Avui amb en Xevi ens n'hem anat cap a Oliana, a la Serra de les Canals, al sector de les plaques del Castell on s'hi han obert un bon grapat de vies. Al darrer Vèrtex hi ha informació, com també aquí, per exemple.
El Xevi les ha fet totes, gairebé. Quan arribem estem al límit de la boira: a estones hi toca el sol, a estones no. Per sort, durant una bona estona ens tocarà el solet, si no, no haguéssim gaudit tant. A peu de via hi trobem un cartell amb els noms i graduacions de les vies. Ens posem a la Red Ipa (#6) que és una de les que li falten. Ell es posa trastos i enfila amunt. El primer llarg (V+) és d'anar fent. Aviat es veu la tònica de la paret i de les vies que la solquen: roca prou bona la major part del temps, amb algun tram més dubtós però força ben sanejat, amb assegurances a dojo, amb molts trams d'anar fent i algun punt que demana apretar una mica més.
En Xevi, encetant la feina del dia!
El segon llarg (V) no té massa misteri. Anar pujant, amb algun passet d'adherència.
Al segon llarg.
El tercer llarg (6a+) comença amb una diagonal ascendent delicada cap a la dreta fins ajuntar-se amb la via que ve per la dreta. Després ataca un ressalt vertical, amb bona roca, que demana una apretada en algun punt. Molt bonic, llàstima que només són uns pocs metres!
Apretant al darrer mur.
Des de la R3 s'arriba a terra amb un ràpel de 60m.
Quan som novament a terra decidim posar-nos a la Moritz Epidor (#5) perquè l'altra que li manca, la Xibeca (#9) no fa tan bona pinta a priori... Em poso al primer llarg (6a) de la Moritz, doncs. Primers metres d'anar fent, ressalt vertical amb bon canto primer i després, un pas vertical amb menys canto, sobre algunes regletes que fan apretar. És només un pas i després el terreny s'ajeu. Ara ve una xapa que queda a l'esquerra i després una altra que queda a la dreta. Fins i tot he dubtat de si seguia el itinerari, però sí, s'han de fer unes ziga-zagues ben estranyes, tant que he hagut de posar cintes extensibles! Veig la reunió i hi vaig directe sense veure que per la dreta hi ha una altra xapa. Tot plegat, força rar.
Al primer llarg de la Moritz.
El segon llarg (V+) surt flanquejant molt cap a la dreta, cosa que també és ben estranya. Després, anar fent.
Segon llarg. Una "C" molt exagerada!
El tercer llarg (6a) comença molt suau fins al mur que acaba portant a la reunió. Aquí hi ha una apretada als primers passos per agafar bon canto de seguida. Novament, bonic però molt curt.
Al tercer llarg.
El tercer llarg (6b) té les xapes recte amunt. Els primers moviments es fan per la dreta, fins agafar bon canto al gran forat horitzontal que es veu. Hi ha un bon canto per l'esquerra de les xapes. Una apretada per pujar peus a una regleta sobre el desplom i agafar una bustia bona per posar-se bé. Ara toca equilibrar-se i buscar on agafar-se que no caigui perquè la roca no inspira confiança. Una mica de flanqueig cap a la dreta, ascendir poc a poc i acabar sortint de les dificultats. El llarg m'ha tocat de segon i m'ha sortit en lliure sense massa complicacions. El company ha fet algun A0 fins que el canto permet moure's amb relativa comoditat.
Darrera tirada. Aquí s'ha de tibar!
Novament un ràpel fins al terra. D'aquí al cotxe i cap a casa! Una matinal ben aprofitada, amb un parell de vies love-climbing en un lloc prou bonic. Llàstima que el sol no ha estat més generós, però hem pogut escalar sense passar fred.
Les ressenyes, a peu de via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada