dissabte, 12 d’agost de 2017

Default: Bauma de Can Solà


Avui tocava buscar un indret fresquet i, després de cercar-lo, havia aparegut. A vegades, però, els plans no surten com estaven pensats... I avui ha tocat tornar a anar a buscar material que, segons en Ramon, hauria de ser-hi, però no hi és. Total, que el dia ha anat avançant i s'ha hagut de buscar un pla B i hem enfilat cap a la Bauma de Can Solà.

Allà hem estat ben fresquets, amb la companyia de l'Espurner i la Bego amb qui hem compartit xerrades primer i corda després. Bé, també hem tingut altres companys, ben curiosos:

 Un cuc-oruga enorme i de colors variats voltant a peu de via.

Els companys es posen a la Fissura del Nil i jo començo per la de la seva esquerra, El Gay Más Guay (V), que l'altre dia no vaig fer. El Ramon es troba fatal: la combinació d'excessos al vespre més les corbes ràpides al matí per reiniciar la jornada han estat fatals. Fa aquesta via en top-rope, prou bé encara.

"La" via d'avui del del Ramon.

A continuació m'he posat jo a la Fissura del Nil (V+) i en Ramon ho ha deixat estar. Aprofitant l'oferiment dels companys, em deixen fer la Xemeneia del Bernat (6a) amb les seves cintes. La via és d'anar fent, amb un pas difícil per acabar-la. Després d'aquesta gairebé dono per tancada la sessió.

Retornat al punt inicial el Ramon encara s'ofereix a assegurar-me a una vieta més, però al segon parabolt el cos li demana que ho deixem estar. Baixo i ens n'anem cap a casa. Malgrat tot, he acabat fent tres vietes que no havia fet encara, totes elles ben xules.

A casa encara he pogut gaudir d'alguns dels tomàquets que s'han salvat al cotxe del Ramon. És que quan les coses han d'anar malament, hi van!