Grau del Sunyer

Fa uns dies que havíem quedant amb en Tati, després d'algun intent fallit. La idea era anar al al Grau del Sunyer, una de les seves propostes i la que més m'ha atret perquè no hi havia estat mai abans. També se'ns ha afegit el Ramon que té ganes de roca, ja que no té neu. El camí per arribar-hi, aquí. És pràcticament el mateix que per al Grau dels Matxos, tot i que no havia vingut mai per aquesta banda. Per mi, és la millor opció. Això sí, té un tram de pista, en bon estat, però pista.

Hem començat a la dreta de tot, amb Ja t'ho diré (6a). Ja es veu que hi haurà una mica de feina a la part on desploma i així és. Hem trobat diverses maneres de fer-ho, però jo, que he posat cintes, he hagut d'improvisar. Ha sortit amb una remada llarga fins agafar un bon canto a sobre el desplom. A la part de dalt hi torna a haver un passet, aquest no de tibar sinó de decisió, en presa roma fins pillar un bon canto. Bona!

Escalfant a Ja T'ho Diré.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra, Si Vens (6a+). El Tati  suggereix deixar alguna cinta llarga, cosa que fem. M'hi poso, avui toca! El primer tram és molt finet, amb alguns moviments bastant delicats amb molt poques mans i peus suficients però sense passar-se. Després toca acostar-se a sota el sostre i aquí ha anat bé tenir la cinta ben llarga. Perquè primer es puja recte, després convé anar a l'esquerra i arribar a la xapa anant marcadament a la dreta. Hi ha un bon canto aquí, si es veu... Ara ve un tram desplomat amb unes certes ganes i hi he anat posant morro. Toca moure's cap a la dreta i van sortint coses que permeten aguantar fins entrar a la xemeneia. Aquesta fa una mica d'impressió però després, anant pujant, van sortint cantos. Jo ho he fet mirant a l'esquerra, els companys diferent. Per sort, la sortida d'aquí també té bon canto.

L'esperò de Si Vens. Bonica i estètica

 D'aquí ens n'hem anat cap a l'esquerra, anar reconeixent la zona i, alhora, buscant el següent trencaclosques. Ens posem a un 6a, sembla que probablement és la que està entre El Nas i Tiramilles una via sense nom segons The Crag. En tot cas, està a l'esquerra d'un díedre i té una llastra característica. M'hi enfilo, posant cintes. És una via molt guapa, que es deixa fer bastant bé. A la zona de la llastra, canto espectacular. Després la via se'n va cap a l'esquerra i aquí també hi ha una excursió important. El Tati ho ha recordat després... Però hi he fotut el morro que calia i ha sortit bé. També té un pas curiós per entrar a la reunió, que queda molt penjada a la dreta.

Placa xulíssima.

D'aquí hem continuat cap a l'esquerra, buscant més coses. Trobem una zona amb força penya enfilada on en Tati, el nostre guia, volia fer-hi alguna coseta, i seguim cap a l'esquerra i ens posem a Ombres de Colors (6b+). També m'hi poso, a vista i posant cintes. Hi ha uns passos molt curiosos al principi, seguin una fissura, va sortint tot, poso cinta però no m'atreveixo a xapar i m'agafo i reposo, una llàstima perquè ja sortia de les dificultats inicials. Després ve un tram suau i un muret compacte que costa de llegir. Jo ho soluciono fent una petita anada a l'esquerra per tornar a la vertical de la via. Aquí m'ha fet por tenir una caiguda perquè a sota fa una mica de rampa... Després s'entra a un díedre on s'ha d'anar pujant controlant-ho tot molt bé. Surt tota bé, llàstima del repòs a la tercera (crec). Un altre dia surt segur!

 

 

 

 

A la Ombre de Colors. Jo al crux de baix i en Ramon entrant al díedre final.

El Ramon la fa prou bé també i el Tati, evidentment no es despentina. I amb aquestes quatre vies ens donem per satisfets i ens en tornem. Ha estat una descoberta molt bonica. Hi tornaré segur! Avui a les fotos hi surto molt jo... els companys només m'han passat les fotos on surto jo i jo no n'he fet gaires...

Taules de la Llei a Malanyeu

Després de molt de temps, avui he tornat a quedar amb el Pana. Ell ha fet la proposta d'anar a Malanyeu, a les Taules de la Llei, i m'ha semblat una bona idea. Ara bé, condicionada a que sortís el sol!

Aparquem i estem a 3 graus, positius, això sí. A l'hora que arribem a peu de paret el sol encara no hi tocaria, si en fes. Però el company va fanàtic a tope i decideix posar-se a escalar... en màniga curta! Ell es posa a Pixapins (6b) perquè ha llegit en algun lloc que és "fàcil", més que els 6a's del costat, i que serveix per escalfar. Va fent, però ha de penjar-se quan deixa de sentir els dits...

En Josep, en màniga curta a 3º sense sol...

Per sort, quan ell baixa comença a entrar una mica de ressol perquè si no, jo no hagués escalat res -no vaig taaant fanàtic, jo! També trio assenyadament alguna via més suau i em poso a Husky Troski(V+), a la banda esquerre del sector. Diria que hi ha una via nova a l'esquerra de tot, com a mínim es veuen unes xapes molt relluents. Caldrà cercar informació perquè es veu ben guapa.

La meva via és ben bonica. Per sort, es deixa anar fent la mar de bé, navegant una mica en alguns llocs, però sempre amb bones assegurances. Recomanable!

Aquí ja hi ha una mica de ressol. Guapa, la Husky Troski!

Després el Pana li ha fet un segon pegue a Pixapins i ara l'encadena.

El segon pegue a Pixapins.

Li demano que deixi la corda posada però abans jo em poso a Filosofia Perenne (6a). La guia diu 45 metres i 14 xapes i aviat m'adono del que això significa. La via es va deixant fer, però de tant en tant hi ha unes excursions força tenses entre xapa i xapa. En alguns llocs estan a una distància raonable, cosa que vol dir que, en altres, estan a Pekín. L'arribada a la R intermitja és un d'aquests llocs. Tant, que fins i tot em plantejo deixar-ho aquí i no acabar la via. Però m'ho miro una mica i penso, vinga, una mica més... i aviat estic enfilat ben amunt. A la part de dalt la roca es torna una mica crostosa i, tot i que no cau res, no inspira confiança. Tot plegat, he arribat a dalt vibrant a tope. La via és molt, molt bona, però no sé pas si la tornaré a fer. Cal despenjar-se fins la R intermitja i d'aquí a baix. Com a mínim ha estat una activitat llarga i intensa!

El meu pegue, etern, a Filosofia Perenne. Un viot, però compte!

D'aquí el soci té ganes de quelcom més picant i ens n'anem cap a la dreta. Però després de buscar, mirar i remirar, decideix que no té tantes ganes de gresca i torna al lloc d'origen i es posa a la veïna de la Pixapins, la Pasión Maldita (6b+) que comparteix R amb l'altra. Va fent la mar de bé, però s'ha de penjar al muret d'abans del sostre. Llàstima, perquè anava fent amb solvència.

El soci, a Pasión Maldita.

Quan és el meu torn opto per fer-li un top-rope a Pixapins (6b) perquè sembla que hi ha algun moviment que no és pas evident. Em surt tot a la primera, però amb alguna apretada important, especialment al muret d'abans del sostret i també per superar-lo. En aquest darrer indret toca anar en diagonal cap a l'esquerra abans de pillar bons cantos que acaben conduint a la R sense més dificultats. Bona i bona candidata per una visita futura.

Un top-rope a Pixapins serà la darrera activitat d'avui.

Amb tot això, excursions i canvis de peu de via inclosos, esgotem el temps disponible i enfilem el camí de tornada, aquesta vegada més directe que a l'anada.

Collbató

Avui he pogut fer una escapada entre setmana amb alguns dels companys jubilats: Mario, Pep i Manel. Això és un petit luxe!

Hem anat a Collbató i amb en Manel ens hem posat a Rhinociroscript (V+). Serveix per escalfar ben escalfat, perquè hi ha algun passet de finura de mirar-s'ho, sobretot amb algun punt amb els peus patinosos i també algun punt on cal tibar sense miraments. Molt xula!

 

 La primera del dia.

D'aquí hem passat a la veïna de l'esquerra, l a Maleïda Alèrgia (V+). Aquí hi ha un primer tram potser més fi i patinós i la resta un xic més senzilla que l'anterior, però sense canviar massa.

A la segona també gaudim de bona roca, tot i que polida al primer tram.

Aprofitem l'avinentesa i ens posem a la de més a l'esquerra de tot, que comparteix reunió amb l'anterior. Es tracta de Soldado Azul (6a+). El salt de graduació respecte les anteriors no es correspon amb el que trobem sobre el terreny. Ja ho recordava així. És un xic més difícil que les altres, però no tant. Mentrestant, els companys han anat seguin les nostres passes, més o menys.

A Soldado Azul. A l'esquerra, en Manel i a la dreta, en Mario.

Proposo d'anar a l'agulla dels marges, que ens queda a l'esquerra, a fer Bronko (V+). A mi m'ha semblat molt més senzilla que les dues primeres que hem fet, però al Manel no... així que hi ha opinions per tots els gustos. Ara bé, les fotos des de la Roca del Sioux queden molt xules, en això hi ha unanimitat! Gràcies als fotògrafs!

Fent Bronko a l'Agulla dels Marges.

I l'excusa de fer la Bronko era muntar El Sambullu(6b+). Baixant em miro la via, perquè recordava que tenia el seu què a diversos llocs. Tenia intenció de fer-li un top-rope primer, però m'he empanat i he recuperat la corda. Així que ha tocat fotre-li des de baix! La veritat és que ha anat sortint tot, gràcies a haver-m'hi fixat abans. Així que em planto a punt per xapar la darrera bufant, però prou valent. I aquí no he sabut fer-ho i, quan anava a xapar la darrera, m'hi he agafat perquè em veia amb les forces minvades. Una llàstima! Tocava haver-se fixat bé en els peus, que hi ha bona presa a sota d'un llavi que fa i que dificulta visualitzar-ho. A la propera sortirà! En Manel li ha fet un molt bon pegue en top-rope. Ell diu que no, però també la té a punt de caramel.

Lluitant al projecte del dia, El Sambullu.

Els companys s'han quedat acribillant la Roca del Sioux per totes les bandes possibles i també han gaudit de valent. Aquí sota una foto del Pep fent una bona via!

En Pep, fent una de les vies del Sioux.

En Mario té compromisos d'hora així que toca el xiulet i recollim trastos. Ha estat una bona matinal, amb molt bon solet i millor companyia. A veure si es pot repetir, això!

Cap de setmana a Margalef /2

Avui hem tingut alguns dubtes sobre on anar. Una opció era Can Regino. Però al final ens hem decantat pel Camí de l'Ermita. Jo hi havia escalat un parell de vies fa molts anys i en guardava un bon record.

En el record també hi havia una gentada impressionant i avui també hi havia overbooking. Costa d'imaginar que segurament això és així dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any... Quina plaga que som els escaladors!

Hem escalfat amb la més senzill de la zona, Flor de Llit (V+)

Gaudint de la primera del dia.

 Després hem fet la seva veïna de l'esquerra, que té una entrada ben tensa i comparteix reunió amb ell, Flor de Nit (6a). Passats els primers metres, la resta és d'anar fent, ben suau.

A Flor de Nit hi ha una arrencada molt dura i una passejada després.

Seguidament ens n'hem anat a un viot més a la dreta, Sóc Roig (6a). Aquí trobem un primer tram d'anar fent i el tomàquet ve a la part final, quan la via entra al mur ataronjat. Aquí s'ha de tibar bastant i s'ha de navegar una bona miqueta! En particular, cal encertar la millor manera de fer els metres finals, un xic per la dreta. Per sort o per desgràcia, tot està tan magnesiat que s'acaba veient clar. Ara bé, la vi infla bastant. Força dura pel grau!

Cal encertar bé la part de dalt de Sóc Roig.

Després la placa de 6b, La Chinita de al Lao (6b). Ja s'intueix que aquí no regalaran res i així és! Placa de forats, la majoria no massa bons i algun peu clau sobat no, el següent! Em penjo en algunes xapes però els passos van sortint, mirant-ho bastant però. Segurament sortiria en un segon pegue però no es tracta pas d'això avui.

La Chinita no ens ha deixat encadenar-la.

Després d'aquí, veient les opcions disponibles, que són poques per la massificació, ens n'anem a fer, per acabar, tres vies a l'esquerra de tot.

La primera d'aquest trio és Badabadoc(V+). Placa bonica de fer.

Molt bonica, la Badabadoc.

La segona, Pelacanyes (V+). Aquí hi ha una entrada bastant rabiosa i alguns moviments curiosos més amunt. Bastant més difícil que l'anterior!

A Pelacanyes ja s'ha de tibar més.

I la tercera del trio final, Sac de Gemecs (6a). Entrada dura i sobada, un tram finet de posar-s'hi bé i un tram ben exigent que et fa rumiar i treballar. Però s'ha de tibar fortet aquí també!

Acabem la feina amb Sac de Gemecs.

Amb set vies, senzilles, al sac, ens n'anem més que contents. 

Les impressions són diverses. D'una banda, jo guardava molt bon record de la meva anterior visita. Aquesta vegada no ho he gaudit tant. Probablement hi jugui el meu baix estat de forma. L'altra vegada tot em va semblar fàcil i, en canvi, ara gairebé tot m'ha semblat difícil, jeje. També és veritat que alguna via està sobada de veritat i això no ajuda gens. També hem de comptar amb no estar sols ni de tros! El primer dia, vam estar envoltats de guiris en un 50% aproximadament, fins i tot als llocs fàcils on estàvem nosaltres. Entre els visitants i els locals aquí s'hi acumulen unes gentades que fa una certa basarda. 

Ara bé, la roca sembla feta per ser escalada i hi ha unes línies impressionants. Per tant, hi tornarem, ja veurem com, però hi tornarem!

 

Cap de setmana a Margalef

Amb en Ramon teníem planificat de fa mooolt temps de fer un cap de setmana de a Margalef. Finalment, aquest any, sí!

Hem anat a la Punta de les Espadelles perquè l'orientació és bona i, sobre el paper, hi ha coses factibles. Per escalfar ens hem posat a I tu de qui ets, Xiquet (6a+), perquè és el més assequible que hi ha. M'hi poso i vaig fent, però apretant bastant. La roca se'm fa estranya, fa temps que no tibo de bústies amb els dits ni tampoc que em veig obligat a aprofitar-les per als peus... Total que m'acabo penjant en un ressaltillo. Mirant-ho bé tot va sortint... però més amunt encara em torno a penjar perquè m'estic embutifarrant. Déu n'hi do el que m'ha costat entrar en el joc!

Escalfant, o intentant-ho, a la primera del dia.

A continuació, la segona via del dia ha estat Un Petó de Marieta (6a+). Aquí hi ha una entrada durilla seguint un diedret i després tot sembla indicar que continua més suau per la placa. La veritat és que és així, però abans toca agafar-se per uns forats de la placa de la dreta, més que vertical. Jo no ho he fet i he tornat a acabar penjant-me, jeje. Més amunt la via ja és bastant més suau. És més senzilla que l'anterior, però tampoc no queda encadenada!

Aquí hi ha més joc, però s'ha d'encertar també!

Per aquí ja només queden coses més cares i optem per baixar una mica el nivell i anar cap al Totxo de les Espadelles, que ens queda ben a la vora. Comencem amb Malditos Roedores(V+). Aquí sí, ja encadeno i toca gaudir, simplement!

Al Totxo ja comencem a encadenar alguna cosa.

També fem la veïna de la dreta, Gallo Claudio (V+). Aquí hi ha un pas més vertical al principi.

Al Gallo Claudio.

D'aquí hem anat a fer la Lindo Gatito (6a). Ja s'ha de vigilar una mica, perquè és fina de pebrots en algun punt, però es deixa fer.

Un Lindo Gatito...

I per acabar amb bon gust de boca, ens posem a la Lagarto Juancho (6b). Me l'he mirada una mica baixant de l'anterior, per tenir alguna opció d'encadenar-la Hi ha un tram bastant exigent, però quan faig el pegue em surt tot bé. Ara bé, sort d'haver-ho estudiat abans! A vista hagués estat completament impossible perquè s'ha d'encertar tot i no sobra res. El grau màxim d'aquest any!

L'encadene del dia, Lagarto Juancho.

Amb aquesta via feta pleguem trastos i ens n'anem a veure els escaladors de veritat, que fan de les seves al Racó de les Espadelles. És espectacular de veure!

Baixem cap al poble i pernoctem a la zona habilitada al mateix poble i hi estem la mar de bé.