Comencem amb la via Dels Burins Vermells (V). No hi ha burins ni són vermells. Hi ha bones xapes, amb distància entre elles. Anar fent, buscant el camí més senzill i un flanqueig força llarg cap a l'esquerra al final.
La via comparteix reunió amb la Directa Burins Vermells (6a). Aquí cal una mica més d'esforç, però no gaire (el V no es regala, aquí).
Després fem la Piti (6a). Llarga, amb alguna zona més complicada i amb uns alejes de campionat.
A continuació, és el torn de Mister Proper (6a+). Escric això bastant temps més tard i ja no recordo gran cosa. Només que cal esforçar-se!
Burins Vermells
Per acabar la sessió, em poso a la Titu (6a+). El gener del 1982, mentre escalàvem per Sant Benet a algú se li va ocórrer anar a provar una via que s'havia obert no feia massa a la panxa del Bisbe. Una bona colla, amb en AGP, vam anar-hi i ens vam estar barallant amb un VI- que tenia un burí, un pitó falcat amb un tac de nylon, un doble burí protegint el pas cabró i un altre burí més amunt. Jo tenia gravada a la memòria una mena d'agonia sortint del doble burí per l'esquerra, amb una bustieta dolenta on hi cabien dos dits... Evidentment aleshores no es parlava d'encadenar i només recordo que vaig estar força estona fent-la de segon. No tinc gens clar qui anava de primer ni quins mitjans va acabar fent servir... Aquest era el meu projecte del dia!
En comparació amb les altres vies que hem fet avui, aquesta té les xapes que s'esperarien en l'actualitat. Diria que hi ha cinc xapes, una més que en la versió original. M'hi ha posat amb la vibració que comporta enfrontar-te a un mite. Poc a poc i amb concentració he anat fent. Al crux he tibat més o menys com toca i amb una apretada l'he superat i d'aquí m'he plantat a la reunió prou bé i, sobretot, ben content! Un mite superat!
Burins Vermells
El dia ha estat preciós i l'activitat, intensa! He acabat encadenant les cinc vies, posant cintes a vista, cosa que ha estat una bona injecció de moral. Després de molt de temps sense escalar de veritat, una reentré espectacular!
L'escalada aquí és Santbenedictina: graus collats i cal escalar bastant entre xapes, sobretot allà on no hi ha el crux de les vies. Tot això fa que, si tot surt bé, acabis més que satisfet :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada