dissabte, 12 d’octubre del 2019

Ogassa, la Cantera


Després de temps de comentar-ho, finalment avui hem anat amb en Pep Ll. a Ogassa. Ell ja hi ha estat una bona colla de vegades i me n'havia parlat molt bé. Amb tan bones referències, hi havia el risc de quedar decebut, però no ha estat així, al contrari!

A Sant Joan de les Abadesses cal trencar a l'esquerra en direcció a Ogassa, arribar-hi i travessar carretera amunt. Cal seguir fins a (42.274298, 2.274778), on hi ha una bona esplanada, amb un arbre enorme al mig. Agafem trastos, comencem a desfer la carretera de pujada, i a una cinquantena de metres trobem una pista que anem seguint fins a una cantera. Just abans d'arribar-hi, un corriolet a la dreta va pujant i finalment ens mena al sector.

En Pep m'ensenya els diversos subsectors i, finalment, acabem a l'extrem esquerre on deixem trastos. Decidim començar l'activitat amb la primera via per l'esquerra, amb parabolts força lluents que indiquen que es tracta d'una Via Nova (V+/6a). M'hi poso i gaudeixo de passos ben variats, agraïts, amb bon canto, fins just a sota el sostret final. Aquí hi ha una remada llarga per anar a buscar bona presa per l'esquerra. Si no ets alt, aquest pas pot costar força més! Des d'aquest canto, cal fer una tibada i superar el sostret, però es fa prou bé. La única dificultat és aquest moviment, la resta és ben assequible. En Pep s'hi posa en top-rope per no petar-se i així avui aconseguirà fer bastants metres!

Escalfant motors amb la Nova Via a l'esquerra de tot.

A continuació em poso a Churrimangui (6a), una via de les antigues i amb alguns punts força sobats. Per sort, la roca és tan bona que la sobamenta no és excessivament molesta -segurament hi ajuda el fet que avui el dia està ben cobert i no fa sol. Aquí s'ha de tibar una mica més, però arreu apareixen cantos en el moment necessari per no haver de patir massa. Molt bona!

A Churrimangui hi ha xorreres, cantos sobats i moviments guapíssims!

Les dues vies anteriors ja deixen ben escalfat i els avantbraços ho noten! Per sort, aconsegueixo recuperar-me prou bé per anar fent les vies que queden, que no són poques! A continuació em poso a Per Sika Akàs (6a). Aquí hi ha una arrencada un xic bloquera i després la cosa es suavitza. Toca agafar-se a una safata sikada, d'aquí el nom de la via, i pujar-hi damunt. Després hi ha uns passets delicats, tibant d'algun lateral, amb alejillo inclòs. I, per alejillo, el que hi ha des de la darrera xapa fins la reunió, cinc metres ben bons on val més no caure! La reunió també és ben cutre, d'una sola "U" sellada amb sika. Aprofitarem la reunió del costat en un moment que no hi ha ningú perquè en Pep es pugui despenjar. Jo li posaria un plus.

Aprofitant la safata, sikada, per si de cas...

A continuació espero que quedi lliure King Kong (6b). Aquí hi ha una entrada tensa però amb bon canto. Després és una passejada fins poc abans del sostre on, per arribar-hi s'ha de mirar una mica. Superar el sostre no és massa complicat pel lloc més evident, que és per la dreta de la darrera xapa. A tots ens ha sembla fàcil pel grau proposat. Per mi, de dificultat fins i tot menor que l'anterior.

Als primers metres de King Kong. Fotografia gràcies a uns companys!

Ens movem uns metres cap a la dreta, ens enfilem a un pedestal i som al peu de diverses vies ben xules. Mentre fem temps, ens posem a Niu de Falcons, que ens ha semblat un bon V+, no pas V com marca una ressenya que portem. Té un començament prou rabiós i un tram curiós un xic més amunt, on s'ha d'apretar una mica. La resta sí que és anar fent, gaudint de cantos esplèndids. Molt xula, llarga i amb roca excepcional!


Metres i metres de moviments xulos a Niu de Falcons.

A continuació em poso a El Retorn de l'Herniat (6b). La primera part és molt disfrutona, amb bon canto i algun pas un xic més tècnic fins que la cosa es redreça. Aquí toca tibar, també amb bon canto, però apretant més fins a sota el sostre. Aquí hi ha una xapa que queda a l'esquerra, tant que quan hi ha arribat hagués hagut de fer massa filigranes per xapar-la i he fet un pas més i ja estava xapant la següent, que protegeix el crux de la via. Amb bon canto toca passar a la dreta, fins una cicatriu en forma de U, no tan bona, però suficient. Passant cap a la dreta es pot fer ja una tibada amb les dues mans a la cicatriu i agafar bon canto. És una via espectacular! En Pep ha optat per no fer-la per tenir forces per la següent.

La següent és una altra via 10, Els Ulls de la Gemma (6a). Val a dir que si algú va dedicar la via als ulls d'aquesta noia està clar que eren excepcionals, els meus respectes! És un viot amb totes les de la llei. Malgrat estar sobada es deixa escalar molt bé i és boníssima. Va pel costat d'una xorrera, amb químics. Passos variats, lleugers canvis de direcció, cantells bons i terreny verticalíssim fan que gaudeixis de cada moviment. I quan en arribar a la reunió i sembla que s'acabin els cantos, encara n'hi ha de prou bons com per triomfar -això sí, has de portar les piles carregadetes! En Pep ha acusat la feina feta fins aquí i ha hagut de penjar-se i no s'ha pogut treure l'espina que porta clavada de fa temps... Un altre dia serà!

Una de les vies de més a la dreta, Els Ulls de la Gemma. A la dreta ara n'hi ha dues més.

Amb aquesta anàvem a tancar la jornada, però una altra cordada té muntada la via de l'esquerra de Els Ulls, un 6a+, comenten, i ens ofereixen fer-la. Total, que la faig en top-rope i confirmo que es tracta d'un altre viot. A la propera visita, tocarà fer-la com cal. Hi trobem moviments variats, amb canto suficient, però més que vertical a la part final i amb alguna remada intensa -com a mínim així ho he fet amb la corda per dalt i en aquesta situació no em paro gaire a rumiar...

He xalat de valent amb les 8 vies que he fet. Totes elles molt bones i avui amb una temperatura ideal. L'entorn és immillorable. Tot i que hi havia força gent, la companyia ha estat molt agradable, amb gent amable, educada, silenciosa i disposada a compartir informació de bon grat. Tot plegat, una experiència boníssima. Hi tornaré segur perquè encara hi queden bones línies per fer!

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Pere ! vaja reguitzell de viots t'has emportat ! No conec aquesta zona, a Ogassa hi vaig ser però fa molts anys i era prou dur, potser aquesta zona encara no era oberta.
L'hi haurem de donar una oportunitat !
És zona d'estiu?

Petrus ha dit...

Jaume, l'orientació del sector és sud. Al peu de via hi ha ombra, però no crec que sigui recomanable anar-hi a l'estiu... No sé a quina hora deixa de tocar-hi el sol. Potser algú altre pot aportar més informació al respecte?