dimarts, 12 de juliol de 2016

Gruyere


El Gruyere no és un formatge que m'agradi massa... En canvi, el sector on hem anat amb en Ramon i en Santi aka Lolo, és ben interessant! Interessant vol dir això, que té interès, no pas que jo hi tingui gaire feina abastable. Però anem a pams!

El sectoret té una aproximació gens menyspreable però, a diferència d'altres llocs, això no garanteix la solitud... A canvi, al cap d'una estona hem estat fresquets i fins i tot massa: de fet, hi havia torns per posar-se coses de màniga llarga! Ja ho diuen que és una zona fresca, ja. A més avui hi ha ajudat l'entrada d'aire fresc que sembla que anunciaven...

Total, que hem arribat al sector amb poques possibilitats de fer alguna cosa pels nostres propis mitjans. Hem començat per l'únic quinto que hi ha, la Pa i Trago (V+).

A Pa i Trago, la única que he encadenat avui...

Després, en Santi ens ha muntat la Parèntesi (6c), sense res més per escalfar. Total, que decideixo posar-m'hi en top-rope i axí ha sortit a la primera! Algun pas plaquero, dels de ai-ai-ai al mig, després d'una zona amb forats que acaba en una placa un xic tombada però sense res. Després cal anar un xic a la dreta i mantenir-s'hi fins que no hi ha més remei: obrir-se en díedre i anar a buscar els forats que apareixen cap a l'esquerra. Són bons, però no pas per tirar coets i desploma de pebrots. Total, que anant de forat en forat aguantant encara que no fossin maravellosos m'he plantat a la reunió. Ara, encadenar-la de baix seria una altra història...

A Parèntesi, que ha sortit a la primera gràcies a la info
cantada pel Santi -però en top-rope.

Després ens ha montat la Ganyon (6b+) i hem fet el mateix sistema: top-rope. Aquí m'he liat a la sortida de les dificultats i, en comptes d'anar per la dreta he volgut anar tot recte... i m'he hagut de penjar! A l'entrada, però, et jugues una bona galeta: xapar la segona té un polvo que deu n'hi do. Quan es xapa es pilla canto bo i cal anar de pressa a pujar peus... i, més amunt, mantenir-se a la dreta! Excepte l'entrada, que fa pànic, hi veig possibilitats.

 A Ganyon. Avui aprofito per sortir a les fotos :)

A continuació el Santi s'ha posat a Raons de Pes i ha caigut quan ja sortia de les dificultats. Es veu una via guapa, guapa. No ens hi hem posat perquè la veig fora de les meves possibilitats. De fet, a aquestes alçades ja no m'atreveixo a fer res més de primer, perquè vaig ben embotifarrat. Així que, per acabar el dia, encara li fem un top a la segona més senzilla, que ara ha quedat lliure, Punt Vermell (6a). Dir que està sobada com un marbre seria quedar-se curt...

En Santi, lluitant la Raons de Pes.

I després d'aquestes vies i de veure com altres cordades anaven fent les seves -tot i ser un dia a la tarda el lloc estava concorregut... no vull ni imaginar-me el que passa un cap de setmana- hem decidit que la feina ja estava feta i hem enfilat el camí de tornada. El sector es pot merèixer alguna visita més, però caldrà portar un Lolo que ens les prepari...