Camarasa. El Túnel

El Túnel era un sector de Camarasa que tenia ganes de visitar des de fa temps. Però els matins d'hivern hi fa fred, a l'estiu hi fa calor i entremig mai no he trobat el moment d'anar-hi, jeje. Per això, quan el Pep m'ho va proposar vam pensar que avui seria la darrera oportunitat d'anar-hi abans la calor no apreti massa. Total, que el Ramon el Pep i jo mateix ens hi hem atansat.

És un sector recent, parlant en termes relatius, amb bona roca i un munt de vies factibles. La informació actualitzada sembla ser que està aquí. Com deia, jo no hi havia estat mai però en Pep hi ha anat sovint i s'ho coneix bé. Ens farà de guia solvent!

Comencem poc a poc, fent la Wrecking Ball (V). Una vieta bonica de fer, que ens permet situar-nos amb el tipus de roca i la forma i textures de les preses d'aquí. Només trobem un passet de mirar-s'ho una mica quan toca entrar el diedret final. La fem tots de primer, després de convèncer el Pep que no es perd gaire temps fent-ho així ;)

A la primera del dia. Bona roca i bon tacte!

Després el Pep ens recomana No Ekipo Però Critiko (6a+). Aquí hi hauríem de trobar un bon salt de dificultat, però la veritat és que es deixa fer molt bé. Ara, a la part final s'ha de tibar una miqueta i, a més, hi ha algun alejillo que no s'entén gaire. Obliga de debò! Seguim amb la tònica anterior de fer-ho tots de primer!

A No Ekipo... Bona i d'anar fent, suau fins al mur fina.

Baixant, posem cintes a la veïna de la dreta, Per Lluir s'ha de Partir (6a+). És similar a l'anterior, amb una entrada clarament més dura que l'altre. A la part de dalt, similar. Aquí en Pep ha optat per fer-la en top-rope però surt perfecte!

Per lluir s'ha de tibar... a la primera part!

Em vaig mirant la via de la dreta però des de baix no ho acabo d'entendre: vaig veient xapes, però a la part final sembla que en falta una. Quan baixa, li dic al Pep que s'ho miri i confirma el que es veu de baix: des de la última fins la reunió hi ha una excursió exageradíssima. Tot i això, hi posem cintes... Em poso, doncs, a Wasteland Baby (6b). Aquí hi ha una mica més de feina i al mur final t'ho has de mirar força. Als voltants de la darrera xapa jo m'hi he acostat per l'esquerra, m'he ficat a la placa per uns forats relativament bons i he passat a l'esquerra, a posar els peus sobre un ressaltillo vermellós a un petit diedret. Aquí ja tens la xapa per sota dels peus i queden una colla de metres fins la reunió! Toca un pas de decisió per aixecar-se i... sí, hi ha canto que permet moure's. Jo em moc cap a la dreta, controlant bé els peus amb una tensió altíssima, tot i que recte apareixen bones gandes i permeten arribar a la R més ràpid. Però això no ho saps, anant a vista! Una bona vibrada que, segons la meva opinió, és totalment innecessària en una via esportiva i més si la resta de xapes estan a una distància normal (sí, ho he de reconèixer: no he equipat i em permeto opinar).

La xapa per sota dels peus, encara ve un pas difícil i falten bastants metres per la reunió.

El Ramon està fort i fort de coco i s'hi posa també de primer. Ara bé, fa un parell de volades a la part final... La primera, per sorpresa amb un bon vol, la segona ja més controlada. Sort que portem la canya (i és ben llarga) i amb una mica de traça acaba podent arribar a la R. En Pep no dubta i s'hi posa en top-rope.

A Wasteland Baby (6b).

A continuació al Pep li fa gràcia que ens posem a una de les vies que s'ha obert darrerament i que tenen una pedreta amb dibuixets pintats: Efecte Voll Damm (6a) i Aliento de Dragon (6a+). Opto per posar-me a Aliento de Dragon (6a+). És una via que s'ha netejat recentment i hi trobem una repiseta reforçada generosament amb sika. El recorregut és molt ben trobat i els moviments ben xulos. Ara, s'ha de treballar! En particular, a partir de la repiseta: aquí toca anar un xic en diagonal a la dreta i després en diagonal a l'esquerra, a cercar busties raonablement bones. Després ve un tram ben dur, on jo he fet una remada força llarga amb esquerra a pillar una bona regleta d'esquerres i després pots reposar bé (el tram és lleugerament desplomat). I ara torna a venir un aleje inexplicable: hi ha una xapa a sota el desplom final i fins la R hi ha 6 metres ben bons! Quan aconsegueixes agafar un bon canto a sobre el desplom és cert que ja tots són bons i també és cert que la caiguda seria ben neta (tot i que llarga)... Al Ramon li deixaré una extensió de quatre o cintes (totes les que m'han sobrat). La via és molt bona. Ara bé, més difícil que Per Lluir... i molt més difícil que No Ekipo...

A la darrera del dia. Bona via, amb caiguda espectacular a la part final. 

Després de fer cinc vies (amb algun entrebanc afegit) ens donem per satisfets i optem per recollir trastos. Hem anat buscant les ombretes que mig hi ha a peu de via i hem aguantat prou bé. Això sí: a partir d'ara serà recomanable buscar altres sectors o venir-hi a la tarda, segurament a partir de les 15:00 (o més tard si el dia ha estat calorós). M'ha encantat el tipus de roca i les vies que hi trobem. Totes elles amb bona roca, ben sanejada allà on ha calgut i ben equipades (malgrat algunes alegries per entrar a les reunions). Hi tornarem, a no ser que es confirmi la tònica de les entrades a la reunió (2 de 5). Digueu-me covard!