Carboneres

Avui amb en Pana ens n'hem anat a Carboneres, a buscar el sol. Hem començat escalfant per les vies senzilles, on me'n quedava alguna per tatxar. Però al final ens hem equivocat i ens hem posat a Toc de Gràcia (6a). El company flanqueja per entrar a la reunió de la Joc de Nens, amb feines i treballs per entrar a la reunió. Jo faig el mateix! Aquestes vies són extremadament bloqueres, amb relativament poca gràcia...

A continuació sí, la Joc de Nens (V+). Com l'altra, té una entrada rabiosa i una entrada a la reunió igual. No m'agrada, però serveix per escalfar.

Continuem l'escalfament a Canta-les-hi (6a+).  Estil similar al principi i un pas cabró per superar el sostret. Surt, però tots dos bufem una mica.

Hem fet tres vietes d'escalfament...

Amb aquestes ens donem per escalfats i ens n'anem al projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a). El soci s'hi va estar barallant fa uns dies i s'atreveix a posar-s'hi posant cintes. Acaba amb la canya i a partir d'aquí comença la nostra festa en top-rope. Jo acabaré fent-li tres pegues però sense acabar d'encadenar. El millor, el segon.

Al projecte del dia.

Principi desplomat amb bon canto fins anar a buscar un bec de mà dreta. Mantenir l'esquerra en lateral i anar a buscar bústia bona per la dreta. Després ve un tram d'anar fent, on cal saber aprofitar un bon repòs que hi ha a l'esquerra. Després toca flanquejar cap a la dreta, passant per sota el sostre i fent treballar la bavaresa. Seguir-la en diagonal fins al final i obrir-se cap a l'esquerra. Ara comença la part dura. La meva millor opció és bidit d'esquerra i moure peus fins poder creuar la dreta a una bústia molt bona. Moure peus i pujar-los fins pillar una bona invertida d'esquerra. D'aquí, pujar peus fins un bidit romíssim de dreta. Aguantar aquí és la clau: toca moure peus pujant-los i agafar una fissura/llastreta vertical amb l'esquerra. Moure més peus i estirar-se fins un canto bo des d'on es xapa la reunió. Jo m'he hagut de penjar en diversos llocs al primer pegue. Al segon, gairebé em surt tot i m'he hagut de pillar a la darrera xapa. Al tercer ja no he fet el creuament com ho feia i he intentat el mètode del Josep -em va pitjor! 

Crec que tornant-hi podria sortir!

Amb la cua entre cames

Avui ens hem atrevit a sortir cap al Berguedà. Hem anat al Mercadal Inferior amb un fred bastant intens. Aquí hem començat fent dues de les vies senzilletes de l'esquerra del tot, un parell de V+.

A continuació, aprofitant el top-rope, hem fet un tast a la Xavi Puig (6b+) continuant per la Menjaorelles. Hi ha uns moviments curiosos de flanqueig i una apretada per superar el mur que uneix la Xavi Puig amb la seva continuació.

Quan tornàvem a ser al peu de via hem decidit plegar veles perquè el fred no ens hauria permès fer res més.

I ens n'hem anat al nou rocòdrom de Berga, al polígon de la Valldan, on hem estat una estoneta fent l'indi. Té unes poques vies per fer amb assegurador automàtic. La resta és bloc i força alt per al meu gust. Una caiguda des de la part alta segur que té conseqüències i, per tant, no he apretat gaire.

Ningú no s'ha dignat a fer cap foto, així que no en tenim. Vet-ho aquí.

Serrat d'en Muntaner

Avui he quedat amb la Cristina per fer una escapada a Montserrat. 

Comencem per la Petit Guifré(6a+) a l'esquerra de tot, empalmant els dos llargs. Una via guapa, llarga, amb alguns passos fins a partir de la R1. Cal llegir bé la roca i gaudir del gesto!

A Petit Guifré, inici que sembla una mica sobat però que té bon tacte malgrat tot.

Després hem fet la de la seva dreta, Cutlas (6a). Una placa, variada, xula per anar gaudint.

Seguim amb Cutlas.

Després ens hem posat a la veïna del seu costat dret, Claudio the King (6b). Aquí hi ha uns moviments una mica més durs al principi i algun pas curiós més endavant, però tot surt fluint bastant bé. No cal dir que la Cristina ho fa tot sense despentinar-se!

A Claudio the King hi tenim una mica més de feina.

Després ens posem a Josep Grau (6b+), que queda a la dreta saltant-ne una (Ceba Traidora). La via és d'anar fent, amb algunes ziga-zagues i un petit tram amb roca que sembla un xic trencada però que està prou bé. El plus de dificultat li dóna l'entrada a la reunió, bastant tècnica. De fet, jo m'hi he estat una bona estona per treure-li l'entrellat. Al final, crec que he entrat a la reunió per l'esquerra. La Cristina també s'hi ha estat una bona estona i ella ho ha fet diferent. La resta de la via, intensa però d'anar fent.

Final de festa a Josep Grau.

Totes les vies són bastant llargues, així que hem acabat escalant una bona colla de metres sobre bona roca. I en bona companyia! Ara feia dies que no compartíem cordada amb la Cristina, sempre és un plaer. Tot i que algunes de les vies ja les havia fet, es pot dir que han estat totes a vista -la Josep Grau en sentit literal. Una guapada d'escalada Montserratina!

Lobo Estepario al Dumbo

Avui m'he afegit a la sortida de l'Albert (Llembresku) i el David. Quedem a Montserrrat Sud, però quan estem esmorzant la muntanya màgica es veu tota xopa. Decidim provar sort per la zona d'Agulles amb la idea de, si no escalem, com a mínim caminarem...

Fem una parada al refugi on hi trobem algunes velles glòries. Ens mirem ressenyes i, per algun motiu desconegut, decidim enfilar cap al Dumbo, on jo no he estat mai -que ja m'estava bé. La via triada, Lobo Estepario es una que l'Albert va reequipar en col·laboració amb algú més. Això és una garantia de que, com a mínim, no haurem de patir pel material.

Al primer llarg, el llibre marca 6b. Això, a Agulles, són paraules majors. Ells dos l'han fet ja. Això, que podria suggerir que em tocaria treballar a mi, també podria suggerir que millor que tirin ells. Per sort, he optat per la segona opció i el David es posa mans a l'obra -o mans a l'ombra, que també reflectiria la realitat.

Fot un fred que pela però el David va fent. Un primer burí amb plaqueta recuperable és la única peça rònega que trobarem. A partir d'aquí, parabolts però s'ha de treballar entre ells. De fet, en un ressalt que ja es veu des de baix, hi ha feina de debò. A més, en David ha posat un friend perquè hi ha una bona excursioneta. Quan fem el pas, hem d'apretar de valent anant de segons.

En David, apretant, amb fred i en terreny duríssim.

Més amunt la cosa es posa vertical i s'ha d'apretar tant o més. Moltes preses petites i les que semblen bones no ho són... En fi, que s'ha d'anar navegant i aprofitant fins la mort els pocs bolos bons que hi ha.

 

En David, com un campió!

Els que anem de segon, al·lucinant amb la tirada.

L'Albert ha hagut de trampejar en algun lloc i jo me n'he sortit sense, però perquè anava de segon. En alguns llocs he fet uns passets de levitació que tenen una certa tela. Ens ha semblat que el grau obligat és 6b sens dubte. I encadenar-lo, segurament se'n deu anar al 6c. El David ha lluitat fins molt amunt però s'ha embotifarrat, com és natural. Jo, que anava darrer, he trobat algunes preses marcades, però el que va de primer les ha de tastar totes... En fi, un llarg brutal!

L'Albert es posa al segon llarg. Trobem uns primers metres tranquils però sense assegurances fins arribar a un mur vertical. Aquí s'han de fer els moviments que calguin fins posar-se a sobre d'un gran bolo. I a partir d'aquí, toca apretar. Si es veu una bona bústia per la dreta, la cosa es deixa fer. Tot i això, s'ha d'escalar perquè les assegurances allunyen i la roca no és perfecte! Jo he trencat un bolo que, d'entrada, semblava ben sòlid. Segons com pot haver-hi un bon ensurt. L'Albert ha posat un friend en algun punt per treure-li el picant.

L'Albert, al segon llarg. Toca enfilar-se al gran bolo.

Hem arribat al cim ben contents. Només hem fet dos llargs, però el sabor és el d'haver fet una gran via! Hem passat força fred al principi. Després, el sol ha anat ajudant. Tot i el sol, a les reunions hem estat amb el plomes! En resum, una via que no és pas senzilla, cosa que ja es podia suposar: a Agulles no hi ha gaires vies senzilles. Encara que, sobre el paper, semblen assequibles, d'assequibles no en tenen res!

Els protagonistes d'avui: Jo mateix, l'Albert i en David.

Mercadal Inferior

Avui hem sortit amb el Ramon, el Pana i l'Ernest. Destí, a algun lloc del Berguedà, que la meteo pinta bé aquí. Al final, hem anat al Mercadal Inferior.

Hem començat escalfant a Bigger City( V+) que té un pas bastant rabiós a l'alçada de la segona xapa. Fa uns dies ja s'hi van sentir alguns renecs. Avui no he renegat, però he hagut de mirar-m'ho ben bé. En aquesta via he estrenat gats, els Tenaya Mundaka, i la veritat és que m'han respost la mar de bé. Ja no me'ls trauré en tot el dia!

Escalfem amb roca freda a Bigger City, amb un pas bloquero al principi.

A continuació ens n'hem anat a la via de l'esquerra de la Mi Chica es un Bombón, una via del Jortx (?), que a l'esquerra té una via amb els primers bolts sense plaqueta. Seu ser un als voltants de 6a i ens ha semblat mol xula! Tot i que la roca sembla crostosa, no s'ha trencat res. En algun punt s'ha de treballar una mica per veure la millor continuació. Bona!

Al 6a de l'esquerra de la ...Bombón.

Seguim escalfant amb el primer llarg de La Sardineta (6a+). Un llarg força tècnic, amb moviments d'adherència guapos i certa distància entre xapes. Cal mirar-s'ho.

Bon primer llarg de La Sardineta.

A continuació, m'he posat al projecte del dia i he posat cintes al primer llarg de La Trompa (6c) on l'altre dia li vaig fer un pegue. El tram de baix ha anat sortint, però no sempre era evident on calia anar i m'he anat penjant. Seguint aquesta tònica he anat fent, i l'he acabat muntant amb bastants reposos.

Posant cintes a La Trompa. M'he tret roba en un dels reposos...

L'Ernest li fa un pegue i se'n surt a la primera gràcies al flasheig que li faig. En Josep li fa un tast en top-rope i s'ha de penjar en algun punt. Després torna a ser el meu torn i intento encadenar-la.

L'Ernest, triomfant.

La part de baix ja la tinc matisada. Superar la segona xapa amb una presa acceptable per l'esquerra i agafar una regleta lateral per la dreta que permet xapar. Una remadeta fins una lateral d'esquerra, força a l'esquerra i anar pujant per aquí. Sota el bombet, moure peus un xic a l'esquerra i pillar algun rom suficient per superar-lo. Zona suau per la xorrera fins que toca posar-se de peus a sobre de la trompa. Aquí es pot fer un bon repòs. Ara toca el plat fort: flanqueig per pillar un canto lateral d'esquerra bo. Xapar pujant peus i tornar a baixar per seguir flanquejant. Agafar un bon canto d'esquerra, pujar peus, dreta a una rebava lateral roma i rebotar fins al canto bo... Que no aconsegueixo fer perquè (crec) que he volgut anar directe. És important ajudar-se rebotant amb la dreta! Des del canto bo, xapar, esquerra a una presa bona i remada llarga havent pujat molt peus fins un bon canto de dreta i després d'esquerra. Aquí es xapa amb certa comoditat i et pots espolsar una mica. Pujar uns metres de bon canto, una presa boníssima d'esquerra, xapar i pillar una regleta dolenteta de dreta, un bec dolentet d'esquerra, pujar peus i pillar un pla amb la dreta i l'esquerra a sobre en un canto molt bo. Aquí he arribat creuat i m'ha agafat a la cinta. Després, queda ben poca cosa més fins la reunió.

Malauradament, he caigut al crux de La Trompa. Un altre dia serà.

Quina llàstima haver fallat a la remada llarga! Després d'aquest pas "només" s'ha d'aguantar, que no és poc perquè la via tira enrere! A la propera ja sortirà!

Per acabar, encara li he fet un pegue en top-rope al primer llarg de Mou la Cotna (6a+). Té un primer pas bastant burro i bloquero. Després, bastants passets de finura! Guapa però no val a badar!

Amb sis pegues ens n'anem cap a casa ben contents. A primera hora feia rasca però després hem escalat en màniga curta. A peu de via, ben tapats però!

Colors de Tardor

Avui hem anat a Can Placa amb l'Ernest i el Pana més la companyia de la Cristina i l'Albert! Poc a poc ha anat arribant una gentada impressionant... per sort se n'han anat cap a l'esquerra i els cinc hem estat sols fent feina.

Hem començat escalfant a El Tallaboixos (V+). A continuació, en Pana s'ha posat a No em Facis Pessigolles als Ous (6c). Com que no ha escalfat, s'ha cremat i ha hagut de penjar-se, tot i muntar-la amb dignitat. L'Ernest i jo li fem un pegue en top-rope, per escalfar bé. A mi em surt ben bé!

Encara que aquí vagi en top-rope, després l'he encadenat! Feia dies!

Així que, el meu següent pegue és per encadenar aquest 6c que havia tastat el darrer dia: No em Facis Pessigolles als Ous (6c) i me'n surto! Ja estic satisfet per avui!

Mentrestant l'Ernest se n'ha anat al sectoret de l'esquerra mentre els del Maresme n'han tornat i es barallaven amb la Paletilla Asesina. Al final ha estat la Cristina la que ha tallat el bacallà! 

Després em Pana s'ha posat a Petoak Bai (6c) penjant-se en alguns passos. L'Albert li fa un tast en top-rope i s'arrossega en alguns llocs. Després m'hi poso jo i tampoc no me'n surto d'encadenar-la. Provant-los acaben sortint tots els passos, però. El més dur és als volts de la tercera xapa. Aquí ho he provat flanquejant cap a la dreta per unes gotes d'aigua molt dolentes... L'Ernest, en canvi, ho ha fet una mica més per l'esquerra, a buscar un dauet bo per l'esquerra i la Cristina també hi ha passat. Tot indica que és per aquí! Més amunt també hi ha variants: l'Albert i jo per la dreta, l'Ernest i la Cristina per l'esquerra. Sembla que tot és possible, però dur! La veig factible estudiant-la un altre dia.

Membres de la tribu a Petoak Bai.

Aprofitant les cordes passades en top-rope, alguns han fet intents a Els Plans de Santa Maria (6c+). Jo no, que ja no hi havia temps per més... Ha estat xulo tornar a coincidir amb la Cristina i l'Albert!

L'Ernest, refent-se de la lesió, ha tibat ben fort!

Veient les fotos, estava clar que el tema per avui eren els colors de la la tardor. Quin espectacle per la vista!

Roc de la Lluna

Avui ens n'hem anat al Roc de la Lluna, sector Joc de Pilota, amb l'Ernest i el Pana. Jo hi havia estat fa moltíssim temps, d'excursió amb la família i amics, i vam aprofitar perquè la canalla escalés una mica a les vies més senzilles de l'esquerra de tot.

L'escalada aquí és una meravella!

Arribar-hi té el seu què, amb un tram de pista que es fa molt llarg a partir de l'hostal de Falgars. Majoritàriament està en bon estat, però té algun punt on s'ha d'anar amb compte.

Hem començar per la banda esquerra de tot, que l'Ernest no té ganes de repetir cap via. Ens pensàvem que ens posàvem a la via de l'esquerra de tot, però no: la de més a l'esquerra comença per l'altra banda del roc -això ho hem vist després. Total, que hem fet la Xavi Puig (V). Via d'anar fent, però que ja et situa en com és l'escalada aquí: tot sembla farcit de bon canto, però de tots els forats que hi ha només uns pocs escollits són els bons... i toca buscar-los!

Contrast de sol i ombra a Xavi Puig. Sí, som matiners!

 

D'aquí hem anat al sector on hi ha la majoria de vies i jo he començat amb la Dulcinea del Tobillo (6a). La veritat és que la paret impressiona: és vertical o una mica més però sembla, aparentment, que està farcit de forats. La veritat és que s'ha de treballar de valent, en plan continuïtat. No hi ha passos més difícils que els altres, però no hi ha gaire opcions per relaxar-se. Tot i això, de tant en tant es pot trobar alguna posturilla que permet treure pes, espolsar braços i continuar. La via ha sortit a vista i he baixat ben satisfet i infladet!

Dulcinea del Tobillo un nom suggerent per una via suggerent.

Després d'aquesta he fet Alpinopausia (6b) aprofitant que en Josep m'hi ha deixat les cintes. El començament és un mur més que vertical amb alguns forats, aquí molts menys que abans! Després d'aquesta apretada inicial ve un tram amb forats més agraïts. En algun lloc cal trobar la forma de relaxar-se, tot i que no és senzill del tot. Després d'una zona una mica desplomada s'entra a una zona amb bons forats. La qüestió és trobar els que són "més" bons: la diferència entre uns i altres pot marcar la diferència entre encadenar o no. Per sort, aguanto i també acaba sortint a vista. Aquí ja he baixat ben inflat!

Alpinopausia, un 6b que no et deixa indiferent! Un 10!

Per sort anem tres i podem reposar entre pegue i pegue. L'Ernest s'ha encigalat en una via a l'esquerra de Uprising pensant que era un 6b+. Però després de dos pegues l'ha deixat estar... resulta que és una via nova que probablement sigui 7a... Gajes del oficio, que diuen!

L'Ernest lluitant a mort...

Baixant de Alpinopausia poso cintes a Baras Tonight (6c) i en Josep li fa un pegue en top-rope. Ell ja l'havia feta la darrera vegada i avui l'encadena en top-rope. Jo també li faig un tast en la mateixa modalitat. Hi ha alguns passos més durs que al 6b (ja és el que toca) però hi ha trams similars. M'ha costat una tibada a la part de baix, on he hagut de tibar d'un bidit de dretes i remada en diagonal a dreta fins pillar una cosa roma amb l'esquerra abans de trobar cosa millor. I més amunt no he controlat gaire els peus: no veia on posar-los tot i que hi havia forats. Aquesta és una característica de l'escalada aquí: cal controlar on posaràs els peus abans de pujar, si no, no ho veus. Total, que m'he penjat un parell o tres de vegades, però penso que hauria de sortir un altre dia.

Plaques d'escàndol a Baras Tonight.

Ara sí que estic inflat i rumio si val la pena fer un altre pegue. Però per sort, la inflor va baixant mentre els companys fan la seva i opto per tastar en top-rope Porro Ple (6b+), que l'Ernest acaba de fer-la. No sé si es tracta de Porro o de Porró perquè tots dos poden estar plens... Té un tram dur als primers metres, després venen uns moviments cap a l'esquerra i hi ha forats i opcions. Després ve un ressalt més exigent on van sortint coses fins un punt on no encerto on anar i em penjo. És qüestió de tenir prou pila per aguantar-se allà on toques perquè després es deixa anar fent. També la veig llesta per un altre dia!

A Porro Ple.

Hem anat a la idea així que, tot i anar tres, hem pogut fer una bona colla de pegues cadascú! I d'un munt de metres sobre roca excepcional i per unes línies de bandera. Una guapada!

L'Ernest a 26A.