Cubells - L'Indret

Avui hem sortit amb el Ramon. El núvol tòxic a la zona de Vilanova desaconsellava anar direcció a la Facu i li he proposat d'anar a Cubells després de mirar alguna webcam i veure que allà hi feia un dia raonable.

Hem aparcat a un espai ample al camp de sota la paret, tot i que sembla que la majoria de gent ve per l'altra banda. Aquí hi vaig estar una vegada l'any 2021 i recordava que era un bon sector, amb roca agraïda, bon equipament i vies factibles. Avui hem confirmat aquest record. Comencem fent El Petit Gendarme (V). Qüestió d'anar fent i ben xula!

A la primera del dia el Ramon no ha fet anar la càmera ;)

D'aquí hem marxat una mica cap a la dreta. Hem preguntat pels plans que tenia una parella de gent de la zona amb qui anirem xerrant durant el matí i ens posem a El Mag Merlet (6a), el primer de tres 6a's seguits. Aquí hi ha un tram on s'ha d'apretar fort, sobretot perquè hi ha un tram amb peus molt llisos. Tots hem optat per anar a buscar una fissureta diagonal, però baixant m'ha semblat que hi havia opcions per la placa, a la dreta. Potser és una opció més dura però més franca...

Fent El Mag Merlet. No sé on és el merlet, per cert...

La cordada que hi ha ens diu que Jallalla (6a), a la dreta de l'anterior, té un pas més cabró (encara). La vaig fer l'altra vegada, tot i que no recordo res de res. M'hi poso i la sensació que en trec és que potser és més mantinguda (crec que el Fernando li dóna un plus i tot) però jo l'he trobat més franca. Potser és que ja estic escalfat, però m'ha sortit més còmodament.

Gaudint de Jallalla.

D'aquí anem més a la dreta encara, a fer Blondie (6a+) que no havia fet. Va resseguint una fissura i t'hi has d'anar posant bé. M'ha semblat que tenia molt bons peus tota l'estona i he fluït molt bé. De fet, m'ha semblat més senzilla que el primer 6a. El Ramon però no comparteix aquesta opinió, li ha costat, tot i que l'ha encadenat de primer -com totes les altres fins ara. I la cordada veïna s'hi posarà després i les suarà una mica per acabar-la. Per tant, per gustos colors.

Avui sí que he fet Blondie!

Aprofitant que comparteixen reunió muntem la Quinto No És (6b+). A la visita anterior m'havia sortit a vista, pensant que estava fent Blondie! Baixant em miro una mica el tram difícil per si les mosques i m'hi poso amb decisió. Tan decidit vaig que em surt la mar de bé! Hi ajuda molt que la roca és super-adherent. Allà on poses el peu, encara que sigui un foradet, s'hi queda. I el mateix passa amb els dits! A la tercera xapa, on hi ha les dificultats, jo he anat una mica a l'esquerra fins poder agafar la bavaresa invertida amb comoditat. El Ramon, que s'hi ha posat decidit de primer, també volia fer-ho però s'ha vist obligat a seguir recte i diu que s'ha anat aguantant miracolosament gràcies al que deia de la roca: encara que siguin dos dits en lateral precari, la roca sembla que no vol desenganxar-se de la pell, jeje. Total, que l'hem encadenada tots dos! El Ramon està fet un bou!

L'espectacular Quinto No És. (A algun lloc igual sí que li posarien, però no, no ho és)

D'aquí ens n'anem a la dreta de tot on hi ha un 6a+ que comparteix reunió amb un 6c i jo volia provar-lo. Així que ens posem a La Sabina me Sente Divina (6a+).  Aquesta ens ha costat a tots dos. D'una banda, la roca no dóna tanta confiança com fins ara i, de l'altra, m'he trobat amb una bona colla de moviments d'apretar-li fort. Jo he anat per la dreta de la línia de xapes i el Ramon un tros per l'esquerra i a tots dos ens ha semblat el mateix. La savina no l'hem tocada però, encara que "sente divina".

A La Savina me Sente Divina hem hagut d'apretar les dents.

Baixant em miro Cabut (6c) i li trec l'entrellat. Quan és el meu torn mirem el rellotge i veiem que estem en temps de descompte així que m'hi poso en top-rope. I l'encadeno! Uns passets al mur inicial que s'han d'estudiar: estirada a una regleta-punxa mediocre de dreta, pujar peus delicats i pillar una bona franja per l'esquerra. D'aquí, orella bona de dreta, remada amb esquerra en diagonal a l'esquerra fins a dos bidits pinçats, dreta a la vora, esquerra a bústia bona a la vertical aproximadament i estirada amb la dreta en diagonal amunt fins una bustieta bona. Ara toca recolocar-se i sortir del muret. A veure si a la propera cau! (factible)

Per acabar Cabut . Ha sortit a la primera però en top-rope!

Pleguem trastos i anem avall. Avui ens ha acompanyat la Bonnie, la gossa del Ramon que no podia quedar-se sola amb la previsió de tempestes. Ens ha fet bona companyia i ha rebut al seu amo com un heroi quan ha vist que havia vibrat a la via! Jo li he aixafat accidentalment una pota... perdó!!

El dia ens ha deixat escalar ben bé. A primera hora teníem calor de la bona i cap al final ens hem hagut de tapar una mica, però amb les previsions que hi havia és tot un luxe!

Una foto de l'altra cordada a Jallalla.

La ressenya de l'EscaladaPerATontos, tunejada amb el que he anat tatxant a cada visita
i afegint la via nova del comentari. Gràcies! (són notes meves, com tot el blog)

La Facu

Avui amb el Ramon teníem ganes de fer alguna via llarga, però finalment, unes molèsties que ell tenia al dit han fet aconsellable anar a fer esportiva. Li proposo d'anar a la Facu i ell accepta encantat.

Hem anat cap a l'esquerra de tot, al sector Hasta el Infinito, on només hi havia fet una visita, també amb el Ramon. Allà hem començat atacant Valor (V). La via comparteix entrada amb tres més i ens en farem un fart de fer-la. Sort, perquè a la primera es fa ben estranya, costa de llegir: o no, el que costa és fer-la sense tibar més del compte! Passats aquests metres inicials la cosa és un flanqueig força acusat cap a l'esquerra durant força metres, més dels que semblaria a priori! Després la via es redreça i es complica una mica fins entrar a la reunió amb un tram ben verticalillo.

Comencem suaus, amb Valor.

Deixem la R muntada i posem les darreres cintes de Reverendo Jim Jones però abans continuem per ordre i ens posem a Lluna (V+). Entrada com abans i després toca anar a buscar un muret exigent, vertical amb canto. Es deixa fer bé, però s'ha de tibar una miqueta ja! Bonica!

 

 

A Lluna ja s'ha de tibar més! Guapa via!

Aprofitant la reunió, baixant em miro Coraje (6a+) que a l'App Climb Around està de (6c). És aquesta discrepància de graduació la que em fa mirar-m'ho, però aviat veig que no serà massa complicada. M'hi poso i surt ben bé, però me l'havia mirat! El meu mètode, al crux (ressalt lleugerament desplomat) és: esquerra en una bona invertida, rugositat bona per la dreta, esquerra pinçant un bec i tibant cap a la dreta, pujar peus i casi-dinàmic fins a un bon canto de dreta. El mètode del Ramon és fer un munt de passos una mica més per la dreta, on hi ha uns bons peus, per acabar pillant el bon canto anterior. Bonica també!

Apretant a Coraje.

Ara és l'hora de Reverendo Jim Jones (6a+), que fa una diagonal marcada cap a l'esquerra per acabar entrant a la reunió de Valor. Va perfecte que el Ramon ha optat per anar en top-rope perquè això facilita la feina de desmuntar-la. Si no, hi ha hauria més feina! La via és molt bona malgrat que el traçat no és directe. Es va fent bé, amb algun passet més fi a mitja diagonal. Després ve el tram difícil, lleugerament desplomat, fins la reunió. Es xapa bé i ara toca tibar. Un bidit, una regleta d'esquerra, algun forat per la dreta, una regleta bona per la dreta i ara... no és gens evident! No es veu magnesi fins a una regleta vertical que està clar que s'ha de tibar amb la dreta, però jo estic venint per la dreta! M'ho miro una estona però m'acabo penjant. Després hi torno i m'atreveixo a passar el pes cap a l'esquerra i palmejo un esperonet amb l'esquerra i allà hi surt una lateral suficient per equilibrar-me. És el pas que no m'he atrevit a fer pel dubte! Ara la regleta vertical de dreta, xapar còmodament i tibar-li fort amunt: cal tibar però es veu on hi ha canto. Molt bonica també!

Diagonal ben xula!

D'aquí passem a les vies que comparteixen peu de via amb l'anterior i ens posem a Freddy Kruger (6a). Comença molt similar a la Neus G. que ja havia fet anteriorment. Comparteix tant que tinc dubtes de si ho estic fent bé. Però més endavant se'n va cap a la dreta: també apareix un bon canto vertical, ara per la dreta, que no es veu d'entrada però que permet posar-se sobre un pla inclinat ben adherent. Ara toca algun passet curiós i aviat anar fent fins a la reunió, ben amunt!

Continuïtat als primers metres de Freddy Kruger.

Baixant em miro la Charles Manson (6b). A la part de dalt es veu senzilla, a la part central hi veig canto i només em queda el dubte del desplomet que té a la part baixa. Aquí  m'ho miro i veig una bona seqüència. El Ramon em passa la corda i xapa alguns bolts i jo la provo en top-rope. Em surt bé fins que he de deixar la via per anar direcció a la R anterior, d'on em ve la corda. La veig factible des de baix.

Charles Manson quedarà com a projecte per encadenar un altre dia.

El Ramon opta per no fer-la i pleguem trastos. La previsió era d'un dia de sol radiant i no ha estat així, però potser millor! Hem tingut un ressol suficient per escalar en màniga curta, que és del que es tracta! Hem fet una bona col·lecció de vies i ens han agradat. Marxem ben satisfets i comprovem que el pàrking està a petar i més! Hem arribat els primers, jeje.

Boy Roca a la Trompa de l'Elefant

Avui amb la Susanna hem anat cap a Sant Benet, a fer la Boy Roca. Jo l'havia fet fa un temps, però no m'importava gens tornar-hi perquè és una línia preciosa. Avui és el dia que la Moreneta surt a passejar, pel Mil·lenari del Monestir i gairebé que no podem pujar al pàrking. Per sort, hem arribat prou d'hora, ni que sigui per poquet!

Després d'una bona patejada ens plantem a peu de via i fem el sorteig. Avui em toca començar a mi i em poso mans a l'obra. Una tirada ben llarga que comença amb un tram més dret al principi. Aquí poso un tricam rosa i més amunt un totem. Un altre totem  bastant mes amunt, uns metres abans de la única xapa de la tirada, un parell de metres abans de la reunió. L'altra vegada vaig posar alguns merlets, avui no he intentat fer-ho. Fer tot el llarg a pèl a mi em faria mandra (un semàfor d'aliens segurament hagués fet la feina).

Primer llarg.

La Susanna es posa a la segona tirada. Aquí hi ha alguns alejillos importants però ella aconsegueix posar alguna coseta. Tot i això hi ha algun tram on s'han d'apretar les dents... Una mica de vibració de la bona!

Al segon llarg.

Fem el canvi i em poso a la tercera tirada. Uns metres suaus, a buscar el primer bolt, força amunt. Per sort, es troba un pitó una mica abans però no es veu fins que hi ets, un poc abans del forat. A partir d'aquí la cosa es redreça. Vaig progressant poc a poc, controlant bé, fins que arribo al tram vertical, en una zona amb menys canto. Aquí em penjo per estudiar-ho i faig algun pas més en lliure abans de passar a l'A0. De tant en tant em miro el terreny per si puc fer-ho en lliure: hi ha canto, però s'hauria d'estudiar bé la seqüència per fer-ho ràpid, perquè el tram és força llarg i caldria molta pila per anar-ho improvisant. Quan el terreny passa de lleugerament desplomat a vertical a seques torno a progressar en lliure fins la R. Més o menys he acabat fent com l'altra vegada -no hi ha hagut millora, però tampoc empitjorament ;)

Tercera tirada.

La Susanna es posa al quart llarg. Es veu un bolt uns metres a la vertical de la reunió. Després la via se'n va un xic cap a al dreta a buscar alguna altra xapa. En total trobem quatre expansions que s'acaben uns metres abans d'un ressalt on hi ha un altre pas on cal decisió i coco. La companya ha posat un totem per protegir-ho i aviat es planta a la reunió, sota del ressalt final.

Quarta tirada. Lleugerament cap a la dreta.

Faig l'últim bony: es veu una primera xapa i més amunt en trobem una altra fins que el terreny s'ajeu. Trobem una reunió de dues xapes i una mica més amunt, al cim mateix, un spit gruixut on munto la R final.

Fotos dels protas.

Des d'aquí ens despengem amb ajut d'una corda fins al collet on arriba la xemeneia de la via normal. Per aquí desgrimparem després.

Al collet coincidim amb una cordada que ha fet el Díedre Capeta i intercanviem una mica d'informació. Però allà hi ha feina, al segon llarg! Potser algun dia seria una via a repetir (al seu moment vam fer molt A0).

La Boy-Roca és una via amb un traçat brutal. Ara bé, per encadenar-la cal estar bastant fort, tot i que la guia de Sant Benet ho ventila amb un simple 6a. La via té parabolts a dojo al tercer llarg: ni tan sols cal fer una mica d'esforç en A0. S'han conservat relíquies antigues per algun motiu que desconec. Val la pena portar alguna coseta per alleugerir la vibració en algun punt. Hem gaudit de valent malgrat haver hagut de trampejar!

 

 
 

Pla de Manlleu: Can Fonoll

Amb el Ramon ens hem animat a tornat a Can Fonoll, de la zona del Pla de Manlleu. Segurament hi ha altres sectors que mereixen una visita, però per assegurar el tret hem tornat aquí, que hi tenim alguna coseta a fer encara.

Hem comença per la Quinto (V). Té uns trams al principi que t'ho has de mirar força... diríem que és més delicat que la resta, tot i que segurament la resta és el que es considera la via. En resum, te l'has de mirar!

A la primera del dia.

Seguim per la de la seva dreta, amb qui comparteix reunió, Mediana (6a). Hi ha una mica més de feina, com es pot suposar pel grau. Té un tram central molt bonic de fer. Es llegeix raonablement bé.

A Mediana.

El Ramon aprofita la baixada per posar cintes a la de la seva dreta, la Blue (6a+). Té la primera xapa a Pequin, però fem de manera que quedi xapada. Això ens permet conservar les cames en cas d'un ensurt. Superada la primera xapa ve un tram finet, amb bons peus però cantos roms i de mal agafar per les mans. Després ve un tram més regletero, on s'ha de tibar for per xapar la penúltima. I d'aquí toca una tibadeta d'una presa lateral que costa d'aprofitar bé fins agafar la fissura que ratlla el sostre. Es xapa la darrera sense massa problema i ara toca superar el sostre. Jo ho he fet espatarrant-me bastant per anar pujant peus tot el que he pogut abans d'encara el pas de superar el sostret. Baixant he vist que una remada llarga des d'un bon canto d'esquerra també és una opció -i segurament més còmode si saps el que fas. El Ramon ho ha fet així i li ha sortit ben bé.

A Blue.

A la dreta hi tenim un 7a i seria difícil muntar un top-rope al 6c de més a la dreta, així que ens n'anem cap a l'esquerra, on vam estar l'altre dia. Repetim la Nora (6a) i gaudim dels bonics moviments que conté.

Gaudint de Nora.

Baixant d'aquí em miro la Captain Ferreti (6b+) que comparteix reunió amb l'anterior. L'altre dia no la vam provar: només mirant ja vam veure que hi havia tomàquet. Avui, provant-la, confirmo que hi ha més que tomàquet.

A Captain Ferreti, un 6b+ estratosfèric -o al que no li hem vist la forma.

Li faig un top-rope i no veig pas la manera d'arribar a la segona xapa que no sigui venint molt per l'esquerra. O bé, si hi ha manera, no és 6b+ ni de conya! Des de la segona sí que aconsegueixo encadenar, perquè abans m'ho he mirat una mica. És una via molt dura i bloquera. En tot cas, és molt més difícil que el 6b de l'esquerra d'aquestes. També podria ser que s'hagués arrencat algun cantell clau, qui sap.

Amb aquests cinc pegues tenim el matí completat. A més, ara sí que no hi ha res més que sigui mitjanament factible aquí, o sigui que potser triguem una mica a repetir aquí... 

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda

Després de molts anys de fer-la per primera vegada i d'algun intent relativament recent de tornar-hi i que va ser avortat pel mal temps, avui he tornat a la Mas-Guasch del Puntal de l'Albarda amb la Susanna.

Les previsions de temps no eren massa clares, però tot indicava que la primera meitat del dia aguantaria. Anant cap a Monistrol em miro el cel damunt de Montserrat i es veu un dia radiant, genial! 

Carreguem trastos i enfilem el camí, per les escales cap al Pla dels Ocells i amunt i més amunt. Esbufeguem força, en part pel terreny, que ja ho té això, i en part per la manca de forma física i la xerrera que portem al damunt, però de passada arreglem el món! Poc a poc el dia es va tapant i quan arribem a la carena des d'on s'hauria de veure el nostre objectiu no es veu res: la boira que hi ha a la banda de Collbató ens farà la guitza durant tota la via.

Això ens preocupa una mica perquè la Susanna s'ha deixat la capa exterior al cotxe, a baix a Monistrol i quan se n'ha adonat, quan ens preparàvem al Monestir, ja no era factible tornar a baixar per agafar-lo. Per sort, jo porto el meu plomes tronat i l'anirem compartint durant la via.

Arribem al trencall baixant uns metres des del punt on hem arribat al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. A la paret d'un bony de roca s'intueix una fletxa de color que indica avall. A partir d'aquí toca anar baixant, mantenint-se tan a la dreta com sigui possible. Per si de cas, l'Arañita Escaladora té un track a la seva piulada que va de conya!

Arribem a peu de paret i ja veiem un primer parabolt fruit del reequipament que se li va fer a la via en el seu moment. Avui la Susanna no té la necessitat imperiosa de ser la primera en deixar el terra i fem que sigui l'atzar qui decideixi... i li toca a ella -deu ser el destí!

Amb gran solvència s'enfila pel primer llarg. Arribar al primer bolt té la seva gràcia però ella ni es despentina. Tampoc quan toca seguir, a buscar dos parabolts més, de 8mm que avui tenien xapa (i sembla que no sempre li han tingut). Toca sortir de la balma per la part esquerre, assegurats per alguns parabolts visibles des de terra. Però aquesta zona és més que fina! Jo he tingut serioses dificultats per moure'm aquí, agafat de preses minúscules de mans i peus no massa bons mentre que la companya ha passat flotant. 

 

Em poso al segon llarg, directament en artificial. La cosa desploma una mica i la roca és més que compacte i un punt relliscosa i tot. Ni de conya em plantejo fer res en lliure aquí, ni tan sols A0. Així que l'estrep esdevé el meu company durant aquests primers metres. Hi trobem parabolts i alguns pitons, de qualitats variables, fins que es pot sortir en lliure amb certa comoditat, per anar a buscar la savina. Després venen uns metres d'anar fent fins a on comença una llastra. En aquest tram, ja de fissura, la roca no és cap meravella. La llastra fa que el terreny es redreci bastant. Segurament per la seva dreta es progressaria amb més comoditat (qualitat de roca a banda) però els pitons van per la fissura així que toca tirar pel dret. Aquí m'ajudo d'un parell de pitons, un dels quals es mou sospitosament abans de tornar a anar en lliure.

Quan arriba la Susanna fem el canvi de plomes. A ella li ha anat de conya mentre he fet el llarg perquè a la R1 hi passava una mica d'aire. Aquí a la R2 s'està una mica arrecerat però s'agraeix l'escalfor que proporciona. La companya tira amunt, a buscar la savina evident. Entremig posa alguna peça. Aquest llarg és el més suau de la via, si més no fins a la part final on torna a ser d'allò més fi. Hi ha alguna xapa moderna però també hi trobem pitonisses de burí originals, de les de l'anella prima. Aquestes pitonisses tenen un cap un xic més gruixut, on hi ha l'anella i un cos de 8 mm que és el que hauria d'estar masegat a la roca. Doncs d'aquestes pitonisses hi ha 1 cm de cos visible, cosa que vol dir que hi ha 1 cm a la roca... i aquí ho deixo.

Em poso a la quarta tirada, un díedre de 40 metres. Es veu una cinta negra que surt de la fissura i algun parabolt més amunt. Seria interessant esbrinar què és el que aguanta aquesta cinta negra perquè no ho hem vist pas (i mirant per la xarxa algú més s'ha fet aquesta pregunta). El fet és que una mica més amunt hi entra un tascó a caldo i això convida a arribar al bolt. Després ve un tram amb algun pitó algun bolt i algun estri de ferreteria a mode de bolt. La progressió és en placa a vegades, però sovint en díedre, aprofitant la paret de l'esquerre, que no sempre és fàcil de fer servir. Cap a la part final hi trobem un parabolt que protegeix un tram amb un ressalt molt exigent. M'he penjat per mirar-ho una bona estoneta perquè tinc els bessons carregadets i no he sabut veure-hi cap truc fàcil: s'ha d'apretar de valent fins a sortir del ressalt. A sobre hi ha una pitonissa de burí amb un cordino que escanya correctament el cap i algun pitó més abans del darrer bolt. D'aquí a la R encara hi ha uns metres de mirar-s'ho, on encara he posat un alien groc. M'ha semblat una tirada molt exigent, on s'han de posar unes quantes peces i on la roca no és tan bona com voldríem a bastants llocs. Tot i això, té una estètica sublim!

Fem el canvi de trastos, roba inclosa i la Susanna ataca el darrer llarg. Abans però ens mirem una mica el pot de registre i intentem deixar-hi constància de la nostra ascensió. Dic que ho intentem perquè el paper està moll -la pluja d'aquesta temporada...

Apuntant al pot de registre.

Arribar a la primera xapa demana una mica de morro perquè queda força amunt i no és gens senzill. I sortir-ne demana confiar en seguir per la fissura tot i no veure res més excepte una xapa al fil de l'esperó que és visible fins i tot des de la reunió. Ella ha posat un tascó i un alien blau abans d'anar a agafar les xapes que porten a l'esperó, abocat al buit. Aquí hi ha un pas una mica desplomat, bloquero: si no ho trobes, pots pillar. Hi ha bons cantos, però s'han de trobar i cal una certa decisió per acabar de sortir del desplom. Després hi ha una bona excursió on es pot posar algun merlet ben bo.

Aquí ja es pot respirar tranquil: el camí és evident ja. Fins ara hi havia dubtes...

Superant el darrer pas.

El descens de la via té la seva complicació. S'ha de creuar el bony de final de via i anar a una instal·lació on hi ha una anella (i una xapa aïllada a la vora) des d'on es fa un ràpel de 8 metres fins a un collet. Assegurats, ni que sigui a esquena, cal remuntar un bony més i baixar per la seva banda contrària a un nou collet, aquest més ampli, amb un bon arbre.

Des d'aquí toca assegurar un llarg força llarg i molt expo. La Susanna ha anat a llaçar una savina molt a la dreta però, tot i una extensió gegantina que hi ha posat, ha patit de valent pel fregament. Més amunt ha posat un merlet decoratiu i ha trobat una reunió mínima. Un llarg que no és difícil, però on no s'hi val a badar. 

Des d'aquí toca seguir crestejant fins a un altre collet, amb un tram a l'ensamble. D'aquí hem optat per seguir encordats per acabar de crestejar fins a la vora d'un bosquet. Aquí hem recollit els trastos i hem seguit baixant, amb cura, per la roca al costat del bosquet fins que hi hem entrat quan la roca es redreça en baixada. Trobem una canal polida per l'aigua, la creuem i baixem seguint una línia descendent un xic més enllà. Anem baixant per la canal i la creuem novament per baixar per la roca de la dreta fins arribar al camí.

Foto dels fotògrafs al cim.

Resum del dia: Hem arriscat una mica, donades les previsions, però l'hem encertat. No hem vist el sol en tot el dia excepte al cim. La boira ens ha fet escalar amb una temperatura inferior a la que haguéssim volgut, però no hem patit fred perquè no bufava vent. Avui hem acabat ben baldats: entre l'aproximació, la via, el descens de la via i el retorn al monestir, hem fet un gasto important! A veure si això serveix d'entrenament i el meu cos no ho oblida ràpid, com sembla que fa darrerament!

Resum de la via: Itinerari exigent malgrat les aparences per les ressenyes que volten per la xarxa. I no és (només) que darrerament no estigui massa curtit en aquestes aventures, jeje. Nosaltres hem portat 20 cintes i ens n'han sobrat sempre. Hem portat un joc de tascons, un parxís d'aliens, tricams i totems groc, lila i verd. Hem fet servir els tascons, els aliens i el totem lila (amb els aliens haguéssim fet). Hem fet servir alguna baga savinera i hem llaçat alguna peça que s'ho mereixia. Hem fet servir l'estrep sense miraments al segon llarg i, anant de primer, hem fet alguna ajuda en algun punt. Pel que fa a la dificultat, hi ha un cert consens en que les ressenyes que circulen estan apretades. Per mi, hi ha trams de 6a al segon llarg, al 4rt i al 5è. Al primer llarg i al quart hi ha finura de la bona. Si més no al primer, V+. El quart m'ha semblat exigent, però no estic en el meu millor moment de forma. Fins al cim de la via hi hem estat 3h 45min.