dilluns, 8 de desembre del 2014

Mediona


Avui hem sortit amb en Pep i en Mario. Ens n'hem anat a Mediona, una zona on no havia estat mai. Sort que els companys es fan un tip de descobrir llocs i m'hi porten! Es tracta d'una zona relativament petita, però que dóna per fer-hi algunes visites. Les vies són prou guapes, i només es troba a faltar un xic més de llargada, especialment a les de la part esquerra.

Comencem per la primera via que es troba en arribar al sector, la Días de Fiebre (6a). Té uns passos curiosos, d'anar cercant la millor manera de posar-s'hi. Llarga i bona!

 En Mario a Días de Fiebre.

Després ens hem posat a la del costat, la Hileras (6a+). Aquí hi ha un punt més de dificultat que a l'anterior. Però a totes dues s'ha de tibar un xic, el suficient per anar carregant, a poc a poc, els braços!

 Jo mateix a Hileras.

Després ens n'hem anat a la banda esquerra. Les de més a l'esquerra del tot no semblen tan interessants i per això ens posem a la Ovi (6a). Aquí, com a la majoria de vies, val la pena encertar els cantos a la primera. Si no, acabes tibant bastant més del compte i, com que el terreny és ben vertical, això passa factura.

Fent la Ovi.

D'aquí hem passat a la seva veïna de l'esquerra, sense nom conegut (6a). Comparteix reunió amb l'anterior i s'hi arriba venint en diagonal cap a la dreta. Aquí tampoc no he encertat els millors cantos, però ja es tracta d'això quan no has fet la via!

Al 6a de l'esquerra de la Ovi.

En Mario a la mateixa via.

Després ens hem posat a la via del forat característic, la Ova (6a). Anar fent fins al forat i un pas per sortir-ne, just per sobre i cap a la dreta. Després un moment d'equilibri. Més tècnica però menys física que les altres dues.

En Pep a Ova.

Després probablement ens hem posat a la Aitor (6b). Les ressenyes d'en Fernando semblen confirmar-ho. Un pas curiós als primers metres i anar aguantant després. L'arribada a la reunió també té una altra tibadeta. Maca!

Havent superat el pas d'entrada de la Aitor.

Baixant de la Aitor, hem fet un top-rope a la de la dreta, la Aina (6c+) o, més correctament, la seva variant Per el costat (6b+). L'inici va per una placa tècnica, amb un pas ben tècnic per abastar un forat invertit. Després la cosa es suavitza. La via directa supera el sostre amb cert canto, però sostre! La corda ens venia de la reunió de la Aitor, així que suposo que hem fet la variant... Déu n'hi do! Tenim deures per un altre dia!

En top-rope a  Aina/Per el Costat.

I després de fer set vietes entre els tres, hem plegat trastos. Queda material per fer-li una altra visita. Avui hi hem estat la mar de bé. Tot i el vent que bufava, hem estat força arrecerats, llàstima que el sol hagi quedat enteranyinat, però no es pot demanar tot!