Avui ens n'hem anat a Camarasa, a fer la Roco Punt Extrem. En trobem una ressenya aquí una còpia del croquis més avall. Jo no havia escalat mai en aquesta paret i tot plegat ha estat una descoberta. Hem aparcat abans del túnel, venint de Camarasa, cosa que ha estat un error. Des d'aquí hem hagut de caminar un bon tros fins a la boca del túnel, descendir per l'escala i localitzar el peu de via una vintena de metres més enllà.
Per la zona hi ha una colla de vies d'esportiva que fan pinta d'estar prou bé. De fet, aviat ha anat arribant gent i més gent que se n'ananava un xic més a la dreta. Quan hem arribat, als volts de les 10:30 encara toca l'ombra a peu de via i feia una bona rasca! El Jordi ha començat amb fresca de la bona però ha resolt el llarg prou bé. Uns primers metres verticals però que surten sense massa problemes porten a una zona més senzilla fins una franja horitzontal. A partir d'aquí marquen 6c+ i jo no m'ho he plantejat. Sí que semblava que entretenint-se podria arribar a sortir, però sent la primera tibada del dia i encara amb els dits freds no he dubtat a fer l'heretge. Després el terreny és ben senzill fins la reunió en una bona repisa. Trampejant al ressalt el llarg diria que és 6a.
Al primer llarg. Fresqueta de la bona encara!
Ataco el segon llarg, que resulta molt guapo. Seguim una placa amb franges, amb tendència lleugerament diagonal a la dreta. Cal controlar, però no hi ha massa dificultats. Passat el tram vertical la cosa es torna senzilla i trobem un darrer pas on has de mirar-t'ho una mica per acabar d'arribar a la reunió (6a). Aquest llarg i l'anterior estan totalment equipats.
Placa preciosa al segon llarg
La tercera comença per un esperonet i díedre fins agafar un arbre. D'aquí un passet curiós i entrem en un díedre senzillet. Després toca anar flanquejant cap a la dreta, seguint una vireta i atacar un muret agraït a la part final. Aquí cal posar algun catxarro (V+).
Tercera tirada. Entrant a la R3.
La quarta tirada és la millor de la via. Comença un xic per la dreta, per una placa amb canto petit però franc, tot i que la roca està un xic polsosa. No tinc clar si s'arribarà a netejar mai, però podria ser que sí. Aleshores serà per flipar. Després d'un tram més senzill toca flanquejar fort a l'esquerra, a atacar la placa/díedre que ja es veu des de fa una estona. Aquí hi ha un pas dur: jo l'he fet per uns forats a la placa desplomada de l'esquerra perquè la fissura no és gens franca. Hi ha una apretada fins la següent xapa tot i que es podria trampejar bé. Després ja és més senzill fins un pitó que es veu. Després toca posar alguna cosa. Jo he posat un alien i un tascó abans de xapar un parabolt que queda a sobre un desplomet. Superar aquest desplom resulta més senzill del que sembla, però resulta un pas espectacular. Després la cosa es suavitza fins la R en una feixa ben còmode. Encadenar aquest llarg m'ha deixat ben satisfet (6b)
Des de la R4 la vista no és especialment espectacular... Però és l'única foto!
La cinquena tirada comença amb un ressalt exigent però aviat s'agafa molt bon canto
Un ressaltillo ben xulo per començar el llarg. Després, terreny més suau fins la R5.
La darrera tirada va a buscar un díedre que va en diagonal a la dreta on cal posar alguna cosa. Tirada senzilla, però guapa.
Darrer llarg.
De material portàvem 3 linkcams, un joc de tascons i un joc d'aliens. La via ens ha agradat. Està ben trobada. Llàstima que està una mica bruta en algun punt, però això potser millorarà amb el temps. Per baixar cal seguir un camí amb fites que marxa cap a l'esquerra. Va fent alguna pujada i baixada i finalment enllaça amb el camí de la cova del Tabac pel qual descendim fins la carretera.
La ressenya, aquí sota:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada