diumenge, 25 d’octubre de 2020

Mercadal Superior

Tot i haver sortit ahir, avui hi he tornat! Crec que feia molt de temps que no empalmava dos dies seguits d'escalada... Avui amb l'Ernest, el Josep i el Martí ens hem plantat al Mercadal Superior, uns amb l'objectiu de fer metres i altres amb objectius més elevats!

Hem començat per la Mel i Mató (6a). Maca, llargueta i amb moviments ben estètics. Uns passos tensos al principi i alguna remada més llarga en algun punt posen el puntet de tensió a la via.

 
En Josep a Mel i Mató i l'Ernest guanyant la cursa a Leon per Sempre.

Mentrestant els companys han estat a Leon per Sempre (V+), una via que no surt a la guia a la dreta de Mel i Mató, dedicada a un bon company. També m'hi he posat perquè no tenia ganes, encara, de tibar més i preferia anar escalfant poc a poc. El més difícil de la via és al principi, fins la segona xapa. Després és qüestió d'anar fent, amb bon canto i moviments disfrutons, fins dalt de tot de la paret.


A Leon per Sempre.

El Josep ja s'ha posat a Saltimbanqui (6a+) i jo també li he seguit els passos. Una altra via guapíssima, però on s'ha d'apretar bastant més a la part de dalt, allà on es redreça. Un primer moviment difícil per abastar una bona franja horitzonal als volts de la penúltima xapa. I un altre per superar la darrera i arribar a la reunió. Toca pujar peus en adherència per agafar una regleta poc visible un xic a l'esquerra. Des d'aquí una remada fins agafar bona presa de mans i acabar d'arribar a la reunió. Molt guapa, però he hagut de lluitar-la fort a vista! Deixa satisfet!



En Josep (a dalt) i jo mateix fent Saltimbanqui. A baix,
reposant després d'haver fet una ullada...

Després ens n'hem anat a Sabor d'Abans (6a). L'havia fet en top-rope un dia que el Josep va patir-hi més del compte i avui tocava tatxar-la :) Uns metres senzills amb uns blocs que no cauen, tot i que no inspiren gaire confiança. Xapada la segona, cal anar una mica per la dreta per superar la panxeta. Després ve una altra apretadeta, terreny suau i un muret curiós. L'he fet per la dreta, però baixant he vist que per l'esquerra es fa prou bé, per la zona de roca gris d'aigua, on hi ha una lateral d'esquerres ben bona. Tot i això, el pas té el seu què! Després toca anar navegant, amb algun tram d'adherència, altres amb canto millor... Des de la xapa que queda més a l'esquerra, la dificultat ja va baixant i et pots relaxar. 35 metres de via ben guapa que, per mi, es mereixen un plus de dificultat! Molt bona, tot i les ziga-zagues.

Dues perspectives de Sabor d'Abans.

Mentrestant l'Ernest ha fet la tatxada anual a Marilin (7a) i en Josep li ha fet un pegue en top-rope. Aprofitant la corda jo també li faig un tast, sabent que queda lluny: els companys diuen que és un 7a "difícil", així que no hi ha pas gaires opcions! Els passos van sortint penjant-me constantment. Excepte a la part de dalt, quan tocaria tibar d'una regleta d'esquerres que obliga a tibar molt similar al que em va causar la lesió i aquí opto per un A0. Passos recontrafins a dalt de tot, el proper dia tocarà provar la opció "clàssica", un xic per la dreta.

Ensumant què s'hi dóna a Marilin.

En Martí ha anat fent una bona collita de vies també, en cordada amb l'Ernest, així que tots hem tingut una bona ració!


En Martí a Díedre Negre.

El súmmum hagués estat trobar-nos una bona rovellonada... però no ha estat el cas!

Cap comentari: