Hacer temblar las paredes

Sigo con la costumbre de empezar este post en Castellano, esta vez en atención de Simón con quien he tenido el inmenso placer de compartir escalada. Con él hemos coincidido algún dia en el SantaRock, el mejor rocódromo de la Avenida Honduras de Santander ;) 

Hace unos días contactamos para quedar para salir un día y hoy ha sido ese día. Nos hemos acercado a Bejes, donde ambos ya hemos estado una vez porque ahí tenemos trabajo pendiente aún -y lo que nos ha quedado! El caso es que hoy, además, hemos adoptado el grito de guerra "a hacer temblar las paredes" de Simón y sus colegas y que sirve de título para este post. Nos ha traído buenas cosechas!

Passo al Català, qué m'és molt més senzill per piar! Avui hem començat fent la Daniela (V+). Mentre preparo els trastos dubto sobre quantes cintes endur-me perquè la via fa 30 metres. Al final m'emporto les 16 cintes que porto i me'n sobrarà alguna però poquetes! La via és un VIOT amb majúscules. Bona roca, moviments bonics, ben assegurada. No es pot demanar més! El pas difícil està en un ressalt bastant al principi, on s'ha d'investigar una mica...

En Simón, a la primera del dia.

A continuació ens posem a la veïna del seu costat, la Lacasitos (6a). Aquesta és una mica més curta que l'anterior. Hi trobem un parell de passos durs, al primer terç. Un per anar a agafar un bon forat cantellut per les dues mans i l'altre per sortir-ne. El primer tram l'he fet anant a buscar una lateral de dreta per poder pujar peus. El segon l'he fet amb una remada intensa a pillar una altra lateral de dreta. D'aquí encara s'ha d'aguantar per arribar a una fissura diagonal que s'ha de fer treballar tibant cap a l'esquerra (i vens de la dreta). A partir d'aquí, terreny una mica alpí, amb algun pas de díedre i tal. La reunió queda un xic a la dreta de la línia que portem. 

Aquí comencen les dificultats, fins a la zona taronja. 

Després tocava anar incrementant les dificultat, en teoria només una miqueta. I m'he posat a Cualliceri (6a+). Als primers moviments ja es veu que això és una altra història, jeje, tot i que es deixa fer bé. Arriba un primer ressalt curiós que es resol pujant peus poc a poc fins agafar un bon canto. Sortir-ne té el seu què, al final l'opció guanyadora ha estat per la dreta. Un tram d'anar fent i arriba un segon pas dur, on s'ha de fer treballar molt bé els peus. M'ha recordat algun sector Berguedà, per cert! Aconsegueixo superar aquest tram i posar-me sobre un dauet per al peu. Però a partir d'aquí, dubtes i més dubtes! M'ho he mirat per l'esquerra, recte, un xic per la dreta... He fet una apretada i m'han relliscat els peus tot i que m'he pogut recuperar... Però he estat molta, molta estona per trobar la forma de sortir-ne. Al final, un xic per la dreta, aprofitant algun romet lateral que m'ha permès pujar una mica. Tot i això encara queda un trosset dur per la xapa. Al final, agonitzant, he aconseguit arribar-hi. Buff, quin gasto que he fet! Ara queda un passet més, molt més senzill i després un festival de canto bo fins la reunió. La via m'ha semblat molt, molt dura per ser un 6a+ (l'algorisme de TheCrag li posa 6b, veig ara), però és una via molt, molt bonica al mateix temps. El company, que fins ara ha tirat de primer també, ha optat per fer-la en top-rope.  

Placa força més compacta, a Cualliceri.

Canviem de banda i ens n'anem cap a l'esquerra de tot i ens posem a la Butrera (6a). Aquesta és una via molt diferent, de continuïtat, només amb un passet  una mica exigent en un ressalt que té una fissura que costa de fer treballar bé perquè els peus s'han de mirar una mica. Però la resta és un festival! També és una via psicològica perquè va atacant ressaltets desplomats on penses "aiaiai com ho farem" però on van apareixent cantells que permeten resoldre pas rere pas. Tot i que abans ho he donat tot, vaig prou bé i també l'encadeno, de fet senses massa problemes. Gran via també! En Simón també l'ha gaudit tot i que ha caigut en un lloc on s'ha embolicat una mica.

El company, a la darrera.

Amb aquestes quatre vies ben llargues ens donem per satisfets, en part perquè portem prou metres escalats i en part també perquè el sol apreta de valent! Un altre dia començarem per l'esquerra, que hi queden un munt de vies que fan una pinta espectacular!

El grito de guerra nos ha  dejado disfrutar de cuatro vías excelentes, sobre roca excelente. A destacar, las incrustaciones negras que hay de vez en cuando que parecen puestas ahí para que los humanos podamos disfrutar de estas paredes. Ha sido una salida 10, Simón, repetiremos seguro!