Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a la Vinya. Volíem assegurar el tret i no pujar massa amunt, no fos que la temperatura fos massa baixa, i l'hem encertat!
Hem aparcat a la carretera, a la banda contrària de la muntanya, estalviant-nos el tros de pista curiós que hi ha fins l'esplanada. Són dos minuts més a peu, només. Arribats al sector, no hi ha gaire cosa suau per escalfar, així que em poso a El Clàssic (6a+), una via de 4 xapes que no havia fet mai. Sent tant curta, ja es veu que ha de ser durilla i realment ho és, o m'ho ha semblat. L'entrada és rabiosilla amb presa molt xica i adherència però la feina està a les dues darreres xapes. Aquí he hagut de regletejar i encertar una seqüència digna. El dit s'ha adolorit una mica, però després ha estat ben content tot el dia. Potser ananat escalfat sortiria més suau... Qui sap?
L'Ernest no la fa i es posa a Super Guapu (6b). Jo l isegueixo els passos i m'atreveixo fins i tot a fer l'entrada recta, sobre presa minúscula. Després la via es suavitza una mica i toca anar gaudint d'uns moviments ben variats al llarg dels 26 metres que fa la via. Val a dir que sembla que l'han decotat, de 6b que diu la guia, a 6a+. Realment, a banda dels primers metres, es deixa fer bastant bé!
A continuació ens hem posat a una de les vies noves que no surten a la guia (ressenya aquí): Els Punxats (6b). El company ja l'havia fet una altra vegada i havia tingut dificultats. Avui també li ha costat, tot i que l'ha tret amb solvència. Quan m'hi poso jo tinc feina a les dues primeres xapes. S'ha de tibar de laterals, fer força d'hombro i fer uns moviments curiosos fins agafar una fissureta bona. A partir d'aquí es va fent bastant bé, mentre la via va lleugerament a l'esquerra. Després ataca un bombillo en un mini-gendarme i aquí ho hem fet diferent: l'Ernest una mica per la dreta i jo aprofitant l'esperó de l'esquerra. El pas més difícil és sortir de la vertical. Baixant he vist que hi ha un bidit per la dreta que permet moure's amb més dignitat, però a vista no l'he vist ;) La reunió és comuna amb el 7a de la dreta: ara és digne!
A continuació ens hem posat a Hipnòtica Exòtica (6b+) que va just a l'esquerra d'aquesta. Començament bastant curiós, tibant de laterals plans per la dreta, seguint una fissureta. Després jo he creuat a buscar la fissura de l'esquerra (l'Ernest ha seguit per la dreta) i toca seguir pel díedre. Aquí la via es torna ben alpina, amb alguns moviments bloqueros i alguns durs. Per sort, es poden atacar des de bones posicions i he pogut anar reposant. Tot i així he arribat a la reunió esbufegant! És bastant atlètica! Molt guapa, sorprèn que no estigués oberta fins fa poc.
Un xic més enllà, a la segona via per la dreta, hi ha una altra via nova, la Pas Nas (6b). Comença per on començava El Pedra Queda Aprop i després segueix cap a l'esquerra, a buscar un sostre tan evident que també sorprèn que estigués verge encara. Un pas amb un moviment de decisió per superar el primer desplomet et porta a sota el sostre. Aquí cal pujar peus fins pillar la fissura invertida i tibar-li fort. Es pot xapar amb certa comoditat i després toquen uns metres de bavaresa durilla perquè la paret és bastant llisa. He esbufegat una mica, potser amb més tècnica es pot fer menys força. La resta, fins la reunió, és d'anar fent.
roca sembla que faci un nas... La via el supera!
Aprofitant la corda que ve de dalt, l'Ernest li fa un top-rope a Super Pepe (6c+) i la continua fins la reunió de Pas Nas. Jo no tinc ganes de tibar tant. A més estic més que content amb la feina feta fins avui: he tornat a pujar un graonet, la recuperació va perfecte!
Així que, com que l'Ernest vol ser d'hora a casa, desem trastos i ens n'anem avall. Una matinal genial, ben aprofitada, amb un temps prou amable. Al principi ens ha fet sol, després s'ha tapat una mica però hem estat la mar de bé, escalant amb dues capes, però.
1 comentari:
Veig que el dit va millorant, bona recuperació Pere !
Publica un comentari a l'entrada