diumenge, 6 d’octubre del 2019

Can Tronco


Aquest matí hem pujat amb l'Ernest, en Josep i una nova adquisició, en Martí, cap a Can Tronco. Així vaig visitant sectors del Berguedà, que sembla que no s'acabin mai! Aparquem uns metres més amunt que anant a Carboneres i enfilem un corriolet que va bosc endins. En un moment, n'Ernest i en Martí es separen perquè van a la part esquerra del sector. Amb en Josep seguim un xic més amunt i baixam per la banda dreta.

Aquí comencem la feina amb la Al Ladrón (6a). M'hi poso i comprovo que desploma més del que sembla vist des de baix. Per sort, van sortint cantos prou bons. Com que feia fresca, he començat amb un folre polar al damunt, però quan m'ha tocat el sol he decidit que me n'havia de desprendre. En un repòs sense mans em trec el casc i, quan em trec el folre pel cap veig una cosa blanquinosa que cau avall: el vidre esquerre de les ulleres!! Amb un vidre posat i l'altre tret no m'hi veig bé, així que penjo les ulleres d'una express, aprofitant que no hi ha vidre ;) però sense ulleres no m'hi guipo prou i decideixo baixar. Per sort, el vidre és de policarbonat i ha aterrat amb suavitat. Me'l poso de nou o les ulleres i a partir d'ara ja no farà més de les seves!

En Josep fa el seu pegue a la via i després hi torno jo. Després del tram inicial, amb nanses fins al repòs on hi ha hagut l'incident, toca terreny bastant més fi, amb algunes apretadetes. I, quan el terreny s'ajeu una mica i la roca es torna arenisca amb gra gruixut, hi ha un aleje important, sense que sigui regalat. Per sort, no hi ha sorpreses desagradables!

A Al Ladrón! Una via variada: atlètica al principi, fina després.

A continuació en Josep es posa a Deficiència Ficció (6b) a l'esquerra de l'anterior. Ell ja l'ha provat no fa gaire i comenta que hi ha un pas dur. De fet, se li travessa i ha de penjar-se per no petar-se massa. Quan faig el meu pegue vaig fent bé al principi. A sobre de l'arbret toca apretar en un pas de placa ben curiós. Arribo al que és el crux, per superar un petit sostret. Aquí m'ho he manegat prou bé, amb l'esquerra a un triangle a sota el sostre, moure peus amunt i pillar una regleta roma que permet xapar amb l'esquerra. Ajunto mans, creuo l'esquerra cap a un bec xic però franc i una bona remada, pujant peus, fins a una presa prou bona com per tranquilitzar-se. Després cal anar amb compte perquè encara no s'ha acabat del tot el tomàquet: he anat d'esquerra a dreta, per pillar una fissura cega i després toquen alguns passets d'adherència. He encadenat! En Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha matisat els moviments.

A Deficiència Ficció. Un crux intens i una colla de moviments interessants.

Després d'aquesta ens n'anem cap a l'esquerra on els companys han deixat cintes a Kabila (6a). M'hi poso perquè comenten que és molt guapa... i així és! Començament estrany i un xic trencat per passar després cap a la dreta. Sortir de la repisa demana unes bones tibades, però hi ha prou canto i el vaig encertant bastant bé. Les xapes no estan a tocar -de fet allunyen força-, però hi trobo prou presa com per no haver de patir massa. Això sí, de mica en mica els braços es van caldejant. Arribo a la reunió sense massa problemes i constato que es tracta d'una via preciosa i recomanable!

En Josep a Kabila i en Martí, a sobre, lluitant fort a Borella.

A continuació em poso a la veïna de l'esquerra, Borella. A la guia surt com a 6a, però segurament deu ser 6b/+. Comença igual que Kabila però segueix recte amunt, al principi en lleuger desplom. En algun lloc es pot reposar per tornar a agafar aire i atacar un primer crux. Aquí he hagut d'estirar-me molt per pillar un bon canto a la fissura. D'aquí es pilla bona presa per la placa de l'esquerra i es va a xapar fent equilibris, però prou bé. La sortida d'aquí torna a ser dura i poc evident. Total, que acabo penjant-me per ensumar la millor forma de sortir d'aquí, cosa que m'ha costat uns quants intents. Al final, m'ha semblat que el millor és sortir per l'esquerra, seguint la fissura i unes preses a la seva esquerra, tot i que això obliga a un xapatge forçat i a una distància molt considerable del parabolt anterior. A partir d'aquí la cosa es suavitza una mica i torna a emprenyar-se per entrar a la reunió. En Josep comenta que ell havia anat per l'esquerra. Jo miro de fer-ho recte, per la fissura, esquivant els cantos que fan pinta de no aguantar -la roca no és perfecte aquí. Total, que m'ha semblat una via guapa, però molt dura (hi ha consens en que ni en broma no és 6a) i amb uns alejes de campionat.

En Josep opta per no fer-la i plegar trastos i jo m'acosto on hi ha l'Ernest i el Martí i provo Gerd (7a) en top-rope. Moviments d'anar fent fins passada mitja paret. Després la via se'n va a la dreta i toca tibar bastant més. Penjant-me de tant en tant van sortint tots els passos fins arribar a la darrera xapa. Aquí hi ha un pas bloquero molt difícil. La proposta de l'Ernest és fer una remada des d'un bec de dreta fins a un rom d'esquerra, ajuntar mans i fer una altra remada fins a una presa bona. Per mi el rom d'esquerra és molt dolent i només me'n surto amb l'ajuda de la corda que em treu força pes. Potser els braços inflats hi ajuden una mica, però la veig força exigent!

Amb aquests cinc pegues quedo més que satisfet i anem enfilant el camí de tornada. S'hi podrà fer una altra visita algun dia. El sol toca de costat des de ben d'hora, però el peu de via està a l'ombra. Una dada a controlar segons l'època en que s'hi torni...