Feia dies que en Pep tenia ganes de conèixer el sector de Garreta i avui ens hi hem acostat. Jo hi tenia feina pendent i avui ho he tatxat, però no avancem esdeveniments!
Ens plantem a peu de via i li explico les vies al company. Ja sap que només hi ha un 6a per escalfar així que ens hi posem. Ara que l'he fet unes quantes vegades ja no m'hi atabalo massa: ja sé on hi ha més feina i on menys i La Trampa de la Rampa (6a) serveix per escalfar sense cremar massa. En Pep s'hi posa en top-rope perquè té por que després les forces l'abandonin... cosa que no faran pas, avui!
Escalfant al 6a. Encara hi tocava l'ombra, però avui s'hi estava bé!
Seguim amb Super Pac (6b) just a la seva dreta. Aquí toca tibar bastant més, amb alguns llocs on s'ha de saber llegir l'itinerari. Jo l'havia feta el 2019 i avui no recordava gran cosa, així que ha tocat esforçar-se. Sí que recordava que l'entrada a la reunió tenia el seu què! I, efectivament, m'hi he estat una bona estona: tenia les anelles a tocar però no hi havia manera d'arribar-hi! Ha sortit, però!
A Super Pac.
La progressió de dificultats ens porta al primer projecte pendent, Òmicron (6c). Li faig un pegue en plan tranqui, posant cintes i penjant-me per recordar com anava la cosa. Després en Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb algun repòs. I ara, l'hora de la veritat! Resolc el primer crux, el de les gotes d'aigua, sense massa dificultats: estirada fins les gotes de mà esquerra i dreta, pujar peus i estirada a una punxeta d'esquerres que permet sortir amb peus raonables. Després, zona d'anar fent fins al díedre cec i fi on hi ha el tomàquet. Primer unes contorsions per pillar un rom pla d'esquerres i agafar una nyapeta vertical amb mà dreta que permet pujar peus a un parell de protusions. Mà esquerra a una regleta i dreta al canto boníssim des del que es xapa. Quan m'ho he mirat abans, he fet una remada amb parada intermitja a una gota d'aigua abans de pillar la presa bona amb esquerra. Ara però, em sento prou fort per arribar-hi directe... i ho faig, ben just, però! Després toca anar aguantant fins la reunió. Al sac!
A Òmicron, la darrera que s'ha obert al sector.
En Pep no té ganes de fer-hi cap més intent i jo estic una mica infladet perquè, tot i que ha sortit bé, he treballat fort al 6c. Reposo una estona i em poso a l'altre projecte pendent, Emperatriu Escalatriu (6b+). Fa unes setmanes ens hi havíem posat amb l'Ernest i el Pana (jo en top-rope) i em va semblar molt dura, així que no portava massa esperances... Al principi es va fent, fins a la zona on comença la festa. Uns passos sobre forats permeten arribar al mega forat que permet estudiar la continuació. Avui l'agafo en invertit amb la dreta i amb una remada de Déu arribo a pillar forat per l'esquerra. Els peus es poden pujar prou bé per pillar la fissura amb la dreta, novament pujar peus en plan aiaiai, agafar algunes coses romes fins un bidit que es pinça bé en un esperonet. Aquí es pot agafar aire per entrar a la reunió, que també té el seu què: jo hi he anat per unes regletes per l'esquerra. Encadenat!
En Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb dificultats molt puntuals en algun punt i poc més... I li feia por petar-se! El que sí que fa, és començar a fer una certa por perquè tot el que li proposo, ho fa!
I avui acabem amb Emperatriu Escalatriu, un bon 6b+ que surt malgrat la tralla prèvia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada