Boy Roca a la Trompa de l'Elefant

Avui amb la Susanna hem anat cap a Sant Benet, a fer la Boy Roca. Jo l'havia fet fa un temps, però no m'importava gens tornar-hi perquè és una línia preciosa. Avui és el dia que la Moreneta surt a passejar, pel Mil·lenari del Monestir i gairebé que no podem pujar al pàrking. Per sort, hem arribat prou d'hora, ni que sigui per poquet!

Després d'una bona patejada ens plantem a peu de via i fem el sorteig. Avui em toca començar a mi i em poso mans a l'obra. Una tirada ben llarga que comença amb un tram més dret al principi. Aquí poso un tricam rosa i més amunt un totem. Un altre totem  bastant mes amunt, uns metres abans de la única xapa de la tirada, un parell de metres abans de la reunió. L'altra vegada vaig posar alguns merlets, avui no he intentat fer-ho. Fer tot el llarg a pèl a mi em faria mandra (un semàfor d'aliens segurament hagués fet la feina).

Primer llarg.

La Susanna es posa a la segona tirada. Aquí hi ha alguns alejillos importants però ella aconsegueix posar alguna coseta. Tot i això hi ha algun tram on s'han d'apretar les dents... Una mica de vibració de la bona!

Al segon llarg.

Fem el canvi i em poso a la tercera tirada. Uns metres suaus, a buscar el primer bolt, força amunt. Per sort, es troba un pitó una mica abans però no es veu fins que hi ets, un poc abans del forat. A partir d'aquí la cosa es redreça. Vaig progressant poc a poc, controlant bé, fins que arribo al tram vertical, en una zona amb menys canto. Aquí em penjo per estudiar-ho i faig algun pas més en lliure abans de passar a l'A0. De tant en tant em miro el terreny per si puc fer-ho en lliure: hi ha canto, però s'hauria d'estudiar bé la seqüència per fer-ho ràpid, perquè el tram és força llarg i caldria molta pila per anar-ho improvisant. Quan el terreny passa de lleugerament desplomat a vertical a seques torno a progressar en lliure fins la R. Més o menys he acabat fent com l'altra vegada -no hi ha hagut millora, però tampoc empitjorament ;)

Tercera tirada.

La Susanna es posa al quart llarg. Es veu un bolt uns metres a la vertical de la reunió. Després la via se'n va un xic cap a al dreta a buscar alguna altra xapa. En total trobem quatre expansions que s'acaben uns metres abans d'un ressalt on hi ha un altre pas on cal decisió i coco. La companya ha posat un totem per protegir-ho i aviat es planta a la reunió, sota del ressalt final.

Quarta tirada. Lleugerament cap a la dreta.

Faig l'últim bony: es veu una primera xapa i més amunt en trobem una altra fins que el terreny s'ajeu. Trobem una reunió de dues xapes i una mica més amunt, al cim mateix, un spit gruixut on munto la R final.

Fotos dels protas.

Des d'aquí ens despengem amb ajut d'una corda fins al collet on arriba la xemeneia de la via normal. Per aquí desgrimparem després.

Al collet coincidim amb una cordada que ha fet el Díedre Capeta i intercanviem una mica d'informació. Però allà hi ha feina, al segon llarg! Potser algun dia seria una via a repetir (al seu moment vam fer molt A0).

La Boy-Roca és una via amb un traçat brutal. Ara bé, per encadenar-la cal estar bastant fort, tot i que la guia de Sant Benet ho ventila amb un simple 6a. La via té parabolts a dojo al tercer llarg: ni tan sols cal fer una mica d'esforç en A0. S'han conservat relíquies antigues per algun motiu que desconec. Val la pena portar alguna coseta per alleugerir la vibració en algun punt. Hem gaudit de valent malgrat haver hagut de trampejar!