Roc de l'Alou

Avui sortim amb el Pana cap al Berguedà. Fa uns dies li vaig comentar que no m'importaria tornar al Roc de l'Alou i cap allà que hem enfilat. Quan hem arribat hem estat sols i quan hem marxat érem 300...

Escalfem amb la ja clàssica Sonewall (6a+). Anar fent, amb algun ressalt més picant i un tram més vertical però amb bon canto. 

Escalfant a Sonewall. Ja comença a estar sobada també... 

A continuació el Pana es posa a Sganga (6c). Aquí ja s'ha de tibar amb ganes, pel que recordava i també pel que veig amb el company. Ell es va penjant per no petar-se, perquè representa que estem escalfant, jeje. Jo opto per fer-la en top-rope. Curiosament, l'encadeno! Al pas llarg d'anar a buscar el bec salvador jo m'he pillat amb la dreta a un bec acceptable (l'altra vegada ja ho havia fet així). Després he recolzat el genoll en lateral en una mica de sortint i això m'ha permès moure la mà dreta amunt.  Després del bec salvador encara hi ha tomàquet: he hagut d'improvisar força però me n'he sortit!

Escalfant a Sganga. Aquí s'ha de tibar de debò!

I ara ja hem atacat el projecte del dia, aprofitant que li he posat cintes baixant, la Perestroika (7a). L'havia provada fa temps i quan li vaig fer el pegue d'encadenar-la em vaig trencar la politja de l'anular esquerre... 

El record de la lesió ha fet que avui no hagi tibat amb donant-ho tot. M'he posa esparadrap per protegir l'articulació... i al final ja m'he sentit valent al pas difícil.

La via desploma que no és broma!

Aquí el peu dreta s'hauria de pujar on està la mà dreta...

La via té el primer tram hiper-mega-polit però al final ens el sabem la mar de bé. Després ve el mur lleugerament desplomat que porta fins la R. Inici una mica per l'esquerra per acabar creuant la línia de xapes cap a la dreta. Després toca anar a buscar la gran lateral d'esquerra, amb ajuda d'esquerra prèvia o no, en funció dels gustos. De la lateral a la safata on xapem (millor cinta llarga) per protegir el crux. L'ideal és moure les mans tant cap a l'esquerra com es pugui de forma que la remada d'esquerra al tridit dolent sigui el més suau possible (cal obrir peu esquerre). Quan tens el tridit ve el moviment complicat fins posar el peu on teníem la mà. Jo dedueixo que cal fer un moviment el més dinàmic possible. El Pana fins i tot proposa pujar tots dos peus, dret inclòs (a una zona negra) abans de pujar el dret a la presa bona... Com que desploma no t'hi quedes gens bé, per això la idea de dinamitzar-ho... La idea és anar directe a caçar el bec alt de dretes. D'aquí xapar i obrir cap a la dreta en una seqüència de plans que no acabo de tenir ben clara. Pillar invertida d'esquerra i pujar i repujar peus tant com pots fins arribar amb dreta al canto salvador de dalt. Ara encara queda una altra invertida, més xica, de dretes fins pillar un canto d'esquerre, pujar peus, canto de dreta i entrar a la R des de la dreta.

El company, en dos llocs de la via.

Al segon pegue en top-rope li he començat a veure color. També tenia ja confiança en el tridit. El company també ha anat millorant sensacions tot i que tampoc no ha encadenat en top-rope. Un altre dia, potser!

Crec que tocarà menjar algunes sopes de les bones encara. El dia ha estat perfecte. Ara, està clar que és un lloc popular a més no poder. Per sort, a la banda on érem nosaltres hem estat ben tranquils!