Ramales de la Victoria

Fins ahir al vespre no hi havia pas previsió de sortir avui, que la meteo no semblava que pintés bé. Portàvem bastants dies de pluja -i neu i la previsió no era pas bona. Però poc a poc havien anat millorant i amb en Simón decidim provar sort. La primera idea va ser tornar cap a Bejes però a la zona de Picos hi ha nevat i bastant i pensem que trobarem el peu de via nevat. Així que avui mateix, mig sobre la marxa, li proposo al company d'anar a Ramales de la Victoria. No en sabem gran cosa, excepte que és un dels grans llocs d'escalada.

Trobem informació a The Crag i també a la Sociedad Deportiva de Torrelavega. Com sol passar, la informació es va desactualitzant amb el pas del temps. Del croquis de la Sociedad al que trobem a The Crag ja hi han aparegut vies, i la realitat en mostra més encara. Quan arribem aquí, amb un espai d'aparcament ben senyalitzat, fa un fred que pela, són les 9 del matí. Així que, amb el plomes fins al coll, anem a explorar el terreny. Ens n'anem pista avall i anem trobant sectors: primer el Sector Tobías, després el Sector Camino i, finalment, el Sector Escaleras. Mirant la paret d'esquerra a dreta, estan just al revés de com els hem anat trobant. Les parets estan regalimant aigua però sembla que hi haurà alguna possibilitat. 

Una cova ben xula al final del Sector Escaleras. 

Visitem les coves que hi ha al Sector Escaleras i comprovem que s'hi està ben bé, a dins! Els dubtes de si la paret tindria l'orientació adequada aviat s'esvaeixen: es comencen a veure alguns raigs de sol que van entrant per l'esquerra. Ens emocionem i anem direcció cotxe a recollir els trastos i ens plantem al Sector Escaleras just quan hi comença a tocar el sol. Detectem una via assequible i suficientment seca i ens hi posem.  

Es tracta de El Dorado (V+). M'hi poso, amb cura d'anar esquivant l'aigua. Cal anar amb cura amb els peus, sobretot. Els dits en algun moment van a parar a una bústia plena a vessar d'aigua... però res que no es pugui suportar. La via és un passeig fins a la primera reunió i segueix més amunt. Aquí comença a haver-hi dificultats: terreny d'adherència, extremadament tècnic, amb algun lloc moll, el que obliga a concentrar-se i molt. La via és de concepció i segurament factura dels anys 80. Això vol dir: grau apretat i xapes posades amb el pas difícil per arribar-hi a una distància entre raonable i considerable. He hagut de serrar les dents però he anat fent, malgrat la poca confiança en els peus en un terreny que la demana tota. Arribem al ressalt final i aquí sembla que s'hauran de mullar peus, cosa que no m'agrada. Així que opto per sortir per la via veïna de l'esquerra. Toca superar un desplomet i agafar bon canto, procurant no sucar el peu en una bassa d'aigua. En resulta una via ben interessant i llarga: 35 metres com totes les que farem avui!

Muntanyes nevades a la vora...  

... i proves del que estat passant fins fa ben poc.

A la primera del dia. Sort del solet!

En Simón també s'hi posa de primer i la fa, vibrant més del que voldria. Després m'ha comentat que li ha estranyat que jo anés tan a poc a poc... fins que ha vist el motiu!

La via de l'esquerra és la Edurne (V+) però aquesta travessa descaradament un tram xop. Així que, sense dubtar-ho, ens hi posem en top-rope. La via és d'estil similar, amb un pas molt fi als voltants de la reunió intermitja que està impracticable: gotes d'aigua d'adherència cobertes d'aigua, combinació fatal. Ens ajudem de cinta per moure'ns cap a la dreta, escapant de la zona més tècnica i encarem el ressalt, també moll. Per sort, els peus s'aguanten prou bé. Va apareixen algun forat miracolós que fa que el ressalt, aparentment dur, acabi deixant-se fer be bé. Després, un tram final plaquero, però més suau que la via anterior.

Fen Edurne. Hi ha un tram ben moll aquí.

Aprofitem la mateixa reunió per fer la La Danza (6a), a l'esquerra. També s'hi veu un tram moll i també la fem en top-rope. Aquí hi trobem una zona vertical de nyapes i gotes d'aigua que costen bastant de fer treballar. De fet, no és que costin de fer treballar, és que són massa petites! Tot i això, buscant i rebuscant, acaba sortint ben bé. La resta, bonica, molt bonica de fer. En condicions normals l'hagués intentat de primer, però donat que avui estem de descoberta i que tot el que fem avui és de regal, ens limitem a gaudir dels moviments sense estressar-nos.

Encarant el mur dur de La Danza.  

La mateixa instal·lació ens serveix per fer una via a l'esquerra de l'anterior de la qual no tenim informació. La Via Nova és una mica més difícil que l'anterior. Té un tram de nyapes i gotes com l'anterior, però és el doble de llarg. Si l'anterior estava gairebé seca, aquesta no, i he hagut d'agafar-me de gotes d'aigua molles. Després venen alguns moviments mà-peu ben bonics i una entrada a la reunió una mica d'equilibri. En el nostre cas, tocava creuar un altre regalim d'aigua per anar a buscar les xapes i reunió de les vies anterior, afegint-hi un plus.

A la Via Nova.  

Si bé al principi ha entrat el sol i això ha estat el que ha propiciat que ens decidíssim a escalar, de mica en mica s'ha anat tapant. Per sort, la temperatura, que era de +2 quan hem arribat, ha anat pujant. Això i el ressol ha anat assecant parts de la paret. Ara bé, sense sol tornava a fer fred de debò. Per tant, amb les 4 vies fetes i 140 metres escalats ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada.

Ha estat una bona descoberta! A veure si hi podem tornar amb millors condicions ambientals. Aquí hi ha roca per donar i per remenar! 

Debajo, el equipo que hace temblar las paredes!