diumenge, 13 d’octubre de 2013

Nou Barris


Avui la Cristina m'ha regalat una escalada matinal. Tots dos tenim compromisos per dinar, així que decidim anar a fer esportiva i enfilem cap a Collbató i d'aquí cap a Nou Barris.

Comencem per l'Esquerra de l'Òscar, fent la Nerea (V+). És prou llarga i serveix per escalfar. Té la dificultat concentrada als darrers metres de la via, on cal fer un pas llarg per superar la panxeta cimera. Em sorprèn trobar un maillon a la darrera xapa... Serà que hi ha qui es despenja d'aquí per evitar el fregament de la reunió, que es troba en terreny pla!

Als primers metres de Nerea

Com que encara no ha arribat gent, proposo d'anar al Totxo de l'Oscar. Allà ens hem posat a l'Alguer (V+). En comparació amb l'anterior resulta molt curta. Té el pas concentrat precisament on ja s'intueix.

Als primers metres de Nerea

Després hem fet la Poema Menor (6a+). Aquí ja s'ha de tibar de valent, amb un pas força concentrat per superar el lleuger desplom als volts de la segona xapa. Superat aquest pas, només resta anar fent i fer una apretada final per entrar a la R, a sobre d'un altre ressalt.

Baixant, posem les cintes a Pásame el Cachirulo (6b). De característiques similars a l'anterior, amb una tibada potser un xic més dura. Comparteix reunió amb l'anterior, tot i que l'arribada és per l'esquerra.

Als primers metres de Pásama El Cachirulo

La Cristina en aquest mateix tram

Com que la Cristina té ganes de gresca (darrerament surt a escalar amb uns bows de debò) posa cintes a Crisi en el Circ Cric (6c+). Evidentment, fem l'intent en top-rope, entre altres motius perquè la segona xapa està a can pistraus. L'entrada és agònica, sobre nyapes minúscules. Jo he quedat infladet a l'anterior i no m'aguanto d'enlloc, en canvi la Cristina s'ho treu la mar de bé. Quan s'arriba a un canto a una bústia a sobre del desplom ja només queda una bona remada fins una pedra bona d'esquerra, un canto raonable de la dreta i pujar peus. Aquí el darrer esforç fins atansar alguns foradets, cada cop millors. Llàstima d'una relliscada inoportuna, sinó la Cristina l'hagués fet!

 La Cris, sense despentinar-se, a Crisi en el Circ Cric

Com que encara tenim temps i ganes ens n'anem al totxo de l'esperó. Aquí tornem a estar sols. Mentrestant, la zona del pi s'ha omplert a vessar. Comencem  per la Esperó (6a). Miro la guia i veig que és una via de l'AGP, cosa que assegura un viot i, alhora, alguna alegria. Pujo i, efectivament, és així. En una xapa hi ha indicis d'algun abandonament recent, i és que la següent queda ben amuntet... Però posant-hi una mica de morro van apareixent les solucions (i les vibracions). Una via per disfrutar-hi, on cal escalar.

 Acabant de vibrar a Esperó

Per avui, pleguem els trastos i enfilem el camí cap a casa, sobre l'horari previst. Ha estat un matí esplèndid: un sol espatarrant i en bona companyia. Per cert, que hauré d'anar sortint més sovint amb la Cristina, no sigui que es posi massa forta anant amb altres companyies ;)

2 comentaris:

Cristina ha dit...

Una matinal fantàstica, amb molt bona companyia! :D Ei ja pots anar buscan dies a l'agenda q jo m'apunto!! El pròxim dia una via! I algun tramet igual m'atreveixo a obrir-la i tot! :P
Cristina

Petrus ha dit...

Sempre que vulguis, Cristina!! I ja estàs tardant i triar una via, que et tocarà tirar a tu, jeje