Serra de les Canals - Plaques del Castell

Avui amb en Xevi ens n'hem anat cap a Oliana, a la Serra de les Canals, al sector de les plaques del Castell on s'hi han obert un bon grapat de vies. Al darrer Vèrtex hi ha informació, com també aquí, per exemple.

El Xevi les ha fet totes, gairebé. Quan arribem estem al límit de la boira: a estones hi toca el sol, a estones no. Per sort, durant una bona estona ens tocarà el solet, si no, no haguéssim gaudit tant. A peu de via hi trobem un cartell amb els noms i graduacions de les vies. Ens posem a la Red Ipa (#6) que és una de les que li falten. Ell es posa trastos i enfila amunt. El primer llarg (V+) és d'anar fent. Aviat es veu la tònica de la paret i de les vies que la solquen: roca prou bona la major part del temps, amb algun tram més dubtós però força ben sanejat, amb assegurances a dojo, amb molts trams d'anar fent i algun punt que demana apretar una mica més.

En Xevi, encetant la feina del dia! 

El segon llarg (V) no té massa misteri. Anar pujant, amb algun passet d'adherència.

Al segon llarg.

El tercer llarg (6a+) comença amb una diagonal ascendent delicada cap a la dreta fins ajuntar-se amb la via que ve per la dreta. Després ataca un ressalt vertical, amb bona roca, que demana una apretada en algun punt. Molt bonic, llàstima que només són uns pocs metres! 

Apretant al darrer mur.

Des de la R3 s'arriba a terra amb un ràpel de 60m.

Quan som novament a terra decidim posar-nos a la Moritz Epidor (#5) perquè l'altra que li manca, la Xibeca (#9) no fa tan bona pinta a priori... Em poso al primer llarg (6a) de la Moritz, doncs. Primers metres d'anar fent, ressalt vertical amb bon canto primer i després, un pas vertical amb menys canto, sobre algunes regletes que fan apretar. És només un pas i després el terreny s'ajeu. Ara ve una xapa que queda a l'esquerra i després una altra que queda a la dreta. Fins i tot he dubtat de si seguia el itinerari, però sí, s'han de fer unes ziga-zagues ben estranyes, tant que he hagut de posar cintes extensibles! Veig la reunió i hi vaig directe sense veure que per la dreta hi ha una altra xapa. Tot plegat, força rar.

Al primer llarg de la Moritz.

El segon llarg (V+) surt flanquejant molt cap a la dreta, cosa que també és ben estranya. Després, anar fent. 

Segon llarg. Una "C" molt exagerada!

El tercer llarg (6a) comença molt suau fins al mur que acaba portant a la reunió. Aquí hi ha una apretada als primers passos per agafar bon canto de seguida. Novament, bonic però molt curt.

Al tercer llarg.

El tercer llarg (6b) té les xapes recte amunt. Els primers moviments es fan per la dreta, fins agafar bon canto al gran forat horitzontal que es veu. Hi ha un bon canto per l'esquerra de les xapes. Una apretada per pujar peus a una regleta sobre el desplom i agafar una bustia bona per posar-se bé. Ara toca equilibrar-se i buscar on agafar-se que no caigui perquè la roca no inspira confiança. Una mica de flanqueig cap a la dreta, ascendir poc a poc i acabar sortint de les dificultats. El llarg m'ha tocat de segon i m'ha sortit en lliure sense massa complicacions. El company ha fet algun A0 fins que el canto permet moure's amb relativa comoditat.

Darrera tirada. Aquí s'ha de tibar!

Novament un ràpel fins al terra. D'aquí al cotxe i cap a casa! Una matinal ben aprofitada, amb un parell de vies love-climbing en un lloc prou bonic. Llàstima que el sol no ha estat més generós, però hem pogut escalar sense passar fred. 

Les ressenyes, a peu de via.

 

 

 

  

Perles

Torno a Catalunya i a l'escalada a casa. Avui quedo amb en Pep, que ara feia dies que no ens vèiem, i li proposo d'anar a Perles. Hi havia estat el 2009 amb el Pep P., que ara fa molt temps que pateix de problemes de salut que li impedeixen viure com li agradaria. Una abraçada des d'aquí, company!

Arribem que encara no ha entrat el sol al poble de Perles però veiem que a la roca ja li comença a tocar. Estarem bé però ara mateix fa fresca de la bona! Ens abriguem i comencem la pujada. Hi ha un corriol que surt un xic més enllà del trencall de poble, enfilant-se fent ziga-zagues. Passa pel costat d'una construcció i tira amunt. Arribem a peu de paret i som sols, podem triar. Un privilegi perquè, d'aquí poca estona, això es posarà ple de gom a gom!

Però anem a la placa més llaminera i ens posem a MeMe (6a). La via comença amb uns passets de mirar-s'ho bastant, bastant! Després comprovaré que anant per l'esquerra la cosa es simplifica molt, però serà quan baixi ja. Hi trobo uns passets que ja demanen! Després ve una placa de franges, amb algun passet d'adherència i una apretada final que, aquest per l'esquerra, seria més senzilla. Serveix per escalfar ben bé. El Pep opta per fer-la en top-rope perquè aquesta dificultat està a la part alta del seu repertori actual i prefereix no petar-se més del compte.

Escalfem a l'esquerra de la placa. Ens deixa escalfats! 

Baixant d'aquesta ens posem a Petit Príncep (6a). Aquesta és més contínua, potser més vertical però més franca. Sols cal gaudir de cada gest i n'hi ha un munt per fer en els 20 metres de via. Bona de cap a peus!

Un altre 6a, aquest més de continuïtat.

Seguim per la de la seva dreta, Gorga (6a+). Aquí hi ha uns moviments estranys per posar-se a sota de la panxeta i una tibada per superar-la. Realment és només un gest, una remada llarga per anar a buscar un cantell bo força amunt en diagonal a l'esquerra, però el Pep hi deixarà un percentatge important de la seva energia aquí. La resta de via amb frangetes de gaudir, amb bon control de peus però!

a Gorga  hi ha un passet per superar el sostret i després toca aguantar. 

Una de les cordades que han aparegut per aquí tenen cintes posades a BonJours (6b) però em conviden a fer-la igualment. M'hi poso tenint en compte que aquí ja hi haurà més feina. Així és, però la veritat és que sempre apareix alguna regleta prou bona. Amb concentració i control va sortint tota i me l'emporto! La veritat és que és una via de resistència, amb algun passet d'apretar una mica més. Molt bona!

En Pep ha reposat en aquest torn seu i anem a buscar el següent projecte. Més a la dreta veig la Ducat (6c). Uns companys em diuen que algú els ha dit que era ben guapa i decideixo posar-m'hi tot i que veig les xapes una mica llunyanes. De fet, poso la primera amb la canya perquè està realment alta. A les altres vies d'avui també he trobat la primera força amunt, però no m'ha calgut. Els primers metres es fan raonablement bé. Després ve un tram més finet, amb alguna tibada de regleta i passos llargs però vaig fent bé. Un tram llis que em feia venir dubtes des del terra resulta que surt molt millor del que semblava. Després ve un tram més tombat, d'adherència, però es fa fent. Toca fer treballar el díedre una mica i aviat comencen les dificultats. Hi ha un primer pas estrany per arribar a sota el sostret. Toca decidir-se i confiar en l'adherència. I per superar el sostret també s'ha d'anar negociant pam a pam. Surt alguna regleta suficient per pujar peus i tocar a sobre el sostre. Primer alguna cosa dolenta però aviat una franja bona. Respiro! Sembla que a partir d'ara ho tinc guanyat! I així és! Un 6c (de Perles) a vista!

Content per encadenar Ducat (6c)!  

Convenço al Pep perquè li faci un tast en top-rope ara que ja s'ha recuperat. I la veritat és que, a banda dels dos trams més durs, se'n surt la mar de bé!

En Pep, a la mateixa via.

Animat per l'èxit, em poso a Piruetes (6c) a l'esquerra d'on hem començat a primera hora. Ara que llegeixo el nom, entenc alguna cosa de la via, jejeje. Ja es veu que aquí s'haurà de tibar més. Al principi toca enfilar-se un xic per la dreta de la línia de xapes, amb algun pas mà-peu ben curioset... Més regleta i adherència que es deixa fer perquè el terreny encara no és vertical. I després ja toca tibar-li: vertical i poc o gens de canto. Visualitzo un canvi de peus, baixant un xic, per anar cap a l'esquerra on, miracolosament, apareix una llastra ben boneta en lateral. Després ve una remada llarga a caçar una regleta dolenta de dretes però que permet pujar peus perquè la roca és vermellosa super-adherent. I així em planto a sota el sostre. Aquí puc reposar tranquil·lament i visualitzo algunes franges que semblen bones. Agafo aire i comprovo que sí, que es deixen escalar, apretant, però es deixen. Un parell de moviments i sóc a la reunió. Segon 6c a vista! Efectivament, he fet algunes piruetes, a esquerra i dreta. Content d'haver-les encertat!

També m'emporto Piruetes després de fer-ne algunes.

Baixo i després de reposar encara li faig un tast a Eira (7a) que comparteix reunió amb l'anterior. Aquesta s'haurà d'estudiar una mica més perquè avui no li he vist com fer-la. Es va fent raonablement bé fins a un forat gran que treball bé invertit. Després sembla que toca moure's una mica cap a la dreta. Però: peus dolents i per les mans només he trobat un parell de monodits invertits d'esquerra a l'alçada de la cara, és a dir, de mal treballar. I d'aquí, una seqüència de nyapes de mans i peus que no he volgut apretar a mort. Per tant, queden deures pendents, tot i que no han semblat abastables avui.

Fent-li un tast a Eira (7a). Cap possibilitat!

Hem tingut un dia excepcionalment bo. Màniga curta a partir de la segona via i escalada plaent sobre una roca de primera. Això sí, han vingut grups i grups de gent a punta pala! Per sort, la majoria se n'han anat més a la dreta i no hem tingut cap problema per trobar el nostre espai però es sentia un bon ambient més enllà! El grau de les vies, més aviat amable. D'acord que em sento fort, però tant com per fer 6c's a vista, no sé si tant! Però són vies boníssimes, que és el que compta.