Avui hem sortit el Joan, el Fredi, el Ramon i jo. Hem fet dues cordades i ens hem posat a l'Oucomballa (Joan i Fredi) i l'Aranya (Ramon i jo). Ressenyes de les vies aquí, encara que del paper a la realitat hi ha diferències.
Amb en Ramon ens hem posat a l'Aranya que està més propera a les nostres possibilitats. Encara que molts comencen pel tercer llarg, des del camí de les coves a La Cova, nosaltres hem optat per començar pel principi. Aproximació un xic matojera al primer tram després de saltar la tanca del final del pàrquing i desgrimpar fins a la vegetació. Després el peu de paret resulta relativament còmode de transitar.
El primer llarg marca A1 o 6a. La roca és aceptable tot i que té un tacte terrós (també als llocs difícils) i requereix -com a diversos punts de la via- fer ús de la tècnica de savina-tracció. Hi ha un pont de roca un clau una xapa nova i un spit rovellat, clarament visible des de baix. Jo he completat amb uns quants friends. Pel meu gust ha resultat un llarg durillo i he hagut de tocar ferro. Serà perquè m'he oblitat la bossa de magnesi?
Jo mateix als primers moviments del primer llarg
El segon llarg comença un mica per la dreta per terreny bo, amb canto raonable per flanquejar després a l'esquerra agafant una placa fina V+ (savina). Després uns passos estranys de V+ (és a dir V+/A0) per entrar a una xemeneia i una rostollada fins fer reunió al romaní més gruixut, uns metres per sota del camí que creua la "paret".
Com que en Ramon s'ha petat bastant al primer llarg, aquí ha estat a punt d'abandonar. Finalment, però, hem decidit continuar aprofitant que la feixa ens dóna una nova escapatòria al cap de tres llargs més.
El tercer llarg (V) segueix una placa fissurada que al principi comença en diedret just a l'esquerra d'una placa on es veuen les xapes de la Don Cipote. Aquí hi trobarem, entre altres assegurances, un friend i un tascó abandonats. Diria que sols he llaçat una savina extra al primer tram.
La tirada seguent comença per la dreta i supera un ressalt ben protegit per una xapa nova. Tracció a les savines següents i arribada a una placa verticalilla amb bon canto i ben assegurada fins trobar la reunió de la Cipote. Creuem cap a la dreta i entrem en un díedre on la roca és bona a trams (i regular a trams). He completat l'assegurament amb un parell de friends al diedre final. El llarg és V+ al principi i es va tranquilitzant progressivament.
En Ramon a la part final de la quarta tirada
El cinquè llarg és una rostollada (IV trencat al principi i II després) sense cap interès.
En Ramon a la part final de la quarta tirada
Aquí sí que el Ramon m'ha abandonat i m'he afegit als company de l'Oucomballa. Trobar la continuació (sisè llarg) no ha estat trivial. Hi ha una pintada vermella que indica Aranya i l'hem seguit, trobant spits i una reunió amb les cadenes ronyoses típiques de l'Aranya.
A partir d'aquí, l'Aranya segueix per les plaques de la dreta (fletxa blanca molt visible) i l'Oucomballa tira recte per un díedre bastant desequipat. Trobar algun indici de que la via anava per allà no ha estat fàcil per al Joan, que s'ha hagut d'enfilar la meitat del llarg fins trobar un pont de roca. Més amunt un altre i després un clau solitari per al setè llarg de 55 metres de dificultat 6a com a mínim.
En Joan lluitant amb el primer tram difícil del llarg 7
En Joan a la dura entrada a la reunió de l'inacabable i excel·lent llarg 7
A partir d'aquí, l'Aranya segueix per les plaques de la dreta (fletxa blanca molt visible) i l'Oucomballa tira recte per un díedre bastant desequipat. Trobar algun indici de que la via anava per allà no ha estat fàcil per al Joan, que s'ha hagut d'enfilar la meitat del llarg fins trobar un pont de roca. Més amunt un altre i després un clau solitari per al setè llarg de 55 metres de dificultat 6a com a mínim.
En Joan lluitant amb el primer tram difícil del llarg 7
En Joan a la dura entrada a la reunió de l'inacabable i excel·lent llarg 7
El llarg següent (vuitè) és un diedre més senzill V+ i baixant progressivament, totalment net tot i que al principi es poden posar friends al gust. A partir de mig llarg resulta difícil posar res i cal anar tirant amunt...
En Fredi al darrer llarg
En Fredi al darrer llarg
El descens es pot fer en dos ràpels de 60m des d'una instal·lació que queda a uns 20 metres a la dreta del final de la via. Nosaltres n'hem fet dos de 30 i el darrer de 60 perquè no sabíem com aniria la cosa. Un cop a la feixa de mitja paret cal anar seguint les traces de camí i estar atents a trobar alguna fita. A la part inferior cal creuar horitzontalment a la dreta per trobar una escalinata de pedra i un corriol que ens porta a les coves.
Material per a la combinació: cordes de 60m, friends i bagues savineres. Recomanable? Potser per als amants del terreny d'aventura en savina-tracció. Jo no l'he disfrutada especialment. Els millor llargs han estat el tercer i el setè -tot i que al setè jo he arrencat un bolo que semblava prou bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada