Collbató

Avui hem anat a Collbató amb l'Ilker i ens ha acompanyat la Rosa, que no està en condicions d'escalar, però que té ganes de que li toqui l'aire.

Començo el post obrint un parèntesi per posar una foto d'avui, molt especial:

D'aquesta foto, vull destacar la bossa de magnesi: les fa BruNau @brunau_bn i són una filigrana. Fetes a mà, amb materials triats amb molta cura i amb decoracions de cordes velles reciclades. Cada detall està molt ben treballat. Són molt xules, per exemple, per regalar! I ara, tanco parèntesi.

Ens n'hem anat a la Placa del Pi perquè allà hi ha vies ben assequibles. Quan arribem estem sols però al cap d'una estona es posarà a petar de gent. Tot i això, hem pogut anar fent més o menys tot el que volíem!

Hem fet 3 vies de la mateixa Placa del Pi. Començant per la més difícil, la Arítjol (IV+), seguint per la de la seva esquerra, la Toni (IV) i acabant per la més fàcil, la GMA (IV) a l'esquerra de tot.

A la Placa del Pi.

A la Arítjol hi ha algun passet finet, finet. De fet, després s'hi posarà altra penya i la feina que hi han tingut... L'Ilker les ha fet prou bé, anant de segon. I a la GMA li he proposat que s'hi posés de primer i ho ha fet. Encadenada i ben encadenada!

D'aquí hem passat a l'esquerra, a fer la Almogàver Tossut (V+). Aquí hi ha força més feina, amb roca polideta i alguna apretada a la primera part. I, a més, un pas ben tonto per entrar a la reunió. Aquí el company ja ha tingut més feina, jeje.

Per acabar la feina ens hem posat a una via nova que hi ha entre la Piccolina i la Almogàver. És de l'estil de la Piccolina, potser un xic més picantona, i comparteix reunió amb la de l'esquerra. Com que comença des de baix, s'acaben fent més metres i això omple més. (Dubte: ara que miro la ressenya, podria ser que aquesta via nova fos, precisament, la Piccolina? S'hi han canviat les xapes darrerament??)

A l'esquerra de la Placa del Pi: Totxo de l'Òscar.

Amb aquestes cinc vietes donem el matí per finiquitat. Però ara ve l'anècdota del dia (i de l'any):

Com que el company ha d'agafar el bus, anem amb una mica de pressa per recollir trastos. La Rosa s'ofereix a baixar-nos les motxilles, que estan al replà de dalt, a la Placa del Pi. En fer-ho s'oblida d'agafar la motxilleta on hi porto aigua, barretes, buff... i la càmera. Tot s'ha de dir que, amb la quantitat de trastos i gent que hi havia, és ben comprensible que no la veiés. A casa comprovarem, dimarts, que no la tenim i imaginarem el que ha pasat... Després de tornar a peu de via el dimecres, sota la pluja, i comprovar que no hi és ja dono la cosa per perduda. Però la Susanna suggereix que truqui a la Guàrdia Urbana de Collbató i ho faig. I allà em donen la bona notícia de que la tenen! Olé! Un ensurt que acaba bé! He pogut completar les fotos de l'altre dia i recupero una bona companya d'escalades.