dissabte, 5 de març del 2022

Més Garreta

Diumenge passat van quedar deures pendents a Garreta i avui he convençut els companys per anar-hi. A més, donades les previsions de temps, ha estat una bona decisió. D'una banda, perquè com més amunt més fresca. De l'altra, perquè donaven pluja a les 12 i a les 12 han començat a caure algunes gotetes...

Ens plantem a peu de via amb el nou accés i en Josep posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a), la única que serveix per escalfar sense passar de 0 a 100 en pocs segons. Tot i això, a tots ens dóna feina!


Escalfant al 6a.

A continuació toca un 6b, segons la lògica, i jo em poso a Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que no tinc tatxada. Desploma, al principi, i s'ha de treballar. Com el nom indica, hi ha bastants invertits i laterals. Toca llegir molt bé com treballar-los i posar el pes com toca en cada moment per no prendre mal en l'intent. Miraculosament aconsegueixo fer-ho sense estressar-m'hi gaire i aviat estic a un bon repòs a la dreta, perquè la via canvia de cara. Aquí es fa prou bé fins un bon forat de mans on m'hi estic molta, molta estona, intentant esbrinar com continuar. Recte amunt sembla excessivament dur pel grau, però per l'esquerra no és evident. Ho provo recte i baixo, ho provo per l'esquerra i baixo. Tornem a començar! Al final, em decideixo per l'esquerra, tornant a la cara original. Aquí hi ha alguns passets fins però van sortint coses que permeten arribar a la R, entrant-hi per l'esquerra. He hagut de lluitar-lo, però ha caigut a vista!


Començant la festa a Invert Garreta.

Els companys prefereixen fer Super Pac (6b) primer. Després en Josep farà la Invert Garreta en top-rope, perquè l'escalada d'aquí avui l'ha inflat, i comenta que li costa trobar la manera de posar-s'hi. És ben cert!


En Josep a Super Pac...




... i l'Ernest a la mateixa via.

Quan torna a ser el meu torn, em poso al projecte del dia, Rampilles Pilles (6c) que fa massa que està pendent. M'hi poso posant cintes, pensant que, en funció de com m'hi trobi, ho donaré tot posant cintes o bé em reservaré per un altre pegue. Però vaig pujant amb seguretat. Faig el pas difícil amb solvència i xapo amb relativa comoditat. I els moviments següents, també, així que em planto al lloc on vaig fallar l'altre dia sense problemes i xapo còmodament. El slab final també el resolc a la perfecció i queda encadenada, al final!


 
Al final, m'he emportat Rampilles Pilles!

L'Ernest es posa a la via nova, Omicron (6c) oberta fa poc, just a la dreta de la Rampilles. La fa a vista amb una soltura tal que jo m'atreveixo a fer-li un pegue des de sota, per si sonés la flauta... La flauta no ha sonat perquè m'he hagut de penjar a la quarta o cinquena xapa perquè la sortida no m'ha semblat gens evident i, a sobre, la següent queda llunyana. Al final he hagut de xapar amb la canya i tot! Més amunt, al crux de debò, no li he vist color a la primera i he hagut de tibar en A0. La resta, sense massa complicacions. Baixant, però, li he tret l'entrellat a totes dues zones... queda pendent per una propera visita!



A Omicron. L'Ernest, a dalt i jo a baix.

Per cert, amb bon criteri, hi ha una pedreta sikada amb el nom de la via al peu. Ajuda molt a situar les vies, sobretot quan en van naixent de noves. Sóc de la opinió que, una vegada hi ha parabolts a la paret, l'impacte d'una petita inscripció a peu de via és insignificant en comparació i facilita molt l'orientació dels visitants. 

Per cert, ja s'ha desvetllat el misteri de la pols que hi ha a la R de Rampilles: s'ha canviat d'ubicació per donar-li aire a Omicron. El darrer dia em tenia més que intrigat que una via antiga tingués pols de taladre de feia poc. També havia vist algun forat sikat... ara quadra tot!

El Josep ha abandonat l'activitat ja fa una estona i l'Ernest acaba la seva fent-li un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c), que se li resistia i continua fent-ho. Segurament es mereixeria algun plus o fins i tot, potser l'havia tingut (?).


L'Ernest a El Roc....

A partir de les 12 ha anat repixant una mica però hem pogut escalar. A primera hora amb solet, després sense i amb un ambient una mica menys agradable, però hem escalat que és del que es tractava! El sector m'agrada molt. Les vies són guapes, s'han netejat molt bé, estan ben equipades, el peu de via està cuidat... Gràcies als equipadors -i a l'Ernest que, amb les eines de jardineria ajuda a repassar-ho! Encara m'hi queda feina per algunes visites!