Grau del Sunyer

Fa uns dies que havíem quedant amb en Tati, després d'algun intent fallit. La idea era anar al al Grau del Sunyer, una de les seves propostes i la que més m'ha atret perquè no hi havia estat mai abans. També se'ns ha afegit el Ramon que té ganes de roca, ja que no té neu. El camí per arribar-hi, aquí. És pràcticament el mateix que per al Grau dels Matxos, tot i que no havia vingut mai per aquesta banda. Per mi, és la millor opció. Això sí, té un tram de pista, en bon estat, però pista.

Hem començat a la dreta de tot, amb Ja t'ho diré (6a). Ja es veu que hi haurà una mica de feina a la part on desploma i així és. Hem trobat diverses maneres de fer-ho, però jo, que he posat cintes, he hagut d'improvisar. Ha sortit amb una remada llarga fins agafar un bon canto a sobre el desplom. A la part de dalt hi torna a haver un passet, aquest no de tibar sinó de decisió, en presa roma fins pillar un bon canto. Bona!

Escalfant a Ja T'ho Diré.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra, Si Vens (6a+). El Tati  suggereix deixar alguna cinta llarga, cosa que fem. M'hi poso, avui toca! El primer tram és molt finet, amb alguns moviments bastant delicats amb molt poques mans i peus suficients però sense passar-se. Després toca acostar-se a sota el sostre i aquí ha anat bé tenir la cinta ben llarga. Perquè primer es puja recte, després convé anar a l'esquerra i arribar a la xapa anant marcadament a la dreta. Hi ha un bon canto aquí, si es veu... Ara ve un tram desplomat amb unes certes ganes i hi he anat posant morro. Toca moure's cap a la dreta i van sortint coses que permeten aguantar fins entrar a la xemeneia. Aquesta fa una mica d'impressió però després, anant pujant, van sortint cantos. Jo ho he fet mirant a l'esquerra, els companys diferent. Per sort, la sortida d'aquí també té bon canto.

L'esperò de Si Vens. Bonica i estètica

 D'aquí ens n'hem anat cap a l'esquerra, anar reconeixent la zona i, alhora, buscant el següent trencaclosques. Ens posem a un 6a, sembla que probablement és la que està entre El Nas i Tiramilles una via sense nom segons The Crag. En tot cas, està a l'esquerra d'un díedre i té una llastra característica. M'hi enfilo, posant cintes. És una via molt guapa, que es deixa fer bastant bé. A la zona de la llastra, canto espectacular. Després la via se'n va cap a l'esquerra i aquí també hi ha una excursió important. El Tati ho ha recordat després... Però hi he fotut el morro que calia i ha sortit bé. També té un pas curiós per entrar a la reunió, que queda molt penjada a la dreta.

Placa xulíssima.

D'aquí hem continuat cap a l'esquerra, buscant més coses. Trobem una zona amb força penya enfilada on en Tati, el nostre guia, volia fer-hi alguna coseta, i seguim cap a l'esquerra i ens posem a Ombres de Colors (6b+). També m'hi poso, a vista i posant cintes. Hi ha uns passos molt curiosos al principi, seguin una fissura, va sortint tot, poso cinta però no m'atreveixo a xapar i m'agafo i reposo, una llàstima perquè ja sortia de les dificultats inicials. Després ve un tram suau i un muret compacte que costa de llegir. Jo ho soluciono fent una petita anada a l'esquerra per tornar a la vertical de la via. Aquí m'ha fet por tenir una caiguda perquè a sota fa una mica de rampa... Després s'entra a un díedre on s'ha d'anar pujant controlant-ho tot molt bé. Surt tota bé, llàstima del repòs a la tercera (crec). Un altre dia surt segur!

 

 

 

 

A la Ombre de Colors. Jo al crux de baix i en Ramon entrant al díedre final.

El Ramon la fa prou bé també i el Tati, evidentment no es despentina. I amb aquestes quatre vies ens donem per satisfets i ens en tornem. Ha estat una descoberta molt bonica. Hi tornaré segur! Avui a les fotos hi surto molt jo... els companys només m'han passat les fotos on surto jo i jo no n'he fet gaires...