La Vinya

La setmana passada va ser un fracàs: vaig quedar-me sense companys dijous i diumenge. Avui tocava treure's el mono com fos! Amb l'Ernest ens n'hem anat a La Vinya on jo hi tinc alguna via pendent i el company vol tatxar una vieta a la Muralla.

Comencem amb Àtic Galàctic (6b). Començament tens de dits, després anar fent, un pas estrany per creuar una placa llisa cap a la dreta, passos de laterals per tornar a l'esquerra i una entrada a la reunió que cal mirar-se. Bon escalfament!

Escalfament Galàctic.

Després ataquem Teula Trencada (6b). L'Ernest la treu esbufegant. Jo recordo que m'havia costat força quan l'havia fet, però em decideixo a provar-la des de baix. Encadeno fins la cinquena o sisena xapa, passant el tram dur del principi i de la zona de la tercera. Però em faig un embolic amb la posturilla per xapar i m'agafo de la cinta per fer-ho. Després però  he de reposar en alguna banda, perquè la via demana un munt: és vertical i cal tibar de coses no massa bones penjant-te bastant al buit. A sobre, té una entrada a al reunió dura de pebrots! En tot cas, bon escalfament, també! És molt més dura que qualsevol altres 6b d'aquí... amb un plus començaria a assemblar-se a la realitat.

A Teula Trencada escalfem una mica massa...

L'Ernest es posa al que seria el meu projecte, Super Pepe (6c+). Jo li faig un top-rope i m'ho he de mirar i remirar molt, penjant-me. Després li faré un altre pegue, també en top-rope i sols m'aturo un moment a la penúltima xapa. La veig factible per un altre dia!

Per superar el sostre, canto per l'esquerra al mig del dau, pujar peus i pillar una bavaresa vertical i d'aquí als bons cantos evidents. Ara hi ha un parell d'opcions, però el millor és anar recte, no cap a l'esquerra, aprofitant alguna preseta raonable per la dreta. Després, anar pillant les regletes tallants per passar cap a l'esquerra. Pujar per l'esquerra, amb mà esquerra en lateral a l'esperó de l'esquerra, per agafar primer una regleta diagonal i de seguida un forat. Des d'aquí, moure's a la dreta per bons forats. Ara la clau: pillar els dos forats d'esquerra amb pinça i pujar peus, creuant dret per l'interior i allargar-se fins a la regleta-llastra de dreta. Jo arribo molt apurat i em costa moure peus, però un cop fer, mà esquerra a l'altra llastreta, obrir peu esquerre i fer l'últim pas fins la reunió.

A Super Pepe.

Entre els meus pegues, l'Ernest ha anat a atacar el seu projecte: Toc de Queda (7a). Queda a dalt de la canal, incòmoda de transitar i incòmoda per assegurar. El començament va de llastres laterals, lleugerament desplomat. Després hi ha un pas plaquero on a l'Ernest se li ha escapat un peu. Una llàstima, perquè anava bé, posant cintes i tot. I la resta, l'ha tret ja sense massa dificultats. Un altre dia segur que la tatxa. Avui no hi ha més temps perquè ho he de ser d'horeta a Manresa. Ha estat una sortida prou ben aprofitada, malgrat tot!

 

El mestre, lluitant a Toc de Queda.

Cova de l'Ós

Enceto l'activitat de tarda amb l'Ernest i el Pana a la Cova de l'Ós. Comencem fent la #36 (V), que s'enfila a un bloc adossat a la paret. Assegurar té el seu què perquè el peu de via fa una bona baixada. Fer la via també té el seu què. Graduació típica de la zona, cal saber-ho. Hi ha alguns passos agònics.

Un "quintu" per escalfar...

Després ens n'anem al dau de sobre la cova. El Pana té ganes de fer la #13 (6a+) i s'hi posa. S'ha de penjar en algun punt i és que la via demana i demana força. Jo m'hi poso i em surt, però apretant de valent.

Un "sixtu" per escalfar...

L'Ernest es posa a la #11 (6b+) que va per la mateixa placa agònica. Abans hi hem vist al·lucinar una escaladora i a fe de Déu que no és per menys. Baixant de la #13 jo me la miro una mica i penso que puc fer el crux des de sota. Ho intento: evito posar els peus als llocs patinosos, estiro de valent i agafo el forat bo, però em patina un peu i me'n vaig avall. Miro formes alternatives, però no les veig i decideixo que la faré en top-rope quan toqui. Ho faig, però en A0... Fa temps amb en Tati la vaig fer, crec que d'una altra forma. Però la via és dura de collons, sigui com sigui!

I un "sixtu" per fondre's.

Després ens n'anem cap a l'esquerra, que els companys tenen per objectiu Les Flors(6c) que van provar fa uns dies. El començament és una placa desplomada, amb algun forat bo, on s'ha de fer algun llançament. Després és simplement super-vertical, amb algun bidit bo, però on cal tibar de valent. I per acabar d'adobar-ho des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un aleje important que no s'entén gaire (o gens). Evidentment, la faig en top-rope penjant-me com un pernil.

Les Flors, un 6c super-potent.

No es pot dir que hagi triomfat gaire, però he escalat que era del que es tractava. Massa dies amb massa maldecaps!

Tatxant projectes a Garreta

Feia dies que en Pep tenia ganes de conèixer el sector de Garreta i avui ens hi hem acostat. Jo hi tenia feina pendent i avui ho he tatxat, però no avancem esdeveniments!

Ens plantem a peu de via i li explico les vies al company. Ja sap que només hi ha un 6a per escalfar així que ens hi posem. Ara que l'he fet unes quantes vegades ja no m'hi atabalo massa: ja sé on hi ha més feina i on menys i La Trampa de la Rampa (6a) serveix per escalfar sense cremar massa. En Pep s'hi posa en top-rope perquè té por que després les forces l'abandonin... cosa que no faran pas, avui!

Escalfant al 6a. Encara hi tocava l'ombra, però avui s'hi estava bé!

Seguim amb Super Pac (6b) just a la seva dreta. Aquí toca tibar bastant més, amb alguns llocs on s'ha de saber llegir l'itinerari. Jo l'havia feta el 2019 i avui no recordava gran cosa, així que ha tocat esforçar-se. Sí que recordava que l'entrada a la reunió tenia el seu què! I, efectivament, m'hi he estat una bona estona: tenia les anelles a tocar però no hi havia manera d'arribar-hi! Ha sortit, però!

A Super Pac.

La progressió de dificultats ens porta al primer projecte pendent, Òmicron (6c). Li faig un pegue en plan tranqui, posant cintes i penjant-me per recordar com anava la cosa. Després en Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb algun repòs. I ara, l'hora de la veritat! Resolc el primer crux, el de les gotes d'aigua, sense massa dificultats: estirada fins les gotes de mà esquerra i dreta, pujar peus i estirada a una punxeta d'esquerres que permet sortir amb peus raonables. Després, zona d'anar fent fins al díedre cec i fi on hi ha el tomàquet. Primer unes contorsions per pillar un rom pla d'esquerres i agafar una nyapeta vertical amb mà dreta que permet pujar peus a un parell de protusions. Mà esquerra a una regleta i dreta al canto boníssim des del que es xapa. Quan m'ho he mirat abans, he fet una remada amb parada intermitja a una gota d'aigua abans de pillar la presa bona amb esquerra. Ara però, em sento prou fort per arribar-hi directe... i ho faig, ben just, però! Després toca anar aguantant fins la reunió. Al sac!

A Òmicron, la darrera que s'ha obert al sector.

En Pep no té ganes de fer-hi cap més intent i jo estic una mica infladet perquè, tot i que ha sortit bé, he treballat fort al 6c. Reposo una estona i em poso a l'altre projecte pendent, Emperatriu Escalatriu (6b+). Fa unes setmanes ens hi havíem posat amb l'Ernest i el Pana (jo en top-rope) i em va semblar molt dura, així que no portava massa esperances... Al principi es va fent, fins a la zona on comença la festa. Uns passos sobre forats permeten arribar al mega forat que permet estudiar la continuació. Avui l'agafo en invertit amb la dreta i amb una remada de Déu arribo a pillar forat per l'esquerra. Els peus es poden pujar prou bé per pillar la fissura amb la dreta, novament pujar peus en plan aiaiai, agafar algunes coses romes fins un bidit que es pinça bé en un esperonet. Aquí es pot agafar aire per entrar a la reunió, que també té el seu què: jo hi he anat per unes regletes per l'esquerra. Encadenat!

En Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb dificultats molt puntuals en algun punt i poc més... I li feia por petar-se! El que sí que fa, és començar a fer una certa por perquè tot el que li proposo, ho fa!

I avui acabem amb Emperatriu Escalatriu, un bon 6b+ que surt malgrat la tralla prèvia!

 

I amb aquests cinc pegues jo em dono més que satisfet! He tatxat un parell de projectes i he fet un munt de metres gens senzills. I el Pep està més que content també!

Més Solarium!

Avui amb en Pep hem tornat a Camarasa, al sector Solàrium. L'altre dia hi vam fer una bona campanyeta i avui l'hem fet millor encara!

Hem començat per Vas Sobras (6a), per escalfar. És un viot! Avui m'ha sortit amb més tranquil·litat i tot. 

A la primera del dia.

A continuació, hem posat cintes a El Siamés (6c) a la seva dreta. L'altra dia m'havia quedat pendent encadenar-la i avui ha sortit a la primera. Tot i això, m'he inflat bastant... Tenia el crux ben estudiat, però en canvi no tenia tan ben controlat com arribar-hi, com sol passar... És una via llarga, vertical, on s'ha d'anar treballant en alguns llocs. A altres hi ha bon canto, però tot plegat va sumant. El que importa és que està al sac!

El que la segueix, l'aconsegueix, diuen ;)
Engalomant El Siamés.

Després ens n'hem anat més cap a l'esquerra, a fer Carricasco (6a+). Aquesta està a l'ombra encara i la veritat és que s'agraeix i tot! Via llarga, molt guapa! Té uns moviments curiosos en una zona on s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb alguns invertits. I després hi ha una apretada a la part final, just per entrar a la reunió. Un viot!

 

Jo mateix (a dalt) i en Pep gaudint de Carricasco. Els companys ens han dit que el 6b de la dreta és prou guapo: apuntat per un altre dia!

Per seguir la feina, en Pep tenia ganes de tastar la placa on hi ha la Dídac (6b+) i ens hem posat a aquesta via. Els primers metres es veuen molt durs... i ho són! M'ho he de mirar un parell de cops fins que aconsegueixo arribar a la regleta de més amunt. Penso que aniré en plan tranqui, muntant-la i tal, però poc a poc vaig pillant bona presa i vaig tirant amunt. En un punt me n'he anat una mica per l'esquerra, a buscar una fissura i he començat a fer alguna levitació fins a prop d'una xapa on hi ha el crux. Aquí hagués agraït molt tenir la cinta posada! M'he estat molta estona mirant com xapar amb una mica de seguretat: només hi ha que nyapes... Al final, aconsegueixo moure'm cap a la dreta i pujar peus en alguna cosa acceptable per xapar. Per continuar he tornat enrere lleugerament, a buscar de nou la fissureta (de mitja falange!) i amb un moviment de decisió pillo la fissura més amunt on sembla (i és) bona. D'aquí una remada fins a sobre la llastra i xapar, buff! Ara toca posar-s'hi al damunt i he fet alguna tibada de bidit durilla. Un cop a sobre ja pots agafar aire i la via ja no té dificultat: queden moviments però són amb bona ganda! Engalomada a vista i posant cintes!!

En Pep a Dídac (6b+).

Després del pegue d'en Pep, en top-rope, li demano que em deixi muntat un top-rope a la via de la seva esquerra, la Irene (7a). Els primers metres són infinitament més senzills que l'anterior: això és bo d'una banda, però de l'altra vol dir que hi haurà tomàquet després. I, efectivament, el tomàquet està concentrat en un punt.Després de diversos intents, el que m'ha funcionat és el següent: esquerra (sí, esquerra) a la lateral que baixa; peu dret a la dreta i avall de la repisa. Estirada amb mà dreta a un foradet i rebot al bidit bo (o directe). Pujar peu esquerre a la repisa, rebotar dreta a una regleta i pujar peu dret a un forat-punxa. Ara, pinça d'esquerra i fer bavaresa, pujant peus: primer l'esquerre i després el dret creuat per sobre i estirada de dreta a una regleta amb punxes. A partir d'aquí ja es pillen coses i es va fent.

 

Lluitant al 7a, en top-rope.

Al moviment més dur: toca pujar peu esquerre en adherència tibant en bavaresa i creuar el dret per sobre, deixant-lo en una rugositat acceptable, i estirar-se a una regleta xica però ok.

Ha costat veure-ho, però al final he trobat aquesta forma... Podria sortir anant des de sota. Queda apuntada... El Pep, que avui ja ha fet més del que s'imaginava, decideix no fer-la. Ha apretat de valent i s'està posant lolo...

Avui hi ha hagut poca gent per aquí, sols el Marc i l'Anna i família! Ja és casualitat! Com que corria una mica d'aire hem estat bé, però sort que podíem assegurar a l'ombra, si no, ens rostim. Comença a ser època de buscar, o bé la tarda, o bé l'ombra de l'altra banda de la vall.

En tot cas, avui ens donem per satisfets amb aquests pegues assolellats!

 

 

Solarium

Avui amb en Pep hem anat a Camarasa, al Solàrium. Hem començat per una agulleta a la dreta de tot, on cap dels dos hi ha estat. Hi trobem tres vies que estan prou bé!

Hem començat amb Trolls (V). S'hi posa en Pep, però no se'n surt amb el pas que hi ha entre la primera i la segona xapa. M'hi poso jo i realment hi ha un pas de decisió, amb peus dolents, fins pillar un bon canto. La resta, força més còmode. Segurament és la més senzilla d'aquest sectoret, però no us deixeu enganyar...

Un quintu que resulta més dur del que semblava...

A continuació hem fet Boromir (6a), a la dreta de l'anterior. Aquí hi ha alguns passos on s'ha de tibar, en terreny més que vertical en algun punt, però la via és molt franca i es deixa llegir la mar de bé. Molt guapa!

A Boromir.

Per finiquitar el sectoret, em poso a Orcos (6b). El pas més dur és a la primera zona lleugerament desplomada. Jo ho he fet tibant d'una lateral esquerra força roma per pillar una regleda diagonal per la dreta, xapar agònicament, pujar peu dret amb poca cosa per la mà esquerra i pillar una presa força a l'esquerra. Moure peus cap a l'esquerra i pujar en plan ai-ai fins xapar la següent. Uff, com he hagut d'apretar aquí! Després es va fent prou bé

Quan ha estat el torn del Pep ell ha trobat una forma que sembla bastant menys agònica: anar cap a l'esquerra des del principi, suposo que xapant des d'allà. Tot i penjar-se no ha patit pas tant com ho he fet jo... és el que té no saber on vas!

Fent la Orcos.

A continuació ens n'hem anat cap a l'esquerra, fins a les vies #47 i #48, on hi ha una cordada basca. Ens posem a la de l'esquerra, Vas Sobras (6a), que ells ja l'han feta. Un viot de 30 metres molt guapo! Inici bloquero però es suavitza ràpidament. Després d'han d'anar llegint diversos indrets, amb moviments cap a l'esquerra i la dreta quan toca. I a la part de dalt, un muret exigent, amb una fissura que ajuda, però que s'ha de completar amb bones bústies que acaben apareixent quan t'hi acostes, però que costen de veure d'entrada.

A Vas Sobras, una bona vieta!

Des de la reunió d'aquesta via muntem un top-rope a El Siamés (6c) a la seva dreta. Jo hi faig un tast en top-rope, tot i que els companys ho pintaven fàcil, per si les mosques. I em surt tot a la primera excepte al crux de la via, a un mur un xic vermellós i compacte que es veu a dalt. Fins arribar-hi és anar fent, excepte un moviment un xic apretat on jo he creuat mans per anar en diagonal a l'esquerra.

Aquí toca pujar els peus fins a sobre una repiseta, ajudar-se amb la fissura per la mà dreta en lateral, pujar peus i estirar-se a una regleta/conjunt de gotes d'aigua punxegudes. Ajuntar peu dret i pillar una pinça acceptable per la dreta per pujar peus i pillar bon canto. Després resta un mur on s'ha d'aguantar, però hi ha canto.

En Pep hi fa un top-rope i se'n surt prou bé, reposant quan cal.

I al final decideixo tornar a fer-li un pegue. He dubtat si fer-lo des de baix, perquè tenia els moviments controlats. Però abans gairebé he passat fred i no estic prou motivat, així que m'hi torno a posar en top-rope i la faig en un tris, amb tots els moviments controlats i fluids. Queda pendent!

Provant El Siamès.

A la primera part del matí ens hem estat fregint. Però quan hem canviat de sector, ha entrat el vent i el cel s'ha tapat fins al punt que ens hem hagut de posar capes a sobre!

I de gent, per aquí n'hi havia força però no ens hem fet cap nosa. Al contrari, hem pogut xerrar amb els bascos primer i amb una cordada mixte després: he flipat quan he vist que la noia arribava amb crosses (i "a lo loco"). Molt macos tots!

Ens han quedat ganes de tornar-hi!

Vinya Alta

Avui he tornat a sortir amb en Pep i en Mario després d'un temps de no coincidir. Els he proposat d'anar a la Vinya Alta, on jo recordava tenir-hi coses pendents i ells no hi havien estat mai.

Arribar-hi té la seva complicació i hem fet un xic el senglar. Tot per no seguir la indicació de "tirar amunt fins trobar la via" que ja m'havia apuntat l'altra vegada... 

L'altra vegada, amb en Josep, hi vam trobar mullena. Avui no! I hem pogut fer la Susan and Carmeta are Supers (V+) a l'esquerra de tot. Hi ha una zona de roca gris, relliscosa, que jo encaro recte i que costa força. Més amunt, també: passos molt fins, sobre nyapetes... inclosa l'entrada a la reunió! Bastant agònica!

A la primera del dia. Fotos gentilesa dels companys!

A continuació hem fet la Mejicano de Chefchauen (6a+). Els primer metres són força desagradables per la vegetació que ha anat creixent. Llàstima que no portàvem cap eina adequada, però li convindria una repassadeta. Després la via es posa guapa i més vertical. El pas més difícil és un cop superat el sostret, que toca progressar per la fissura. Aquí també hi havia una mateta molestant. No he vist un bon lloc per posar el peu a la fissura i he hagut de suar sang per fer el pas: l'altra vegada ja em va costar moure'm cap a l'esquerra per entrar a la placa... L'he trobat força exigent!

Al Mejicano...

Volia tatxar la via de més a la dreta, La Placeta del Diamant, un 6b més curtet però que sembla interessant. De tota manera, no m'he animat perquè els primers metres, de fissura, també demanen una poda... Total, que prefereixo posar-me a Màgic Carme (6b). La part de baix és una placa d'agonies... Després es redreça una mica i toca tibar-li una mica, primer en diagonal a la dreta, després en diagonal a l'esquerra fins agafar l'esperó. La zona lleugerament desplomada de dalt es resol sense massa problemes. Tot està a les primeres xapes! Agonia verdoniana de primera categoria!

Levitant en placa de nyapes. No és la meva especialitat, no...

Avui hem passat calor, calor! I el collonut és que hem fet el canvi de passar fred a passar calor sense la transició suau que un esperaria... Com pot ser???

D'activitat no n'hem fet massa, però hem gaudit de valent! Entre que anàvem tres, que l'aproximació és llarga i que els horaris de què disposàvem eren justos no hem pogut fer més. Això sí, hem gaudit l'estona a full. També he de dir que els companys no tenen intenció de tornar-hi... S'ha de reconèixer que el sector no és gaire agraït.

La Muralla

Avui ens n'hem anat a la Vinya, amb la intenció d'escalar a la Muralla, un paredon de diversos llargs on hi ha un munt de vies xules!

Comencem escalfant a la Vinya Clàssic. En Josep i en Casi, a la Super Guapu i l'Ernest i jo a Cristi Quin Corpus Tens (6a+), que ressegueix una fissura en diagonal. Trobo que hi ha alguns moments on s'ha de mirar rebé, però la via surt sense massa complicacions.

Després del pegue de l'Ernest, decideixo que em convé escalfar una mica més abans d'anar a la tonyina i també faig Super Guapu (6b), amb l'entrada directa, sense escapar-se per l'esquerra. Uns passos tensos regleteros a les primeres xapes i després anar fent, de l'estil de l'anterior.

En Josep, a la primera del dia.

 

A la diagonal Cristi...

En Casi, tornat a la roca després de molt temps.

Jo escalfo una mica més a Super Guapu abans d'anar a la Muralla...

 

Amb l'Ernest ens plantem a la dreta de tot de la Muralla, al peu de la Lema de Vida (6a,6b+,6c). L'Ernest empalma els dos primers llargs i es despenja. Les cordes arriben bé! Això sí, al primer llarg s'han de desxapar una colla de bolts per evitar el ròssec. 

 

Jo faig el mateix. Al primer llarg, anar fent: un ressalt al principi, flanqueig suau i un ressalt per entrar a la reunió. Al segon hi ha més feina, no en va és 6b+... Toca enfilar-se un xic per la dreta al principi, però passar cap a l'esquerra aviat. Jo m'he entestat a seguir per la dreta i he hagut de desgrimpar in extremis, infladet. Els passos difícils són per pillar unes molt bones preses des d'on s'arriba a xapar (bolt a la dreta) amb relativa comoditat tot i el iuiu que fa perquè estàs un xic lluny de la xapa anterior. Després el terreny es suavitza. Un bon encadene!

Un altre dia tocarà fer el darrer llarg, que sembla guapo també!

.

L'Ernest, progressant al primer llarg de xxx...

...i empalmant amb el segon!

 

Després d'aquesta ens posem a la Barco a Venus (6b, 6b). Aquesta va fins dalt de tot i empalmem els dos llargs, tot i que hem de fer una despenjada intermitja a la R1. L'Ernest li fa el pegue i em deixa les cintes posades. Veig que ha de treballar, però m'animo a fer-la des de baix també. Queda encadenada!!  

 

El primer llarg té un primer tram de bavaresa prou exigent i llarg. Molt guapu! Després ve un mur vertical, amb un pas difícil a l'alçada de la R1 de la via anterior, però no és tan dur. Després es suavitza fins la nostra R1. El segon llarg és continu de baix a dalt! Toca seguir el díedre, a voltes en díedre, a voltes aprofitant la placa de la dreta... anar fent i anar pujant sense poder relaxar-te gaire enlloc: és mantinguda fins ben bé la reunió! Molt bona! Dos llargs bestials, empalmats!

Ernest, empalmant els dos llargs de Barco a Venus.

I jo, fent el mateix. A la R1 m'he tret el forro que duia!

Els companys s'han quedat a la Vinya, lluitant amb els seus projectes. I a nosaltres ens n'han quedat uns quants de pendents per noves visites! Segur que hi torno!

A sota, la ressenya de Ressenyes del Berguedà: