dissabte, 12 de gener del 2008

Vilada - el Roset

Aquest matí he tornat a escalar amb en Pep i la M. Alba després de molts anys de ni tan sols veure'ns. El destí triat per al retrobament ha estat Vilada, concretament el Roset, el que ha suposat conèixer una zona totalment nova per a mi.

Hem sortit de Manresa fent un sol esplèndid i ens hem anat a ficar a l'únic lloc on el cel estava cobert. Hem fet les primeres vies amb un fred important que ens deixava els dits absolutament sense tacte. Sortosament, després els núvols s'han esvaït i ha quedat un dia perfecte.

Accés: Un quilòmetre aproximadament abans d'arribar a Vilada trobem un trencall a mà esquerra que indica Castell de Roset. Anem seguint una pista amb trams no gaire bons durant la qual trobarem un bloc aïllat a mà dreta -el bloc masó- prop d'una casa i seguirem fins a trobar una segona casa. Hem aparcat a un revolt tancat que gira a la dreta just a l'alçada d'aquesta segona casa, que deu ser can Roset. Continuem per la pista unes desenes de metres per enfilar-nos cap a l'esquerra per un camí emboscat amb algunes fites. En pocs minuts serem al peu de les parets, gaudint d'una magnífica esplanada amb gronxador inclòs. (Per més informació sobre aquest i altres sectors podem anar al bar Arç al mateix poble de Vilada)

La zona està molt ben equipada, amb els parabolts normalment als llocs on esperaríem trobar-los i mosquetons a totes les reunions de les vies que hem fet. Com ja és conegut, cal acostumar-se al grau local (jo l'indicaré entre corxets, ex: [V]). A sota, una panoràmica de la part de més a la dreta del sector.

Panoràmica de l'extrem dret del sector

Hem escalfat a les vies 3 i 4 (V+ [V]). Són dues vietes de 4 parabolts que comparteixen una reunió l'entrada a la qual és curiosa venint per qualsevol banda.

La M. Alba a la via #4

Jo mateix, a la via #4

Després d'això hem fet la via que queda més a la dreta, la #1 (6a [V+]). Aquesta és més llarga, 7 parabolts, i és bastant variada: una entrada fineta, un tram amb més canto, un desplomet atlètic i una entrada a la reunió durilla, on, a sobre, he anat creuat de braços.

En Pep, als primers passos de la via #1...

... i jo mateix, encarant el desplom

A continuació hem fet la via #7 (6a [V+]) (5 parabolts). Tot i no ser excessivament llarga, també l'hem gaudit.

Després d'això hem atacat -amb èxit, també- la #20 [6a+], equipada amb 7 parabolts. Té una entrada força fineta amb el primer parabolt bastant allunyat. Després van sortint cantos fins a sota un sostret on es segueix, finament, cap a l'esquerra. Una apretada per superar el desplom i entrem a una magnífica placa amb alguns passos de finura, especialment per xapar el darrer parabolt. Uns passets més de finura i xapem la reunió.

Sobre el desplomet de la via #20, estudiant la placa final.

Aprofitant que el darrer tram d'aquesta via (la #20) és comuna amb la #19 [6b] li hem fet un intent en top-rope. En Pep volia estudiar el pas clau que se li va resistir un altre dia i avui ha trobat la seqüència bona. A mi també m'han sortit tots els passos però cal una tibada molt salvatge per superar el desplom abans d'ajuntar-se amb la via #20.

Després d'això, en Pep m'ha mostrat la resta de vies del Roset i m'ha portat fins a Can Marica per un camí -emboscat, com no- paral·lel a la base de la paret. Ja tinc deures!


4 comentaris:

Jortx ha dit...

Jo el conec aquest Pep! Algun cop que he sortit amb el Parra també ha vingut ell (diria que sempre hem anat al Vermell).

Ja m'havien explicat que es movia molt per Vilada. Deu ser un crack de la zona!

Petrus ha dit...

Ell em va comentar que darrerament havia fet algunes visites a Vilada. Ja li demanaré quan tornem a sortir, perquè ell no és gaire internauta. (Bé almenys no ho era, però dissabte li vaig passar un link a les teves ressenyes del revolt de l'Àliga, entre altres, i potser diu alguna cosa)

Iban Bessa ha dit...

rosset té vies molt bones, sobretot les que superen el sostre. a can marica l'escalada és diferent, però potser molt més agraïda (vies més llargues, bon canto, roca adherent... i grau ajustat com a tot vilada)

Petrus ha dit...

Tens raó: les vies del roset es veuen molt guapes. Les que vàrem fer són variades, amb bona roca (peculiar: amb un granet que la fa molt adherent). Les que queden a l'esquerra de les que vàrem fer deuen ser les que vols dir tu. Efectivament, es veuen uns desplomets la mar de guapos, però allà segur que cal tibar bastant fort: entre que el grau ja puja i el plus que s'hi ha d'afegir... Però segur que hi torno!

I a can Marica, en Pep em va recomanar un V, que crec que és la més llarga de totes, i algunes del voltant.