Cova de l'Ós

Enceto l'activitat de tarda amb l'Ernest i el Pana a la Cova de l'Ós. Comencem fent la #36 (V), que s'enfila a un bloc adossat a la paret. Assegurar té el seu què perquè el peu de via fa una bona baixada. Fer la via també té el seu què. Graduació típica de la zona, cal saber-ho. Hi ha alguns passos agònics.

Un "quintu" per escalfar...

Després ens n'anem al dau de sobre la cova. El Pana té ganes de fer la #13 (6a+) i s'hi posa. S'ha de penjar en algun punt i és que la via demana i demana força. Jo m'hi poso i em surt, però apretant de valent.

Un "sixtu" per escalfar...

L'Ernest es posa a la #11 (6b+) que va per la mateixa placa agònica. Abans hi hem vist al·lucinar una escaladora i a fe de Déu que no és per menys. Baixant de la #13 jo me la miro una mica i penso que puc fer el crux des de sota. Ho intento: evito posar els peus als llocs patinosos, estiro de valent i agafo el forat bo, però em patina un peu i me'n vaig avall. Miro formes alternatives, però no les veig i decideixo que la faré en top-rope quan toqui. Ho faig, però en A0... Fa temps amb en Tati la vaig fer, crec que d'una altra forma. Però la via és dura de collons, sigui com sigui!

I un "sixtu" per fondre's.

Després ens n'anem cap a l'esquerra, que els companys tenen per objectiu Les Flors(6c) que van provar fa uns dies. El començament és una placa desplomada, amb algun forat bo, on s'ha de fer algun llançament. Després és simplement super-vertical, amb algun bidit bo, però on cal tibar de valent. I per acabar d'adobar-ho des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un aleje important que no s'entén gaire (o gens). Evidentment, la faig en top-rope penjant-me com un pernil.

Les Flors, un 6c super-potent.

No es pot dir que hagi triomfat gaire, però he escalat que era del que es tractava. Massa dies amb massa maldecaps!