Avui amb en Ramon hem tornat a Can Jorba, al Manantial. Fa uns dies hi vam ser amb l'Ernest i, com sol passar, van quedar deures pendents. Hem escalfat a la via de l'esquerra del Mur de les Lamentacions, que vaig batejar La que sembla Senzilla (6a) l'altre dia. És un bon 6a per escalfar perquè el darrer tram de díedre et deixa ben satisfet! L'altre dia ho vaig fer força espatarrat cap a la dreta i avui ho he fet per la placa de l'esquerra... i no sabria dir què és millor!
Jo (dalt) i en Ramon al 6a.
En comptes de fer alguna altra via per seguir escalfant, em poso al projecte del dia, la Ziga-Zaga (6c) que em va quedar pendent l'altre dia. Com que no tinc qui em posi les cintes, decideixo que la faré en plan tranqui, reposant i tibant del que convingui per anar escalfant. I així vaig fent. Però en algun lloc al·lucino perquè l'altre dia gairebé la vaig encadenar a vista i avui fins i tot em costa decidir-me d'anar de xapa a xapa... El que fa el coco! La deixo muntada en top-rope i el Ramon li fa un pegue prou bo:
En Ramon, a la part de dalt de Ziga-Zaga.
Després arriba l'hora de la veritat. Concentració i amunt. I, la veritat, he anat molt ben concentrat. A la part de baix he anat fent amb soltura fins la repisa. Les primeres xapes del mur de dalt surten prou bé. M'he fixat en algunes preses clau i vaig encadenant amb eficàcia. Aviat soc a la pedra invertida on em vaig fondre l'altre dia. Avui tinc clar què he de fer i segueixo amunt. Aviat soc amb els peus en una pedra de marbre cantelluda i només queda un passet per agafar una llastra boníssima on les dificultats cauen. Però fins i tot a la darrera xapa procuro refer-me per no fallar al darrer pas de la via... Ha sortit prou bé! Una via de continuïtat, trencada per la repisa del mig, però si no fos per això, no sé pas! Després de la repisa hi ha cinc o sis xapes on no es pot badar gens! I en total, són 17 xapes, que aviat és dit. Imprescindible corda de 70m aquí!
El meu pegue (dalt) i el segon del Ramon Ziga-Zaga.
En Ramon li fa un segon pegue, que li surt pitjor que el primer... I per acabar, encara em queden ganes de provar la del costat, La Terapeuta, un antic 7a que a la guia està de 6c+. Al principi hi ha un pas bloquero al voltant de la segona xapa. Més amunt, anar fent fins al desplom. Al desplom no m'hi mato molt, però vaig trobant cantos prou bons per anar fent el goril·la i anar pujant. Penjant-me de tant en tant em trobo a la placa de dalt, que té una pinta similar a la Ziga-Zaga, però no m'hi poso perquè ja estic petat i satisfet i, a més, ja és tard. M'he estat 45 minuts muntant la Ziga-Zaga i això passa factura :) Curiosament, excepte el pas d'entrada, li veig color a La Terapeuta... Caldrà una altra visita :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada