarga. Jo tenia la Terra de Nòmades a la llista des de feia temps i el Ramon no ha pogut dir que no.

Es tracta d'una via guapa i atlètica, on s'ha de donar la talla en xemeneies, díedres, bavareses, plaques romes, plaques verticals, plaques variades i terrenys d'aventura amb roca dubtosa.

L'aproximació serveix per arribar a peu de via ben escalfat, de cames però també un xic de braços: des de la Vinya Nova canal amunt, deixant el trencall de la ferrada o la dreta i seguint traces de camí que remunten ressaltillos diversos amb alguna que altra marca de pintura verda.

 El nostre objectiu, al fons.

Malgrat l'escalfament de l'aproximació, la primera tirada (6b) agafa en fred i, a sobre, és dura. Poso un alien groc abans de la primera xapa per no anar-me'n massa avall en cas de... però aviat s'arriba raonablement a xapar. Cal apretar fort perquè hi ha forats, però la majoria són roms a l'igual que el parell de franges vermelloses que es troben just abans de xapar. De fet, per anar a xapar la tercera no m'he fiat del llavi vermellós i he desgrimpat per penjar-me i agafar valor. I aquesta ha estat la tònica fins deixar la placa i entrar al díedre: penjar-me per no prendre mal -o rebentar-me ja aquí. Per cert, que al darrera venia una cordada i el paio ha fet alguna volada interesant...

Reposoant a la darrera xapa de la dura placa d'entrada.

Abans d'entrar a la fissura es pot posar una baga ben amunt en l'arbre. Després es veu un gran merlet-pont de roca llaçat i força més amunt un parabolt. Aquí val la pena no dur motxilla i pujar en ramonage-díedre i anar fetn. Més amunt del parabolt, he posat un alien vermell i a sobre encara un camalot xic per protegir l'entrada a la reunió -a la dreta- que també és rarota. El Ramon ha tingut feines mil per intentar treure l'alien... total que m'he despenjat jo a rescatar-lo. S'ho mirava malament i l'he pogut treure en un plis.

La segona tirada (V+) comença anant a buscar la fissura que ens queda a l'esquerra de la R. Trobem un pitó i més amunt uns quants parabolts que van protegint passos de díedre, bavaresa, empotrament i placa. Estic posant un friend en un bloc a dins la fissura i m'adono que tinc una xapa relativament a prop i l'he tret. Després la cosa es suavitza força i a l'entrada a la reunió trobem un trosset vertical. Jo no he vist la darrera xapa i he anat directament a la dreta, per un terreny prou còmode.

 Arribant a la R2.

La tercera tirada (V+) m'ha agradat força. Comença per una fissura prou bona i aviat es posa un tascó a caldo. Uns passets fins una xapa, un tac que no he llaçat i alguna altra xapa protegint una fissureta franca molt guapa. En aquest llarg es van fent uns moviments molt estètics, en bavaresa, díedre... Crec que he posat algun friend abans d'una xapa perquè hi ha alguna excursioneta. Aviat es troba un savina i d'aquí a la reunió només queden uns metres tranquils. Val a dir que aquí la roca ha anat empitjorant notablement, però se suposa que no hauria de caure res per la gent que ha anat passant... En tot cas, el de la cordada de sota deu haver volat per aquí -a jutjar pels crits i renecs que hem sentit des de l'altre reunió. Per tant, alguna cosa li deu haver passat.

 Els primers metres del tercer llarg: una petita meravella.

La quarta tirada (6b) està suposadament equipada, però veig que fins al primer pitó hi ha bastants metres. Tocarà endur-se trastos perquè potser farà falta alguna altra cosa... Els primers metres són ben verticals, amb una roca rara, on no és senzill endevinar les millors mans. Total que hi ha una bona tibada fins posar peus mig còmodament i poder posar un tasconet que queda prou bé. Després, el primer pitó. Ben aviat va desapareixent tot indici de canto i cal anar fent equilibris en preses que miren avall. Xapo in extremis alguna cosa i em pillo sense miraments. A partir d'aquí toco algun ferro més encara perquè per algun motiu la cosa no em motiva com per posar-me a lluitar cada pas. Després de la secció més tensa, que coincideix amb els moviments a l'esquerra, el terreny es torna més amable i surt alguna presa anant més per l'esquerra i aviat veiem la següent xapa més lluny, cosa que indica que la cosa es tranquil·litza. Als darrers metres cal anar per la dreta a cercar el terreny més evident. Finalment, no he posat res més, a banda del tascó.


 Acabant la quarta tirada.

La cinquena (IV+) va per un esperó trencat on poso un bon tascó en una frangeta horitzontal al principi i agafo també una savineta llaçada. A partir d'aquí, metres i amunt fins arribar al cim del bonyet que estem resseguint, a trobar un parell de xapes on fer la R5.

La darrera tirada (V-) comença suau per una fissureta amb roca dubtosa. Després s'arrampa una mica i continuem en diagonal a buscar el cim d'un altre bonyet on hi ha una reunió de tres burins, suposadement de la via Sorpresa. En xapo dos amb una extensió ben llarga i enfilo amunt, amb un passet de decissió ben curiós. Després cal anar navegant i cercant on posar alguna coseta. Tot i dur els tricams, he acabat posant un parell d'aliens i, més amunt un friend en el tram bo d'una fissura voltada de roca dubtosa. La roca demana carinyo i llegir bé per on tirar, però aviat s'arriba a una alzineta a uns cinc metres del cim on faig reunió. 

Hem acabat d'arribar al cim i hem anat a cercar els ràpels de la Son de la Llarga. La primera instal·lació queda a la paret vertical i cal arribar-hi amb una mica de cura després de descendir el primer bony de l'aresta cimera. Dos ràpels llarguets, ben lineals i sense problemes, ens porten al terra. El segon, volat durant un tram.

El retorn a peu de via no té dificultat, però cal estar al tanto de relliscar. També hem d'estar amatents i creuar cap la canal cap a la dreta, a cercar un collet que queda alt on hi ha una fita. Aviat passem per peu de via i desfem l'aproximació, pesadeta. 

 Tornant a peu de via.

La via ens ha agradat força. Tot i que la via està força equipada, jo portava un joc de tascons, el parchís d'aliens i friends des del Camalot 0.5 al 2 i he anat posant coses d'aquestes. No he posat els tricams. Portàvem una dotzena de cintes, algunes de llargues, i alguna baga savinera. És una via exigent. La guia marca dos llargs de 6b i, per tant, cal estar preparat i motivat per fer això a vista en un entorn de via llarga. La segona i tercera tirades són força agradables de fer. Les darreres són de tràmit, però acaben d'arrodonir la via.

La via va tirant cap a l'oest, de forma que, al matí, el sol no hi toca massa directament fins la cinquena tirada. Avui ha fet un dia ideal, que ens ha permès escalar en màniga curta sense passar calor. 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! un viote ! jo la tinc a mitges ens vam baixar de la segona reunió, per fred i desmotivació, i hi vull tornar. Ara que la segona tirada per mí és mes 6a que V+...però ja se sap que sobre graus....

Petrus ha dit...

Sí, Jaume: Aquesta és una bona via! I s'ha de donar la talla arreu, també a la segona i tercera. Fer-la amb fred ha de ser emprenyador però. Segurament l'època ideal és ara... Segurament no m'importarà repetir-la però d'aquí un temps :)