dissabte, 12 de novembre de 2022

Roc de la Lluna

Avui ens n'hem anat al Roc de la Lluna, sector Joc de Pilota, amb l'Ernest i el Pana. Jo hi havia estat fa moltíssim temps, d'excursió amb la família i amics, i vam aprofitar perquè la canalla escalés una mica a les vies més senzilles de l'esquerra de tot.

L'escalada aquí és una meravella!

Arribar-hi té el seu què, amb un tram de pista que es fa molt llarg a partir de l'hostal de Falgars. Majoritàriament està en bon estat, però té algun punt on s'ha d'anar amb compte.

Hem començar per la banda esquerra de tot, que l'Ernest no té ganes de repetir cap via. Ens pensàvem que ens posàvem a la via de l'esquerra de tot, però no: la de més a l'esquerra comença per l'altra banda del roc -això ho hem vist després. Total, que hem fet la Xavi Puig (V). Via d'anar fent, però que ja et situa en com és l'escalada aquí: tot sembla farcit de bon canto, però de tots els forats que hi ha només uns pocs escollits són els bons... i toca buscar-los!

Contrast de sol i ombra a Xavi Puig. Sí, som matiners!

 

D'aquí hem anat al sector on hi ha la majoria de vies i jo he començat amb la Dulcinea del Tobillo (6a). La veritat és que la paret impressiona: és vertical o una mica més però sembla, aparentment, que està farcit de forats. La veritat és que s'ha de treballar de valent, en plan continuïtat. No hi ha passos més difícils que els altres, però no hi ha gaire opcions per relaxar-se. Tot i això, de tant en tant es pot trobar alguna posturilla que permet treure pes, espolsar braços i continuar. La via ha sortit a vista i he baixat ben satisfet i infladet!

Dulcinea del Tobillo un nom suggerent per una via suggerent.

Després d'aquesta he fet Alpinopausia (6b) aprofitant que en Josep m'hi ha deixat les cintes. El començament és un mur més que vertical amb alguns forats, aquí molts menys que abans! Després d'aquesta apretada inicial ve un tram amb forats més agraïts. En algun lloc cal trobar la forma de relaxar-se, tot i que no és senzill del tot. Després d'una zona una mica desplomada s'entra a una zona amb bons forats. La qüestió és trobar els que són "més" bons: la diferència entre uns i altres pot marcar la diferència entre encadenar o no. Per sort, aguanto i també acaba sortint a vista. Aquí ja he baixat ben inflat!



Alpinopausia, un 6b que no et deixa indiferent! Un 10!

Per sort anem tres i podem reposar entre pegue i pegue. L'Ernest s'ha encigalat en una via a l'esquerra de Uprising pensant que era un 6b+. Però després de dos pegues l'ha deixat estar... resulta que és una via nova que probablement sigui 7a... Gajes del oficio, que diuen!

L'Ernest lluitant a mort...

Baixant de Alpinopausia poso cintes a Baras Tonight (6c) i en Josep li fa un pegue en top-rope. Ell ja l'havia feta la darrera vegada i avui l'encadena en top-rope. Jo també li faig un tast en la mateixa modalitat. Hi ha alguns passos més durs que al 6b (ja és el que toca) però hi ha trams similars. M'ha costat una tibada a la part de baix, on he hagut de tibar d'un bidit de dretes i remada en diagonal a dreta fins pillar una cosa roma amb l'esquerra abans de trobar cosa millor. I més amunt no he controlat gaire els peus: no veia on posar-los tot i que hi havia forats. Aquesta és una característica de l'escalada aquí: cal controlar on posaràs els peus abans de pujar, si no, no ho veus. Total, que m'he penjat un parell o tres de vegades, però penso que hauria de sortir un altre dia.


Plaques d'escàndol a Baras Tonight.

Ara sí que estic inflat i rumio si val la pena fer un altre pegue. Però per sort, la inflor va baixant mentre els companys fan la seva i opto per tastar en top-rope Porro Ple (6b+), que l'Ernest acaba de fer-la. No sé si es tracta de Porro o de Porró perquè tots dos poden estar plens... Té un tram dur als primers metres, després venen uns moviments cap a l'esquerra i hi ha forats i opcions. Després ve un ressalt més exigent on van sortint coses fins un punt on no encerto on anar i em penjo. És qüestió de tenir prou pila per aguantar-se allà on toques perquè després es deixa anar fent. També la veig llesta per un altre dia!


A Porro Ple.

Hem anat a la idea així que, tot i anar tres, hem pogut fer una bona colla de pegues cadascú! I d'un munt de metres sobre roca excepcional i per unes línies de bandera. Una guapada!


L'Ernest a 26A.