Vinya Nova - Placa Cangur i Trobada d'Escaladorxs

Avui hi havia la trobada anual d'escaladorxs al Bruc. Li havia comentat al Ramon i s'ha animat a fer una activitat al matí i després anar a veure les paradetes i la presentació de la Sílvia Vidal. Al final hem organitzat una activitat apta per les parelles també ;)

Hem anat cap a la Vinya Nova. Jo vaig temptant el company per fer via llarga però no s'acaba de deixar del tot, així que anem per esportiva. Davant la disjuntiva sol o ombra ens hem decantat per ombra, així que ens hem acostat a la Placa Cangur, on hi havia fet un parell de visites prèvies, el 2019 i el el 2014.

Hem començat per l'esquerra de tot, amb la Tarifa (V). El Ramon enceta el treball i li costa re-trobar-se amb la roca i la finura montserratina però la gaudeix.

El Ramon enceta la sessió a Tarifa.

Baixo i em poso directament a Laiquen (6a) a la seva esquerra. Hi trobem un tram finet a la part de baix, un tram més dret al voltant d'una fissura i al final toca anar cap a la placa ben vertical de l'esquerra amb uns moviments curiosos. Bonica!

Seguim amb Laiquen.

Passem a Cie (6a). Al voltant de la segona xapa hi ha una agonia brutal. Ja em va costar l'altra vegada i m'ha tornat a costar avui! Cal confiar molt en els peus, que no tenen massa cosa mentre t'agafes de ronyositats amb les mans. Déu n'hi do! Més amunt hi ha alguns passets més per superar el ressalt final. Als darrers metres, a més, toca treure el polsim i les pedretes que han acumulat les pluges... 

A Cie hem de levitar un tram...

 Després fem la Haka (6b) a la dreta de l'anterior. Moviments fines en diversos punts, d'anar controlant bé mans i peus. Així es va progressant fins arribar al bombet final: aquí s'agafa un bidit invertit primer i un altre després amb la dreta mentre es troba prou bon canto lateral per l'esquerra. El Ramon s'hi ha posat de primer i l'ha tret sense despentinar-se!

Gaudint dels moviments del 6b.

Saltem una via i em poso a Moloko (6b+). Aquí hi ha força més feina! Superem un sòcol inicial i trobem dues xapes a la zona més que vertical. Xapo la segona des de l'esquerra però baixo a reposar a uns bons peus. Toca enfilar-se sobre una pedra gris, agafar un bidit de dreta i tibar-li amunt amb ganes! Es van pillant regletes i coses que permeten xapar la següent, amb tensió, això sí! Aviat es troba alguna regleta de peus que permet relaxar-se un xic. Ara toca anar escalant, mirant prou bé i reposant allà on es deixa. Aviat em planto a sota la panxeta final. Aquí toca agafar-se en invertit amb les dues mans, dreta a una bona bústia i pillar la R. L'altra vegada va sortir a vista. Avui ha tornat a sortir (tècnicament no a-vista però gairebé). El Ramon s'hi posa des de sota però no veu el pas difícil (en part perquè entra literalment el sol i costa veure) i ho resol en A0. Després va fent, amb algun repòs.

He encadenat Moloko i he quedat més que satisfet!

Està entrant el sol i canvia radicalment el nostre panorama! Fins ara el Ramon ha escalat amb el forro posat i tot! Per acabar el treball encara muntem un top-rope a Te Deum (6c) i ens surt a tots dos a la primera. La part més difícil és entrar dignament a la R: si bé es xapa prou bé des d'una llastreta a la que li dones la volta amb la mà, arribar amb la cara als bolts és una altra història. Per si de cas m'apunto: dreta a la llastreta esmentada, esquerra molt amunt a una lateral a l'esquerra, pujar peus i rebotar esquerra a una llastra-bec encara més amunt. Jo hi arribo, al límit: peu dreta gairebé on tinc la mà dreta i estirada a tope! La resta de la via és d'anar aguantant: no hi ha cap pas més difícil que l'altre. Segurament el moviment clau és creuar cap a la dreta la darrera fissureta que segueix la via: hi ha uns bons peus allà que permeten atacar els darrers metres amb dignitat. A la part de baix, anar-ho gestionant, no és senzill però és d'anar fent.

Fent el 6c en top-rope.

 D'aquí hem recollit trastos i hem baixa cap a la Vinya Nova.

I aquí comença una taca al meu currículum: hem dinat a la Vinya Nova, contribuint a un negoci que no hi pinta res al mig d'un parc natural. Però és una manera d'arribar a la trobada d'escaladorxs amb la panxa plena en companyia de les parelles que han fet una caminada per la zona mentre nosaltres tibàvem. 

Després de dinar hem anat a les paradetes al Bruc. Hem gaudit de les competicions que s'hi feien i hem escoltat la Sílvia Vidal. Sempre és un plaer sentir-la. Hi ha persones que són, simplement, admirables i ella n'és una. Entremig he pogut xerrar una estona amb la Cristina, que té una parada per vendre les seves creacions (BruNau @brunau_bn). Hem descobert un altre lloc on resolar gats, al Bruc, hem xerrat amb una quanta gent i hem gaudi de la moguda! No teníem intenció de quedar-nos a sopar i ha estat bona decisió perquè jo em sentia força cansat, més del que tocaria per la feina que hem fet. De fet, quan escric això estic ben engripat, amb mal de cap...

Camarasa. El Túnel

El Túnel era un sector de Camarasa que tenia ganes de visitar des de fa temps. Però els matins d'hivern hi fa fred, a l'estiu hi fa calor i entremig mai no he trobat el moment d'anar-hi, jeje. Per això, quan el Pep m'ho va proposar vam pensar que avui seria la darrera oportunitat d'anar-hi abans la calor no apreti massa. Total, que el Ramon el Pep i jo mateix ens hi hem atansat.

És un sector recent, parlant en termes relatius, amb bona roca i un munt de vies factibles. La informació actualitzada sembla ser que està aquí. Com deia, jo no hi havia estat mai però en Pep hi ha anat sovint i s'ho coneix bé. Ens farà de guia solvent!

Comencem poc a poc, fent la Wrecking Ball (V). Una vieta bonica de fer, que ens permet situar-nos amb el tipus de roca i la forma i textures de les preses d'aquí. Només trobem un passet de mirar-s'ho una mica quan toca entrar el diedret final. La fem tots de primer, després de convèncer el Pep que no es perd gaire temps fent-ho així ;)

A la primera del dia. Bona roca i bon tacte!

Després el Pep ens recomana No Ekipo Però Critiko (6a+). Aquí hi hauríem de trobar un bon salt de dificultat, però la veritat és que es deixa fer molt bé. Ara, a la part final s'ha de tibar una miqueta i, a més, hi ha algun alejillo que no s'entén gaire. Obliga de debò! Seguim amb la tònica anterior de fer-ho tots de primer!

A No Ekipo... Bona i d'anar fent, suau fins al mur fina.

Baixant, posem cintes a la veïna de la dreta, Per Lluir s'ha de Partir (6a+). És similar a l'anterior, amb una entrada clarament més dura que l'altre. A la part de dalt, similar. Aquí en Pep ha optat per fer-la en top-rope però surt perfecte!

Per lluir s'ha de tibar... a la primera part!

Em vaig mirant la via de la dreta però des de baix no ho acabo d'entendre: vaig veient xapes, però a la part final sembla que en falta una. Quan baixa, li dic al Pep que s'ho miri i confirma el que es veu de baix: des de la última fins la reunió hi ha una excursió exageradíssima. Tot i això, hi posem cintes... Em poso, doncs, a Wasteland Baby (6b). Aquí hi ha una mica més de feina i al mur final t'ho has de mirar força. Als voltants de la darrera xapa jo m'hi he acostat per l'esquerra, m'he ficat a la placa per uns forats relativament bons i he passat a l'esquerra, a posar els peus sobre un ressaltillo vermellós a un petit diedret. Aquí ja tens la xapa per sota dels peus i queden una colla de metres fins la reunió! Toca un pas de decisió per aixecar-se i... sí, hi ha canto que permet moure's. Jo em moc cap a la dreta, controlant bé els peus amb una tensió altíssima, tot i que recte apareixen bones gandes i permeten arribar a la R més ràpid. Però això no ho saps, anant a vista! Una bona vibrada que, segons la meva opinió, és totalment innecessària en una via esportiva i més si la resta de xapes estan a una distància normal (sí, ho he de reconèixer: no he equipat i em permeto opinar).

La xapa per sota dels peus, encara ve un pas difícil i falten bastants metres per la reunió.

El Ramon està fort i fort de coco i s'hi posa també de primer. Ara bé, fa un parell de volades a la part final... La primera, per sorpresa amb un bon vol, la segona ja més controlada. Sort que portem la canya (i és ben llarga) i amb una mica de traça acaba podent arribar a la R. En Pep no dubta i s'hi posa en top-rope.

A Wasteland Baby (6b).

A continuació al Pep li fa gràcia que ens posem a una de les vies que s'ha obert darrerament i que tenen una pedreta amb dibuixets pintats: Efecte Voll Damm (6a) i Aliento de Dragon (6a+). Opto per posar-me a Aliento de Dragon (6a+). És una via que s'ha netejat recentment i hi trobem una repiseta reforçada generosament amb sika. El recorregut és molt ben trobat i els moviments ben xulos. Ara, s'ha de treballar! En particular, a partir de la repiseta: aquí toca anar un xic en diagonal a la dreta i després en diagonal a l'esquerra, a cercar busties raonablement bones. Després ve un tram ben dur, on jo he fet una remada força llarga amb esquerra a pillar una bona regleta d'esquerres i després pots reposar bé (el tram és lleugerament desplomat). I ara torna a venir un aleje inexplicable: hi ha una xapa a sota el desplom final i fins la R hi ha 6 metres ben bons! Quan aconsegueixes agafar un bon canto a sobre el desplom és cert que ja tots són bons i també és cert que la caiguda seria ben neta (tot i que llarga)... Al Ramon li deixaré una extensió de quatre o cintes (totes les que m'han sobrat). La via és molt bona. Ara bé, més difícil que Per Lluir... i molt més difícil que No Ekipo...

A la darrera del dia. Bona via, amb caiguda espectacular a la part final. 

Després de fer cinc vies (amb algun entrebanc afegit) ens donem per satisfets i optem per recollir trastos. Hem anat buscant les ombretes que mig hi ha a peu de via i hem aguantat prou bé. Això sí: a partir d'ara serà recomanable buscar altres sectors o venir-hi a la tarda, segurament a partir de les 15:00 (o més tard si el dia ha estat calorós). M'ha encantat el tipus de roca i les vies que hi trobem. Totes elles amb bona roca, ben sanejada allà on ha calgut i ben equipades (malgrat algunes alegries per entrar a les reunions). Hi tornarem, a no ser que es confirmi la tònica de les entrades a la reunió (2 de 5). Digueu-me covard!

Cubells - L'Indret

Avui hem sortit amb el Ramon. El núvol tòxic a la zona de Vilanova desaconsellava anar direcció a la Facu i li he proposat d'anar a Cubells després de mirar alguna webcam i veure que allà hi feia un dia raonable.

Hem aparcat a un espai ample al camp de sota la paret, tot i que sembla que la majoria de gent ve per l'altra banda. Aquí hi vaig estar una vegada l'any 2021 i recordava que era un bon sector, amb roca agraïda, bon equipament i vies factibles. Avui hem confirmat aquest record. Comencem fent El Petit Gendarme (V). Qüestió d'anar fent i ben xula!

A la primera del dia el Ramon no ha fet anar la càmera ;)

D'aquí hem marxat una mica cap a la dreta. Hem preguntat pels plans que tenia una parella de gent de la zona amb qui anirem xerrant durant el matí i ens posem a El Mag Merlet (6a), el primer de tres 6a's seguits. Aquí hi ha un tram on s'ha d'apretar fort, sobretot perquè hi ha un tram amb peus molt llisos. Tots hem optat per anar a buscar una fissureta diagonal, però baixant m'ha semblat que hi havia opcions per la placa, a la dreta. Potser és una opció més dura però més franca...

Fent El Mag Merlet. No sé on és el merlet, per cert...

La cordada que hi ha ens diu que Jallalla (6a), a la dreta de l'anterior, té un pas més cabró (encara). La vaig fer l'altra vegada, tot i que no recordo res de res. M'hi poso i la sensació que en trec és que potser és més mantinguda (crec que el Fernando li dóna un plus i tot) però jo l'he trobat més franca. Potser és que ja estic escalfat, però m'ha sortit més còmodament.

Gaudint de Jallalla.

D'aquí anem més a la dreta encara, a fer Blondie (6a+) que no havia fet. Va resseguint una fissura i t'hi has d'anar posant bé. M'ha semblat que tenia molt bons peus tota l'estona i he fluït molt bé. De fet, m'ha semblat més senzilla que el primer 6a. El Ramon però no comparteix aquesta opinió, li ha costat, tot i que l'ha encadenat de primer -com totes les altres fins ara. I la cordada veïna s'hi posarà després i les suarà una mica per acabar-la. Per tant, per gustos colors.

Avui sí que he fet Blondie!

Aprofitant que comparteixen reunió muntem la Quinto No És (6b+). A la visita anterior m'havia sortit a vista, pensant que estava fent Blondie! Baixant em miro una mica el tram difícil per si les mosques i m'hi poso amb decisió. Tan decidit vaig que em surt la mar de bé! Hi ajuda molt que la roca és super-adherent. Allà on poses el peu, encara que sigui un foradet, s'hi queda. I el mateix passa amb els dits! A la tercera xapa, on hi ha les dificultats, jo he anat una mica a l'esquerra fins poder agafar la bavaresa invertida amb comoditat. El Ramon, que s'hi ha posat decidit de primer, també volia fer-ho però s'ha vist obligat a seguir recte i diu que s'ha anat aguantant miracolosament gràcies al que deia de la roca: encara que siguin dos dits en lateral precari, la roca sembla que no vol desenganxar-se de la pell, jeje. Total, que l'hem encadenada tots dos! El Ramon està fet un bou!

L'espectacular Quinto No És. (A algun lloc igual sí que li posarien, però no, no ho és)

D'aquí ens n'anem a la dreta de tot on hi ha un 6a+ que comparteix reunió amb un 6c i jo volia provar-lo. Així que ens posem a La Sabina me Sente Divina (6a+).  Aquesta ens ha costat a tots dos. D'una banda, la roca no dóna tanta confiança com fins ara i, de l'altra, m'he trobat amb una bona colla de moviments d'apretar-li fort. Jo he anat per la dreta de la línia de xapes i el Ramon un tros per l'esquerra i a tots dos ens ha semblat el mateix. La savina no l'hem tocada però, encara que "sente divina".

A La Savina me Sente Divina hem hagut d'apretar les dents.

Baixant em miro Cabut (6c) i li trec l'entrellat. Quan és el meu torn mirem el rellotge i veiem que estem en temps de descompte així que m'hi poso en top-rope. I l'encadeno! Uns passets al mur inicial que s'han d'estudiar: estirada a una regleta-punxa mediocre de dreta, pujar peus delicats i pillar una bona franja per l'esquerra. D'aquí, orella bona de dreta, remada amb esquerra en diagonal a l'esquerra fins a dos bidits pinçats, dreta a la vora, esquerra a bústia bona a la vertical aproximadament i estirada amb la dreta en diagonal amunt fins una bustieta bona. Ara toca recolocar-se i sortir del muret. A veure si a la propera cau! (factible)

Per acabar Cabut . Ha sortit a la primera però en top-rope!

Pleguem trastos i anem avall. Avui ens ha acompanyat la Bonnie, la gossa del Ramon que no podia quedar-se sola amb la previsió de tempestes. Ens ha fet bona companyia i ha rebut al seu amo com un heroi quan ha vist que havia vibrat a la via! Jo li he aixafat accidentalment una pota... perdó!!

El dia ens ha deixat escalar ben bé. A primera hora teníem calor de la bona i cap al final ens hem hagut de tapar una mica, però amb les previsions que hi havia és tot un luxe!

Una foto de l'altra cordada a Jallalla.

La ressenya de l'EscaladaPerATontos, tunejada amb el que he anat tatxant a cada visita
i afegint la via nova del comentari. Gràcies! (són notes meves, com tot el blog)

La Facu

Avui amb el Ramon teníem ganes de fer alguna via llarga, però finalment, unes molèsties que ell tenia al dit han fet aconsellable anar a fer esportiva. Li proposo d'anar a la Facu i ell accepta encantat.

Hem anat cap a l'esquerra de tot, al sector Hasta el Infinito, on només hi havia fet una visita, també amb el Ramon. Allà hem començat atacant Valor (V). La via comparteix entrada amb tres més i ens en farem un fart de fer-la. Sort, perquè a la primera es fa ben estranya, costa de llegir: o no, el que costa és fer-la sense tibar més del compte! Passats aquests metres inicials la cosa és un flanqueig força acusat cap a l'esquerra durant força metres, més dels que semblaria a priori! Després la via es redreça i es complica una mica fins entrar a la reunió amb un tram ben verticalillo.

Comencem suaus, amb Valor.

Deixem la R muntada i posem les darreres cintes de Reverendo Jim Jones però abans continuem per ordre i ens posem a Lluna (V+). Entrada com abans i després toca anar a buscar un muret exigent, vertical amb canto. Es deixa fer bé, però s'ha de tibar una miqueta ja! Bonica!

 

 

A Lluna ja s'ha de tibar més! Guapa via!

Aprofitant la reunió, baixant em miro Coraje (6a+) que a l'App Climb Around està de (6c). És aquesta discrepància de graduació la que em fa mirar-m'ho, però aviat veig que no serà massa complicada. M'hi poso i surt ben bé, però me l'havia mirat! El meu mètode, al crux (ressalt lleugerament desplomat) és: esquerra en una bona invertida, rugositat bona per la dreta, esquerra pinçant un bec i tibant cap a la dreta, pujar peus i casi-dinàmic fins a un bon canto de dreta. El mètode del Ramon és fer un munt de passos una mica més per la dreta, on hi ha uns bons peus, per acabar pillant el bon canto anterior. Bonica també!

Apretant a Coraje.

Ara és l'hora de Reverendo Jim Jones (6a+), que fa una diagonal marcada cap a l'esquerra per acabar entrant a la reunió de Valor. Va perfecte que el Ramon ha optat per anar en top-rope perquè això facilita la feina de desmuntar-la. Si no, hi ha hauria més feina! La via és molt bona malgrat que el traçat no és directe. Es va fent bé, amb algun passet més fi a mitja diagonal. Després ve el tram difícil, lleugerament desplomat, fins la reunió. Es xapa bé i ara toca tibar. Un bidit, una regleta d'esquerra, algun forat per la dreta, una regleta bona per la dreta i ara... no és gens evident! No es veu magnesi fins a una regleta vertical que està clar que s'ha de tibar amb la dreta, però jo estic venint per la dreta! M'ho miro una estona però m'acabo penjant. Després hi torno i m'atreveixo a passar el pes cap a l'esquerra i palmejo un esperonet amb l'esquerra i allà hi surt una lateral suficient per equilibrar-me. És el pas que no m'he atrevit a fer pel dubte! Ara la regleta vertical de dreta, xapar còmodament i tibar-li fort amunt: cal tibar però es veu on hi ha canto. Molt bonica també!

Diagonal ben xula!

D'aquí passem a les vies que comparteixen peu de via amb l'anterior i ens posem a Freddy Kruger (6a). Comença molt similar a la Neus G. que ja havia fet anteriorment. Comparteix tant que tinc dubtes de si ho estic fent bé. Però més endavant se'n va cap a la dreta: també apareix un bon canto vertical, ara per la dreta, que no es veu d'entrada però que permet posar-se sobre un pla inclinat ben adherent. Ara toca algun passet curiós i aviat anar fent fins a la reunió, ben amunt!

Continuïtat als primers metres de Freddy Kruger.

Baixant em miro la Charles Manson (6b). A la part de dalt es veu senzilla, a la part central hi veig canto i només em queda el dubte del desplomet que té a la part baixa. Aquí  m'ho miro i veig una bona seqüència. El Ramon em passa la corda i xapa alguns bolts i jo la provo en top-rope. Em surt bé fins que he de deixar la via per anar direcció a la R anterior, d'on em ve la corda. La veig factible des de baix.

Charles Manson quedarà com a projecte per encadenar un altre dia.

El Ramon opta per no fer-la i pleguem trastos. La previsió era d'un dia de sol radiant i no ha estat així, però potser millor! Hem tingut un ressol suficient per escalar en màniga curta, que és del que es tracta! Hem fet una bona col·lecció de vies i ens han agradat. Marxem ben satisfets i comprovem que el pàrking està a petar i més! Hem arribat els primers, jeje.