La Homedes al Gat és una via que mig tenia ullada des de feia temps. Una via ideal per a l'estiu que avui hem recorregut amb la Susanna, a la que li va encantar la proposta.
Ens trobem al parking del mirador de Gresolet a l'hora dels senyors, a les 9:30, agafem trastos i comencem l'aproximació. Passem pel refugi i enfilem el camí del Verdet. Al cap d'uns minuts, veiem algunes fites que marquen un petit corriol que s'enfila pendent amunt, poc abans d'un torrent-tartera. Per si les mosques, anàvem seguint el track de l'Arañita.
Cal pencar una bona estona i estar atent a les ziga-zagues que ens van portant pel millor camí. Jo havia fet l'aproximació de la Pany algunes vegades, però d'això en fa moltíssims anys -més que el blog. Quan ens acostem a la paret ja es veu una pintada blanca que indica Homedes. La pintada va acompanyada d'una fletxa que no indica la direcció correcta -cal començar per la mena de díedre i després anar cap a la dreta.
A peu de via!
Arribem a peu de via bastant cansadets, és el que té no fer muntanya de fa temps. A més, portem material de sobres, d'aquest per-si-de-cas... Però quan ens hem posat els trastos i enceto l'activitat (la Susanna ha dit que avui em tocava començar a mi) ja em poso en mode escalada sense problemes.
Trobar el camí no és senzill, però la intuïció i anar sempre a cercar el camí més senzill seran la guia que tocarà seguir en tot moment. I val a dir que no ens hem embolicat enlloc. El primer llarg comença pel díedre i després cal desviar-se cap a la dreta, per terreny senzill i anar tornant en diagonal cap a l'esquerra fins a sota d'un ressaltet que ens menarà a la reunió, en una plataforma còmode (IV+, III, IV+).
Primer llarg. Díedre i aventura! Són les 11:50.
D'aquí cal seguir en diagonal cap a l'esquerra, a buscar un pitó i una xapa que protegeixen un dels dos passos difícils de la via. La Susanna s'ho ventila en lliure sense problemes i jo faré el mateix després. La tirada segueix per la zona del díedre al principi però se'n torna a la placa de la dreta (III, V+, IV+).
El primer crux de la via.
El tercer llarg fa una llarga diagonal cap a la dreta. Anem trobant alguns pitons i es posen flotants al gust. També hi trobem un friend abandonat, uns metres abans de la reunió. Llarg preciós! (IV/IV+)
Diagonal d'anar fent.
La quarta tirada té el que s'anomena "pas de la Z". Trobem alguns pitons a la fissura que va cap a la dreta i una xapa. La companya li fot morro i va fent, aprofitant el que troba de mans i la poca adherència de peus que hi ha. No té opció de xapar l'expansió i tira amunt fins que troba bon canto i un pitó. Després, uns pocs metres sense massa dificultats. Un llarg curt, 20m, però intens. També l'encadeno, però fent uns quants ui-ui i ai-ai. A les ressenyes hi posen V+/A0 i en lliure és un pas bloquer durillo fins pillar un bon canto (6b, IV+, 20m).
.jpeg)
Quarta tirada. Per encadenar hi ha un bloc dur.
La cinquena tirada va en diagonal cap a l'esquerra, amb intenció d'acostar-se al díedre però sense arribar-hi mai. Costa posar flotants, però el terreny és senzill. Tot i això, alguna presa és mòbil i cal anar amb compte! Trobem algun pitó i poso un bon friend i alguna coseta més (III, IV).
Llarg de transició (5è)
El sisè llarg comença en diagonal cap a la dreta fins arribar al que sembla una aresta i aleshores cal seguir-la (diagonal esquerra mirant des de la R de sota) (III, IV-).
Més llarg de transició (6è). Tot i això, bonic!
El setè llarg surt més o menys en vertical, un xic per la dreta potser i retorna a la vertical de la reunió o amb lleugera tendència a l'esquerra. Més endavant hi ha l'opció d'arribar al díedre -cosa que no he fet- o bé enfilar un ressalt vertical que es veu ben atractiu i fàcil de protegir -cosa que sí he fet. (III, IV)
El 7è també és un llarg de transició però m'ha encantat!
La vuitena tirada va més o menys vertical fins cercar la base de la següent paret. La Susanna ha sortit una mica per la dreta, en terreny una mica més dur del que seria per l'esquerra. Arribats a la base de la paret, toca flanquejar cap a la dreta, descendint i tot en algun punt. (III, IV-, 45m)
Anant a buscar la paret final. Són les 14:30.
La novena tirada se'n va a buscar una mega-díedre enorme, tombat, i el ressegueix un tram. Si es continua par la placa de la dreta hi trobem l'escapatòria fàcil. Si et desvies cap a l'esquerra amb la intenció de fer "el Gat" et trobes la R, en una plataforma aèria sobre el díedre (II, 40m).
En aquesta reunió ja som "al Gat". 15:20.
Quan hem arribat a peu de via hem vist una cordada que estava a la 3a reunió. No els hem vist més però hem anat sentint algú de tant en tant. Resulta que hi havia una cordada de 3 i una altra de 2 que els anava al darrera. A la reunió post-escapatòria hi trobem la cordada de 2 i encara es veu algú a la part final del Gat. M'espero una estona a fer arribar la Susanna perquè no té massa sentit que ens acumulem aquí.
El següent llarg (10è) comença descendint uns metres per després atacar un díedre. Al mig hi trobem algun pas prou atlètic! Hi ha un bon pont de roca llaçat i es pot acabar d'amanir al gust amb flotants. (IV, V, IV+ 20m)
Al primer llarg del Gat hi ha algun moviment atlètic...
L'onzena tirada va a buscar un díedre marcat on hi podrem posar el camalot #3 si el portem, com diuen les ressenyes. Jo, fins i tot l'he posat abans, que no fos que no el poséssim enlloc, jeje. Hi trobem algunes assegurances al pas difícil i la resta es protegeix ben bé. A la part final toca anar marcadament en diagonal cap a la dreta. (IV, V, IV).
Penúltima tirada. Molt bonica també!
Aquesta reunió és prou àmplia i còmode com per fer-hi arribar la Susanna mentre l'altra cordada està lluitant amb la darrera tirada, triant el recorregut, gestionant el fregament, cercant la reunió cimera, etc. La Susanna opta per no esperar-se i improvisa una variant, sortint per l'esquerra de la reunió. La reunió cimera és un clau a la banda oposada, que es pot reforçar com calgui. La variant té una entrada d'apretar-li i després ressegueix el mateix terreny descompost que l'original. Aquí hi ha hagut diverses pluges de rocs que, per sort, no m'han tocat tot i anar ben encarats. (V/V+, IV 30m)
La companya, sortint de la darrera R per una variant. Atrevida! 16:45.
Fem reunió cimera i ens movem cap al ràpel. La cordada que ens precedeix ens ofereix les seves cordes per rapelar, cosa que aprofitem i agraïm. Recollim trastos, ens posem les bambes i encetem el camí de baixada. Toca anar seguint traces de camí fins que, en diagonal cap a la dreta, anem a buscar el camí "nou" (jo no l'havia fet servir mai, crec) que baixa de l'enforcadura.
Arribem al refugi, agafem aigua i la Susanna s'hi queda a sopar i fer-hi nit. Jo enceto el camí de tornada fins al cotxd, baldat per l'activitat, però més que content! Hem fet 12 tirades i un munt de metres. La majoria són metres d'anar fent, però s'ha d'anar cercant l'itinerari i s'han de posar trastos. Parlant de trastos, nosaltres portàvem un joc de tascons del que hem aprofitat les peces més grans. Un parxís d'aliens del que també, com a molt, hem aprofitat el vermell. Uns totems que hem posat a dojo i també portàvem els camalots #1, #2 i #3. El #3 l'hem posat perquè el portàvem, els altres han treballat. Els tricams també han fet l'ascensió però no els hem fet servir. Les ressenyes parlen de 10 cintes i nosaltres en portàvem unes 16 i hem anat ben sobrats. Restringint una mica haguéssim reduït pes, però més val tenir que penedir, diuen.
Imatges del descens- l'activitat continua una bona estona encara! A la selfie són les 18:00
La via m'ha agradat molt. Al Gat hi havia pujat fent l'aresta que porta fins al Calderer, crec, però no havia escalat mai a la seva banda nord. Aproximadament hem estat 10 hores de cotxe a cotxe, tot inclòs.
