Aquest matí hem fet una sortida infantil a tastar la roca de Calders. La Gemma ha vingut amb la seva filla Judith (10 anys) i nosaltres hem portat la Clàudia (8 anys) que avui no tenia entrenament i no es volia perdre una matinal d'escalada.
La primera part del matí ha estat força emboirat. Si a això hi afegim que durant la nit havia plogut un xic, el resultat està clar que no és gaire bo. Malgrat tot, ens hem atrevit a provar la noia de Calders (V). Es tracta d'una via que segueix un diedre força marcat. La primera part discorre per roca força mediocre i millora després de la "cova" que forma a la meitat. Com totes les fissures-diedres, requereix la seva tècnica per tal de progressar. La Judith l'ha fet dues vegades, de tant lola que anava! La Clàudia no ha sapigut sortir de la cova i se n'ha tornat avall mentre les mares han triomfat de valent.
La Clàudia a la part inferior (trencada) de la via
La Judith entrant a la cova
La Gemma seguint les passes de la seva fillaDesprés de que tots hem fet (i la Judith fins i tot ha repetit) la via, ha sortit el solet i he fet la nous (6a+ segons la darrera graduació?), una via de 6 parabolts força interessant. Com que a la graduació original li posaven més, m'hi he posat amb un xic de recança. De tota manera, s'ha deixat fer bé tot i que he fet alguns esbufecs. La via segueix una fissura-díedre tota l'estona, i desploma un xic a les primeres xapes. Cal anar buscant els llocs adequats per posar els peus per tal de minimitzar els esforços que cal fer en bavaresa en alguns llocs i en semi empotrament de mans en altres. Recomanable dur màniga llarga! La Rosa s'hi ha enfilat i ha fet fins a un metre per sota del punt on acaben les dificultats. Allà, amb els braços com el Popeye ha volgut baixar. Cal dir que les nenes també s'hi han volgut posar -per gronxarse amb el pèndol que fa la corda que baixa un xic de costat. El que compta és divertir-se!
A l'alçada de la segona xapa
Més amunt
La Rosa tibant-li fort
A l'alçada de la segona xapa
Més amunt
La Rosa tibant-li fortA continuació he fet la Mercisu (V+) per tal de que la Gemma assegurés les nenes mentre jo he anat a provar l'entrada de la Seca (6c). El llançament continua resistint-se'm: falta potència i falta decisió. Caldrà prendre més colacao. De tornada cap a la Mercisu ens hem assabentat de que les nenes no han pas arribat gaire amunt, tot i que havia deixat la cinta d'abans del flanqueig per tal de que se'l puguessin estalviar. La Gemma ha aconseguit arribar fins la segona xapa però ha estat la Rosa la que finalment ha hagut de pujar i desmuntar-ho tot.
4 comentaris:
Veus, ja tens una via que jo ni he provat.
Prou Cargolaire o aviat m'hauràs de fer de guia tu :P
Es una via força guapa i llargueta. I tens raó amb que cal una pausa de cargols! Però tranquil, que encara he de menjar moltes sopes per fer-te de guia!
Petrus!!
Què, enfeinat corregint exàmens?
Avui he provat la Nous (o Nose) i m'he hagut de penjar com un fuet. No és difícil però la roca m'ha fet cangueli... Ha sortit a la segona. Això és que no vaig gens rodat en aquest tipus de vies més classicorres... M'hauràs de dur a fer tapieta :)
I avui m'han dit que està de 6b... El grau a Calders és quelcom canviant...
Fins aviat!
Bones!
Doncs en part he estat liat amb els examens, però el que m'ha limitat més és un mal d'esquena bestial que em va agafar la setmana passada i que encara dura una miqueta (els iaios amb les seves pupes :) )
Demà aniré a fer alguna coseta que quedi a prop del cotxe, per facilitar la retirada, si cal. A veure com em sento.
Ja he vist al teu blog que has anat a fer vies llargues. Quan vulguis n'anem a fer alguna! Tens alguna idea o projecte?
Pel que fa a la Nous, doncs no sé: Si li donen 6b i li va costar un xic al rei dels 7's de Kalymnos, ja em puja la moral XD!!
Publica un comentari a l'entrada