dimarts, 10 de juliol del 2018

Canal de Diables


Avui hem quedat amb en Ramon. No teníem ganes de passar calor, volíem anar a Montserrat... Total que a la guia de la cara nord hi ha ressenyat un sectoret anomenat la Canal de Diables que tenia prou bona pinta sobre el paper.

Des del sector tenim una bona panoràmica, amb el cavall al fons.

Per arribar-hi, podem aparcar al punt on surt la drecera dels matxos, al cercle vermell:

Els mapes de google en 3D són una meravella aquí. Pàrquing, canal i sector.

Caminem una estona en direcció al monestir i quan trobem la canal, ens hi enfilem. Primer hi ha unes cordes i després cal anar-se buscant la vida. Passarem pel costat del sector anomenat les Guilleumetes i aquest serà el senyal que hem de començar a flanquejar cap a la dreta fins trobar les vies. Les més interessants estan al cercle groc de la foto. No queda massa lluny del cotxe, però s'ha de lluitar amb la vegetació. Els peus de via són suficientment bons, però cal fer pujades i baixades per moure's horitzontalment i no li vindria malament una visita amb tisores de podar.

Nosaltres hem seguit més o menys el que comentava en Groinket. Però hem començat per la més suau, La Rambleta (V+). Coincideixo amb en Groinket que en general les vies són dures per la proposta de grau, però són ben guapes. Aquí hi ha un inici bloquero de tibar-li fins la tercera xapa. També hi ha un xic de vegetació que he fet anar avall per no complicar-me més la vida del que ja s'ha de fer. En algun punt tenim un bolo massa bo com per agafar-s'hi: la roca és molt bona, però com que no és un sector massa popular, no se sap. Més amunt la via es suavitza i les assegurances allunyen un xic més, sense arribar a ser exagerat. Un bon inici!


Escalfant i més a la primera del dia.

A continuació ens posem a la que segurament és la millor via del sector, la Jaume (6a+). En Groinket diu que només per fer aquesta via ja val la pena venir aquí. Realment és molt bona. Tota ella es contínua, amb una entrada un xic més difícil i amb un final que també ho és perquè es redreça, la roca canvia de qualitat i les xapes allunyen un xic més. Diuen que 6b li quedaria bé. L'he encadenat i m'ha deixat un molt bon sabor de boca.

 Fent la Jaume. Una joia de continuïtat.

Des de la R de la Jaume va perfecte per provar la Porfit (6c). Ho fem en top-rope, atenent a l'experiència d'en Groinket. Té les 3 primeres xapes molt dures. Probablement el que calgui sigui entrar un xic per l'esquerra i anar a buscar la bústia gran i dolenta. Des d'aquí, pujar peus sense res bo per la mà dreta i anar a buscar una bustieta mig bona per la dreta... Jo només ho aconsegueixo amb la corda treient-me algun quilo del damunt. Després d'aquí és ben similar a la Jaume.

Lluitant a Porfit. Fins aquí és mooolt dur. Després, metres i metres de continuïtat. 
Jo ho he fet un xic més per la dreta que en Ramon.

Les dues darreres vies són molt llargues i et deixen la sensació d'haver escalat! Pensem en fer-ne una més perquè la tarda encara donarà una mica de sí i, descartant, només ens queda l'opció de fer la El Líquen (6a). El nom no és massa atractiu i la línia tampoc no ho és massa, però les alternatives són de 6b cap amunt i a aquesta hora no estic per romanços. Per algun motiu pensava que em passejaria per El Líquen i no ha estat pas així! Algun tram herbós al principi i la primera xapa molt alta ja posen una certa tensió. Després hi ha la roca que no és una meravella i alguna xapa allunyada fins arribar al crux de la via, al desplomet. Aquí també cal posar-hi morro i tibar per la placa desplomada perquè la fissura és cega... En un parell de punts he pensat en deixar un maillon i tirar avall, però no sé massa per què he acabat tirant amunt. La part final és un xic trencada i l'entrada a la reunió és ben difícil i queda prou allunyada de la xapa... És més difícil del grau proposat, la roca no és excel·lent, hi ha un xic de líquen... Queda tatxada. Jo no la recomanaria. Això sí, les fotos amb el Cavall al fons, queden ben xules!




  La darrera foto (i la primera) a El Líquen. El líquen no és la única pega...




Pleguem trastos i tirem avall. D'aquí un parell de dies hi tornarem, a veure si podem tatxar alguna altra via: a la dreta de El Líquen es veu una placa molt interessant!