dissabte, 14 d’octubre de 2017

Via del Carles al Gorro Frigi


Avui he tornat a sortir amb la Clàudia, després de molt de temps de no escalar amb ella -i més temps encara de no fer via llarga. Havíem quedat també amb en Ramon i tots tres hem enfilat la caminada cap a Sant Joan. Així arribem a peu de via ben escalfats!

Aproximació amb boires pixaneres.

El dia ha estat força tapat, amb un núvol que ha quedat enganxat a Montserrat i que no ha deixat sortir el sol, tot i que d'intents n'ha fet una bona colla.

A peu de via decidim que començaré jo i el Ramon farà les darreres tirades. La Clàudia així anirà recordant què és això d'estar penjada a les reunions. La via del Carles és una bona i repetida opció per gaudir de metres d'escalada sense preocupacions, just el que ens calia avui. Pel costat mateix hi passa la Snoopy, que havia fet fa molt de temps i que té un altre ambient... Però, com dic, avui tocava un love-climbing.

Farà més d'una dotzena d'anys que l'havia fet i recordo que vam empalmar les dues primeres tirades. Avui, però, he fet bondat i he fet el que tocava fins la R1. Diuen que les reunions han canviat de lloc, segurament ara no es pot pas empalmar... Els companys pugen la mar de tranquils, qüestió d'anar fent.

 Entrant en matèria al primer llarg.

La segona tirada segueix la mateixa tònica: bon canto, esmolat a estones i anar controlant. Un muret a uns metres de la reunió és segurament el més destacable del llarg. 

 El darrer tram de la segona tirada. Mica en mica ens allunyem del camí...

La tercera tirada és similar, però té un tram on s'ha de tibar bastant més que a la resta. Hi ha bon canto, però la roca és ben vertical durant ens 5 metres, molt ben protegits. M'ha semblat que valia la pena anar un xic per l'esquerra, acostant-se a la via veïna, que té alguna xapa antiga de tant en tant. Després d'aquest ressalt vertical, ja s'entra a la reunió sense massa problemes.

  La Clàudia, resolent el ressaltillo amb autoritat.

Aquí fem canvi de cordes i segueix en Ramon. El començament del quart llarg és un xic més vertical però aviat s'arrampa i només és qüestió de cercar les xapes, que aquí allarguen una mica més i, a més, n'hi per la vora d'altres vies que van més o menys pel mateix indret.

 En Ramon a la quarta tirada.

La darrera tirada va a buscar la fissura. A continuació es passa a la paret de la dreta amb un pas més vertical. De seguida la cosa es suavitza i arribem al cim del Gorro Frigi, amb reunió a la creu.

 Al tram vertical de la darrera tirada.

Per la Clàudia ha estat una altra bona experiència! I, la veritat, és una via ben guapa, equipada per no haver-se de preocupar. El descens ara és un xic més delicat del que era. Nosaltres hem desgrimpat un bon tros, fins la placa més vertical amb la xemeneia al costat. Aquí hem passat la corda i l'hem fet servir per ajudar-nos. El mateix hem fet a la següent instal·lació i després ja només ha tocat anar fent, apretant el cul una mica al flanqueig final. Després, baixada per la canal fins al camí i una altra passejada fins al monestir. Total, una matinal més que ben aprofitada!