dimarts, 8 de desembre de 2020

Lo Nik Gall Lastir al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer

Després d'unes setmanes sense activitat escaladora, en part per la pandèmia i en part per altres projectes vitals meus, avui amb el Jordi havíem de sortir sí o sí. El dia no feia gaire goig, tampoc quan hem arribat al peu del Serrat del Poll, a Alòs de Balaguer.

5 graus, 5 magnífics graus només. L'entorn es veu humit encara per les pluges d'ahir... Dubtes i plans B que ens porten a posar-nos a Lo Nik Gall Lastir. La condició era: no fer la Olga Frontera, que és la única que jo he fet per aquí.

Començo jo pel que sembla que és la via correcte: una baga i un parabolt visibles des de baix, a la dreta d'unes marques SoG (Sordenes Mon Guef) d'una altra via que tocarà fer algun dia. Toca anar escalant amunt anar fent. Llaço una savina, poso un tascó i un alien i es troba una darrera xapa per entrar a la reunió. En aquest llarg ha sortit una mica el sol, just per treure'm el plomes, però a la R me l'he hagut de posar i no me l'he tret en tota la via. 


A la primera tirada

La segona tirada és més guapa, per roca més vertical i més neta. També hi ha algun xapa més. Segurament es poden empalmar les dues.


Primers metres, molt xulos, de la segona tirada

La tercera surt una mica per l'esquerra, a buscar una xapa. Després jo m'he posat per una fissura un xic descomposta, però que sembla que fa que escalis una mica. Després, terreny tombat i passeig fins a la reunió al costat d'una savina.

El company, sortint del primer tram de la via.

En Jordi fa el canvi de reunió i jo em poso a la tirada següent. Un pitó un xic amunt i després van havent-hi xapes i un pont de roca. Poso un alien al principi d'un diedret que porta fins la reunió. Una tirada molt guapa.

La quarta tirada és de les més xules de la via.

En Jordi s'encarrega de la següent. Jo he pujat volant, fluint i gaudint de tots i cadascun dels moviments. És una delícia!

El cinquè llarg, un gaudi per als sentits!

Després toca sortir per la dreta i creuar un diedret. Toca posar algun catxarro i llaçar una savina perquè hi ha força metres. Jo he posat dos tascons preciosos a la part final i un alien al principi del díedre


Sisè i darrer llarg. Prou bo, malgrat les aparences!
 
Des de la darrera reunió cal pujar una mica i flanquejar cap a la dreta fins un collet. A la banda contrària hi ha una instal·lació de ràpel. Amb 20 metres som a terra. Després toca enfilar-se per una canaleta just davant del ràpel que hem fet. Des d'aquí s'arriba a un segon collet, on un ràpel de 30 metres ens deixa en terreny caminable. I d'aquí és un passeig fins baix.

Cap comentari: