Ja fa uns quants dies que intentem quedar amb la Cristina. Finalment, avui hem pogut coincidir i hem optat per anar a fer via llarga. El tracte era que avui ella s'estrenaria en anar de primera en via: si bé en esportiva això ho té sobradament controlat, en via llarga era una assignatura pendent.
Proposo d'anar a l'Agulla de l'Arbret i començar per la Om Mani Padme Hum, que té un equipament prou generós com perquè la transició sigui suau. Comença la Cristina, seguint els químics que mostren el camí. La zona més delicada és al voltant d'un forat que es voreja per l'esquerra i per dalt. Un dia vaig apuntar que en aquest llarg calen 10 cintes.
El primer llarg de la Om Mani...
A la R1 fem el relleu i surto jo, per la dreta de la reunió per terreny
vertical, però amb bon canto. Tornem a trobar un ressaltillo vertical
uns metres més amunt i després el terreny s'arrampa. Ignoro la reunió
amb dos maillons i me'n vaig a fer la reunió del peu de la bola final.
Canviem els papers i la Cristina acaba d'arribar a la reunió a l'arbret.
Arribant a la R2.
Havia
llegit que el ràpel tenia algun problema. Li he fet una ullada i
confirmo el que ja s'havia dit: hi ha hagut una esllavissada que, sense
afectar la instal·lació, ha deixat uns blocs d'aparença inestable per
damunt de les anelles. Això i el fet que tenim intenció de fer-ne una
altra ens decanta per rapelar des de l'arbret fins la R1 i d'aquí fins
al peu de via.
Retornant a peu de via.
A
continuació ens posem a la Aitor. Aquí la tònica és diferent i hi ha les
assegurances justes. Per arribar a la primera cal pujar una bona colla
de metres, tot i que no són especialment difícils. Després el terreny es
torna més vertical i trobem les assegurances que calen. Només tornen a
allunyar per arribar a la reunió. Val a dir que la Cristina s'ho ha
currat de primera sense despentinar-se!
La Cristina, atacant el primer llarg de la Aitor.
El segon llarg tiro jo. Uns primers metres verticals amb xapes relativament properes menen a un terreny més tranquil. La lògica probablement ens portaria a ajuntar-nos amb l'aresta brucs, però cal afinar la vista i anar a cercar la via amb tendència a l'esquerra.
La Cristina s'enfronta al tercer llarg. Aquest comença també amb tendència a l'esquerra a cercar el primer spit a l'inici d'un ressalt vertical. Aquí cal donar la talla, especialment quan s'acaben les assegurances i les dificultats encara no afluixen, sinó que es mantenen encara uns quants metres amb presa petita i sense veure el següent spit. Després la cosa es suavitza.
La Cristina, resolent amb solvència el tercer llarg de la Aitor.
Optem per no fer el darrer tram fins dalt, ja que l'acabem de fer i, a més, hi ha un compromís que no ens permet allargar-nos massa estona, jeje. Nosaltres hem fet reunió a les dues xapes amb maillons que probablement corresponguin a la Om Mani: des d'aquí arribem a peu de via en un sol ràpel de 60 m.
Es pot dir que l'objectiu del dia ha estat més que assolit. La Cristina ha fet de primera en 4 llargs algun dels quals té prou gràcia... Prova superada! Ara caldrà pensar en el següent repte, on el martell hi pot tenir protagonisme.
7 comentaris:
Bona activitat ! recordo l'Aitor, a la segona tirada, quan la vaig fer hi havia una gran taca de magnesi a sota l'espit que indicava algú havia fet una bona sacada....va costar tirar amuint jejee i és que sí que allunyen els esputs aquí! Enhorabona als dos.
Sí, a la Aitor s'ha d'escalar, tot i que no apreta massa! I més que la distància entre xapes, és el fet de no veure on és la següent i, malgrat això, anar tirant...
Jo volia anar en solitari amb una corda de 70 i baixar en dos ràpels, però això de l'esllavissada no et permet fer el rèpel tradicional?
Hola, Mingo. Sí que ho permet, però... t'explico: L'esllavissada ha deixat uns blocs inestables per sobre de la instal·lació de ràpel. Si no han caigut en tot el temps, dubto que caiguin mentre baixes tu, donat que no toquen pas les anelles. Ara bé, fa una mica de iuiu... Per tant, la decisió és teva!
Gràcies Petrus he llegit que amb tres rapels es pot baixar per l'aresta Brucs (35/35/30)
Gràcies Petrus he llegit que amb tres rapels es pot baixar per l'aresta Brucs (35/35/30)
Fixa't que nosaltres vàrem baixar amb dos (i no tres) ràpels...
Publica un comentari a l'entrada