dimecres, 9 d’octubre de 2013

Estel


Avui ens hem escapat cap al Totxo de l'Estel amb en Pep. Ara feia més d'un mes que jo no tocava roca i tocava començar suaument. De fet, el totxo ha donat suavitat pel que fa al grau, però vibracions per les distàncies entre xapes... A algunes vies la primera xapa està a 5m de terra i la segona a uns 8 -amb això ja està tot dit!  Clar que això mateix fa que les vies no estiguin gens sobades, malgrat els anys que porten obertes :)

Hem començat per la Capitell (V+), on el pas més curiós és per entrar a la reunió.

A Capitell, en un tram força tranquil i guapo

Després hem fet la del Joaquim (6a). Aquí hi ha perill de caure a terra des de ben amunt, així que he optat per fer-la en top rope, com un covard. L'escalada és molt i molt guapa, però. L'entrada a la reunió, curiosa, l'acabarem fent tres vegades avui!


 A Joaquim. Bona roca i bona via, però amb galeta.

Després ens hem posat a Quanta Cabra (6a). Aquesta té una concepció més moderna, sense estar sobreequipada, i m'hi poso des de baix tranquilament. Guapa com les altres!

A Quanta Cabra.

Després li ha tocat el torn a la Paquita (6a). Del mateix estil que les altres, amb aire entre xapes, com la darrera que hem fet, la Res de Platja (6b). Aquesta darrera té la dificultat a l'hora de superar el desplom final. Durant un bon tros hi ha canto, però després cal trobar i tibar d'un bidit per anar a buscar una presa que permet sortir del desplom. Les he fet com un covard, però amb certa soltura.

A Paquita, navegant per un mar de roca.

Al crux del desplom final de Res de Platja.

D'altra banda, l'escalada et regala, de tant en tant (espero!), unes vistes magnífiques, de les que cal saber gaudir -amb moderació, això sí!

Unes vistes del conglomerat montserratí a la llum de la tarda...