La previsió per avui de la meteo pintava dubtosa. Malgrat tot, ens hem decidit a fer uns quants quilòmetres i ens n'hem anat a Cornudella de Montsant i, d'allà, cap als Cingles de Sant Joan. Gairebé sortint del poble un indicador en una falsa rotonda ja ens indica l'ermita de Sant Joan del Codolar cap a l'esquerra. Cal arribar-hi i aparcar en una esplanadeta al seu costat.
D'aquí en surt un corriol, muntanya amunt, amb abundants fites que indiquen el camí. De ben segur, el PR que surt a l'esquerra també acaba portant-hi, amb pendents menys pronunciats, però més recorregut (òbviament).
Demano en Fredi si, a banda dels 6b's-7a's que sembla que abunden, també hi ha quelcom per escalfar i em contest que hi ha algun 6a+. En Joan, no recorda gaires detalls de la zonaa. I comencem amb un suposat 6a+. En Fredi posa les cintes i m'hi poso. Caram, sí que tiba això... al lloro aquí... faig un pas aleatori amb la xapa un xic avall... pilla! ...i ja estic penjant a uns tres metres del químic. Després d'estudiar-ho, veig una alternativa per superar el pas i xapo in extremis totalment creuat. Segueix per un terreny un xic més agrait, però dur. Aquí hi tens un bon repòs, em comenta en Fredi... però jo prefereixo reposar de la xapa! Faig un tram més fins la següent assegurança i ja vaig totalment fos. Com que, amb prou feines, sóc a mitja via (de 35 metres) decideixo retirar-me i intentar refer-me.
En aquestes, que arriba un grup de francesos amb la flamant guia a les mans. Me la miro i resulta que ens hem posat a un 6c per escalfar: Psiko-Trek! Havent fer una foto a la pàgina de la guia, ja sabem on som i continuem per vies més senzilletes, però poc: Corda Fluixa (6b+), Joc Brut (6b) i, per acabar, Sortpresa (6c). Després del fracàs de la primera i veient que les altres tampoc no eren cap regal, decideixo anar en top-rope la resta del dia. Excepte la darrera via, on decideixo no lluitar les darreres xapes, les altres van sortint amb abundants reposos: és a dir, m'he arrossegat tot el dia. És el que té començar el dia amb vies fora del nivell i portar uns dies de relax escalatori.
En aquesta zona l'escalada és sobre conglomerat amb molt calcari i amb abundants forats on cal encertar el menys dolent i, en alguns, aguantar el dolor que produeixen els seus cantells esmolats. Qui tingui els dits tipus garfio ho té relativament senzill: a la majoria de llocs hi ha quelcom, ni que sigui un monodit tallant. Les vies són excepcionalment llargues i mantingudes. Atenció: és obligatori portar corda de 70m!
6 comentaris:
a mi em va agradar molt l'escalada d'aquest racó, i la sort-presa la vaig trobar una via preciosa.
salut!!!
Ei, què passa que darrerament ja no se't mai fent via llarga?
A veure si quedem algun dia!!
Uf uf, res a veure amb els totxets que teniu per la zona com ara el Cargolaire, Calders.... eh?
Ufff 35 metres de pila de 6c? Quan sigui gran això! :D
Terrible: A mi també em va agradar molt, però he de treballar un xic més la continuitat per poder gaudir de moltes vies :)
Joan: Les inclemències del temps i els compromisos (que bé que sona, això) han impedit fer via llarga... Però segueix estant als meus plans: no m'he tornat pas un totxaire!
I tens, raó, encara hem de quedar per fer-ne alguna!
Pere: Home, a Calders els lolos hi tenen unes bones vies, prou llargues... el que passa és que els passarells com jo tan sols n'hi podem fer de curtes, jeje.
I diria que si es comença per les vies "fàcils", la gent com jo també pot gaudir a tope dels cingles de Sant Joan.
Uhhhh....
Totxaire, que ets un totxaire =P
Jortx: Un respecte pels iaios, valen XD ?
Publica un comentari a l'entrada