Aprofitant que la Rosa és tan amable de continuar portant-me a escalar, hem tornat a anar al Cargolaire en una escapada matinal. Ha fet un matí esplèndid, amb solet agradable però sense apretar: l'ideal per acabar uns projectes que havien quedat pendents.
Hem escalfat a l'inevitable destí (V+) (dóna gust saber del cert on et fiques -gràcies Jortx-), la primera via que vàrem fer al sector del cargolaire. La Rosa hi ha pujat saltant, en top-rope, això sí. A veure si algun dia s'anima a fer quelcom des de baix!
Després d'això, m'he posat a Maleïts Diners (6b). El darrer dia vaig fer-li un intent i vaig estar mirant els passos. Avui l'he encadenat a la primera. Un bloqueig amb la mà esquerra des d'un canto no massa bo just a l'esquerra de la primera xapa, pujar peus en adherència i anar a buscar una llastreta lateral. Després, peu dret a la bústia bona i anar a buscar la xorrera. Déu n'hi do! Jo la trobo més difícil que el Vanguardista (6b), però això a cadascú li va com li va. Primer projecte assolit!
La Rosa ha tornat a fer una variant, aquesta vegada diferent. Ha entrat per baix i després d'agafar la bústia bona amb una ajudeta, ha anat un xic per la dreta per acabar agafant la xorrera salvadora.
A continuació hem anat a Brams (6b) on el darrer dia vaig baixar de la darrera xapa. Avui he tirat molt bé fins a xapar-la. Després d'un bloqueig amb petit llançament a un bec de l'aresta, pujar peus i bloqueig per arribar amb la mà esquerra al canto bo des del que es xapa la reunió. Malauradament, no m'hi he quedat bé a la primera i he hagut de tornar a baixar al bec. Aquesta vegada he buscat un punt millor per la dreta i he repetit el bloqueig, arribant bé al darrer canto. Reunió i el rotpunkt al sac!
La Rosa s'ha atrevit a fer-li un intent tot i que la corda baixava directa des de la reunió, el que implica una bona gronxada. Ha arribat bé fins al tram on el diedre comença a desplomar, passada la penúltima xapa. Allà ha vist que calia tibar de valent i ... a gronxar-se!
Per acabar el dia, hem anat a vistar l'extrem esquerre d'aquesta primera zona del Cargolaire i ens hem decidit pel díedre no tan facilet (V+). Té dues zones ben diferenciades: Una entradeta bastant dura, sobre regletes petitones, que explica per què és no tan facilet. La resta és qüestió de posar-s'hi bé i aprofitar les rugositats que van sortint.
De tornada hem mirat la resta de vies del sector. Amb la possible excepció de dues vies a l'esquerra del díedre no tan facilet (La barraca i l'orgia de la tarda que, tot sigui dit, tenen pinta de ser també no-tan-faciletes) veig que caldrà progressar bastant abans de poder atrevir-me a atacar-ne alguna. Serà que ha arribat el moment de visitar la continuació de la franja després del mega-desplom.
Hem escalfat a l'inevitable destí (V+) (dóna gust saber del cert on et fiques -gràcies Jortx-), la primera via que vàrem fer al sector del cargolaire. La Rosa hi ha pujat saltant, en top-rope, això sí. A veure si algun dia s'anima a fer quelcom des de baix!
Després d'això, m'he posat a Maleïts Diners (6b). El darrer dia vaig fer-li un intent i vaig estar mirant els passos. Avui l'he encadenat a la primera. Un bloqueig amb la mà esquerra des d'un canto no massa bo just a l'esquerra de la primera xapa, pujar peus en adherència i anar a buscar una llastreta lateral. Després, peu dret a la bústia bona i anar a buscar la xorrera. Déu n'hi do! Jo la trobo més difícil que el Vanguardista (6b), però això a cadascú li va com li va. Primer projecte assolit!
La Rosa ha tornat a fer una variant, aquesta vegada diferent. Ha entrat per baix i després d'agafar la bústia bona amb una ajudeta, ha anat un xic per la dreta per acabar agafant la xorrera salvadora.
A continuació hem anat a Brams (6b) on el darrer dia vaig baixar de la darrera xapa. Avui he tirat molt bé fins a xapar-la. Després d'un bloqueig amb petit llançament a un bec de l'aresta, pujar peus i bloqueig per arribar amb la mà esquerra al canto bo des del que es xapa la reunió. Malauradament, no m'hi he quedat bé a la primera i he hagut de tornar a baixar al bec. Aquesta vegada he buscat un punt millor per la dreta i he repetit el bloqueig, arribant bé al darrer canto. Reunió i el rotpunkt al sac!
La Rosa s'ha atrevit a fer-li un intent tot i que la corda baixava directa des de la reunió, el que implica una bona gronxada. Ha arribat bé fins al tram on el diedre comença a desplomar, passada la penúltima xapa. Allà ha vist que calia tibar de valent i ... a gronxar-se!
Per acabar el dia, hem anat a vistar l'extrem esquerre d'aquesta primera zona del Cargolaire i ens hem decidit pel díedre no tan facilet (V+). Té dues zones ben diferenciades: Una entradeta bastant dura, sobre regletes petitones, que explica per què és no tan facilet. La resta és qüestió de posar-s'hi bé i aprofitar les rugositats que van sortint.
De tornada hem mirat la resta de vies del sector. Amb la possible excepció de dues vies a l'esquerra del díedre no tan facilet (La barraca i l'orgia de la tarda que, tot sigui dit, tenen pinta de ser també no-tan-faciletes) veig que caldrà progressar bastant abans de poder atrevir-me a atacar-ne alguna. Serà que ha arribat el moment de visitar la continuació de la franja després del mega-desplom.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada