La Terestel a la Cara del Mico era una via que feia molt temps que tenia a la llista. Va estar de moda durant l'època dels blogs (molts dels quals estan difunts) i tothom l'havia anat fent... menys jo. Així que li vaig proposar al Ramon d'anar-hi i ell va accedir gustosament.
Avui (escric això molt més tard, per tant, la memòria pot fallar) hem agafat el cremallera i ens hem plantat a Sant Joan sense despentinar-nos. Amb poc esforç hem arribat a peu de via. Per un instant hem temut que hi trobaríem gent, però no, estaven a vies de més a l'esquerra, així que hem tingut el terreny de joc completament per a nosaltres.
El Ramon em cedeix l'honor de poder fer la via de primer, cosa que accepto gustosament! El primer llarg no és excessivament difícil però s'ha de mirar una mica. També val la pena afegir-hi algun flotant perquè les distàncies són considerables. Crec que vaig posar alguns tricams a la placa i un alien a la fissura.
El segon llarg és l'estrella de la via. Surt una mica cap a la dreta, s'enfila en vertical i torna a anar cap a la dreta. Toca escalar amb finura, en terreny força dreta, buscant sempre la millor forma de progressar. És un tram preciós! Quan t'habitues als moviments i a la roca, apareix un tram més fi, on hi ha el pas més difícil de la via, amb presa molt més xica i terreny força vertical. El més difícil és a un spit que hi ha per sobre d'un parabolt, on he apretat fort fins situar-me en terreny més tranquil, per xapar un clau, crec, dins el díedre. Ara toca decidir-se a sortir enfora, cap a l'esquerra. Per sort, ara ja hi ha bon canto i només cal confiar en les forces, minvades per les apretades anteriors. Encadenat! Llarg brutalment bonic!
L'espectacular segona tirada. Boníssima! A la primera foto
tirada des de dalt, se'm pot veure l'ombra ;)
La tercera tirada se'n va lleugerament cap a l'esquerra. Hi ha algun pont de roca, reforçable i crec que ho he fet. Després, terreny una mica més vertical protegit per una expansió i finalment flanqueig a la dreta per superar el llavi final sense massa dificultats. La reunió està uns metres abans del cim.
Per baixar cal canviar de vessant i muntar un ràpel no massa llarg per terreny arrampat fins arribar a un collet on ens podem treure trastos.
La via m'ha encantat! El segell Picazo és una garantia total i aquesta no és una excepció. Ha estat bé no fer-la fins ara per poder-la gaudir al màxim! De material, hem portat un parxís d'aliens i els tricams i alguna cosa he posat. Per tenir una referència per al sol, les darreres fotos del Ramon arribant a la R2 són a les 12:10. Per tant, ombreta fins aleshores.
Ajunto la ressenya del romanticguerrer, bona com sempre:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada